Diari La Veu del País Valencià
10 qüestions sobre les comarques centrals valencianes

Pau Caparrós / Euram.

Hi ha projectes que estan condemnats a tornar. Per la seua existència real i per la tossuderia del seu interès per a l’articulació territorial valenciana. El nom no fa la cosa, però la cosa necessita un nom. Les comarques centrals valencianes són una realitat territorial que ha perdurat en el temps, malgrat la desaparició del Consorci creat en el seu dia, la mancança total de voluntat política per dotar-lo de sentit, i fins i tot una certa campanya en contra. Aquesta és una proposta de deu qüestions que, des del punt de vista de les infraestructures, es poden tenir en compte.

1. L’Autovia Gandia – Olleria; la finalització de l’autovia des de Montitxelvo fins a l’Olleria i fins a Albaida dinamitzarà la mobilitat laboral i de cap de setmana entre la costa i l’interior, visualitzarà de manera més clara l’eix territorial de les CCV.

2. Circumval·lació de la carretera N332; per connectar Oliva i el conjunt de la conurbació al sud de la Safor a l’autovia de l’interior.

3.Port sec per al corredor mediterrani; establiment d’un port sec per a les mercaderies de la indústria de les comarques centrals valencianes per a l’aprofitament del corredor ferroviari de mercaderies en ample europeu que està traçat per la Costera i per les valls del Vinalopó.

4. Consolidació del quart eix territorial del País Valencià; Alacant –Elx és avui una gran conurbació on s’estructuren infraestructures de tot tipus; l’Àrea metropolitana de València és en si mateixa un eix que traspassa l’Horta però que amb dificultats es pot establir que arribe a la Vall d’Albaida o l’Alcoià; Castelló forma un eix territorial per la costa, unit a València i al seu triangle amb Vila real i Borriana. Les CCV poden consolidar en benefici propi i del conjunt del País Valencià el quart eix territorial.

5. Rodalies València – Dénia; la connexió entre Alacant i València per la costa ha d’assegurar que es dispose d’una xarxa ferroviària per al transport de passatgers. Això implica dur el rodalia de Gandia fins a Dénia, passant per Oliva, i trobar solucions compatibles a la continuació dels combois per l’actual línia del TRAM d’Alacant.

6. Tren Xàtiva – Alcoi; cal que Foment assegure la continuïtat del tren Xàtiva- Alcoi, estudiant millores en la qualitat dels combois, en les freqüències, i en possibles adaptacions de la via per disminuir el temps de circulació.

7. Intermodalitat de l’estació de trens de Xàtiva; caldria millorar els aparcaments de gran capacitat i els accessos a una estació que a més d’acollir els trens de gran recorregut cap a metròpolis com Barcelona o Madrid, permetrà en un futur la connectivitat amb velocitats altes amb València per a les poblacions de les CCV.

8. Incorporació d’un pla de mobilitat per ales CCV; la recuperació d’alguna mena d’ens de gestió supramunicipal per a les CCV haurà d’elaborar un estudi de mobilitat d’aquest territori, de les seues necessitats i mancances. On s’aborden les accions ja conegudes i pot ser algues de noves encara per estudiar o detectar.

9. Extensió de la fibra òptica als polígons industrials; la competitivitat econòmica de les CCV ha de comptar amb aquesta infraestructura tecnològica imprescindible avui en dia en tots els sectors de l’economia.

10. Accessibilitat a les estacions ferroviàries; a més de Xàtiva, Ontinyent o la futura estació del rodalia de Dénia, haurien de millorar l’accessibilitat des dels nuclis urbans, especialment amb transport públic. La conjuntura econòmica continuarà augmentat les necessitats de mobilitat laboral, però no necessàriament les residencials. El transport privat motoritzat (el vehicle privat) no pot ni deu ser l’única solució.

Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.

Comparteix

Icona de pantalla completa