El País Valencià, líder en pèrdua de població

La població del País Valencià cau un 0,6% i baixa dels cinc milions d'habitants, i es converteix així en el territori que ha registrat el major descens de població
25 abril 2015 01:00h

RedactaVeu / València.
 
La població inscrita al País Valencià a 1 de gener de 2015 era de 4.977.171, la qual cosa suposa un descens del 0,6 per cent respecte a l'any anterior, quan els habitants en les tres demarcacions sumaven 5.004.844.

D'aquesta manera, segons l'avanç de les dades del Padró Continu a L’Estat espanyol, difoses aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el País Valencià ha registrat el major descens de població i ha descendit dels cinc milions de persones.

No obstant açò, el País Valencià segueix sent la quarta autonomia més poblada, igual que a 1 de gener de 2014, seguida d'Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid, mentre, que les que menys població tenen continuen sent La Rioja, Cantàbria i Navarra.

En el conjunt de l’Estat espanyol, la població inscrita a 1 de gener de 2015 era de 46,6 milions, la qual cosa suposa un descens de 170.392 persones pel que fa a l'any anterior. De les dades del Padró també es desprèn que, del total d'empadronats, el 49,1 per cent són homes enfront del 50,9 per cent de dones i que la mitjana d'edat és de 42,4 anys. Concretament, el 16 per cent de la població té menys de 16 anys, el 38,6 per cent té entre 16 i 44 anys i el 45,4 per cent té 45 o més anys.

En l'últim any la població ha caigut en totes les comunitats autònomes excepte a les Illes Balears, on han augmentat en 517 persones; i la Regió de Múrcia, amb 231 empadronats més. També augmenta en la ciutat autònoma de Melilla amb 988 persones més. Per la seua banda, el País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa són les que han experimentat les majors reduccions de població en 2014.

Respecte als ciutadans estrangers empadronats a l’Estat espanyol, els pertanyents a la Unió Europea han disminuït en 114.304, fins a un total d'1,9 milions de persones, mentre que els no comunitaris s'han reduït en 190.319 persones, situant-se en 2,7 milions.

Romanesos, britànics i italians

Entre els europeus, 751.208 són romanesos, seguits pels 282.120 britànics i els 179.129 italians. Entre els estrangers no comunitaris, els marroquins arriben als 749.274, els xinesos superen els 191.000 i els equatorians, els 176.247.

Per nacionalitat estrangera, els majors descensos de població s'han registrat entre els ciutadans romanesos, amb una caiguda de 45.846; els equatorians, amb 42.636 menys; i els colombians, el nombre dels quals va descendir en 30.919 en 2014. Mentre, ha augmentat el nombre de xinesos, que n’eren 5.310 ciutadans més; russos, que van créixer en 3.126; i ucraïnesos, amb 2.317 més.

Quant al descens del total de la població, l'INE explica que és una tendència que va començar en 2012 quan les inscripcions netes d'estrangers ja eren negatives.
 

 
next