Sergi Tarín / València.
“Justo, ja ho saps. Tu no te’n recordes de res. Dius que han passat 16 anys i ja està”. Qui parla és Antonio Rincón, exdirector tècnic de Terra Mítica, a qui la fiscalia demana 10 anys de presó. I l’interlocutor és Justo Valverde, excunyat d’Eduardo Zaplana, coronel de l’Aire i excap de contractació del parc d’atraccions. Valverde seu encollit en un racó de la sala. La cara groga. “Va, tranquil”, li amolla Miguel Navarro, l’exdirector general, íntim de Zaplana, que este dimecres declarà que firmava “muntanyes de xecs” i no podia saber si existien irregularitats. Navarro, alt i de cabells canosos, somriu amb posat de ‘dandy’. “Com has començat el dia?”, li pregunta a cau d’orella a una becària del seu advocat, Javier Boix, el mateix de Francisco Camps, Carlos Fabra i Rafael Blasco. I com que la xica sembla d’oïda dura, insistix: “Com s’escolta tot des d’ací?”. I davant el perllongat silenci, sospira: “Quan ja no haja d’estar allí [la banqueta dels acusats] me’n vindré ací d’espectador”.
Són els prolegòmens al tercer dia de declaracions al judici de Terra Mítica. Hi ha tres bancades amb 35 acusats, entre exdirectius i empresaris, de delictes com ara el fiscal, el blanqueig o l’apropiació indeguda. En concret, se’ls acusa de desviar 4,4 milions d’Hisenda manipulant l’IVA dels exercicis de 2000 i 2001. Tot això a través de factures per treballs ni realitzats ni declarats.
“Justo Valverde!”, crida la jutgessa. I l’excunyat s’aproxima al micròfon fet un manoll de tremolors. “Vaig saber de Terra Mítica per la premsa i vaig enviar el currículum”. ¿Com és possible que l’aleshores cunyat del president de la Generalitat s’assabente del seu projecte estrella a través del periòdic?”. Una explicació tan poc creïble que fa aflorar els primers signes de preocupació entre les defenses. En canvi, la fiscal Carmen García albira el filó. Valverde no la decebrà. Lluny de fer-se l’amnèsic, com li ha proposat Rincón, el coronel parla. I ho fa per admetre les irregularitats i derivar el fem precisament a Rincón. “Vaig pagar per factures que no tenien el suport de cap contracte o projecte previ”, confessa. I afegix: “Però com tenien la firma de l’equip tècnic [que depenia de Rincón] no vaig dubtar”. És la bomba. La Fiscalia li mostra desenes de factures de treballs no realitzats amb el segell de la direcció tècnica i Valverde les reconeix incapaç de veure com, a les esquenes, Rincón es desencaixa: “Pare de gesticular i faça de testimoni mut!”, li esbronca la jutgessa.
A poc a poc, Valverde continua cavant el forat. Accepta també que s’atorgà a dit a Vobis la gerència de l’obra. I també sense concurrència pública s’adjudicà a la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Global-Idol, la construcció del parc. I que esta UTE tenia com a assalariat Vicente Conesa (a qui li demanen 28 anys de presó), qui es contractava a si mateix per a obres de jardineria a través de l’empresa C3 i, a continuació, redactava informes favorables sobre si mateix per a continuar autoocupant-se. “Sí, és clar”, admet Valverde l’argument de pes de les acusacions fins al punt de descol·locar l’advocada de Terra Mítica, que té la funambulesca missió de defensar els directius i acusar els empresaris. Però Valverde ja ha tallat la corda i l’estratègia de la cúpula del parc s’ha esmicolat a terra. El parany de la Fiscalia ha funcionat.
És en eixe moment que la jutgessa dóna 20 minuts de recés i Valverde torna al cantó com un púgil rovellat. Els lletrats l’envolten i Rincón li retreu les lleugereses. El coronel està afonat i a dures penes escolta la lliçó recitada a moltes veus. La defensa li indica un únic camí: ell no sabia de jardineria ni construcció i que, per tant, no podia delimitar si les factures eren o no falses. Novament a la vista, el seu lletrat torna a mostrar-li els papers. “¿Què sap vostè de canalització d’aigües, d’espècies arbòries, de floricultura?”, “No res, no res”, respon Valverde a un argument de gran fragilitat, ja que la fiscalització és un dels objectius primordials de qualsevol cap de contractació. Una justificació tan trencadissa que l’intent de repreguntar de la fiscal fa botar totes les alarmes. “Li recomane al meu patrocinat que no responga cap pregunta més!”, trona el lletrat abans que Valverde, ja amb la boca oberta, pronuncie la primera síl·laba.
