La Secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat contra la interlocutòria de sobreseïment dictada pel jutjat d’instrucció núm. 3 del Prat de Llobregat que resol la denúncia interposada contra els agents de la Guàrdia Civil que van vexar i agredir físicament D.T el gener del 2012.
El 27 de gener del 2012, D. T. es disposava a agafar un vol a Madrid des de la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. Quan va passar l’arc de seguretat del control de passatgers, va mantenir una conversa amb el treballador de seguretat privada arran d’un petit incident en el detector i els agents de la Guàrdia Civil li van demanar si hi havia cap problema. T.D. va respondre en català que no passava res i aleshores els agents li van exigir: “Caballero, hábleme usted en español”, cosa que el va sorprendre atès que estava exercint els seus drets lingüístics, reconeguts en l’ordenament jurídic.
A partir d’aleshores, la tensió va augmentar i un dels agents va dir-li “Este vuelo no lo coges”, al mateix temps que el conduïa a una petita sala on va ser retingut, vexat verbalment tot titllant-lo de “polaco de mierda”, va rebre un cop de genoll a la cuixa i el van agredir al cap en diverses ocasions amb la mà estesa.
L’advocat va presentar una denúncia contra els agents als Mossos d’Esquadra, acompanyada d’un primer informe mèdic. Posteriorment es va adreçar a la Plataforma per la Llengua qui el va assessorar i va donar-li suport. Aquest juliol, la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 3 del Prat de Llobregat va acordar el sobreseïment provisional i l’arxivament de les actuacions. El denunciant va presentar un recurs d’apel·lació que la Secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona finalment ha desestimat.
La Plataforma per la Llengua denuncia greus irregularitats en el procediment. Considera que ni per part del Jutjat d’Instrucció núm. 3 del Prat, ni de la Secció 7a de l’Audiència de Barcelona, “no hi ha hagut mai el més mínim interès a resoldre i esclarir els fets que van ocórrer aquell dia, malgrat que l’Audiència de Barcelona en un principi va ordenar en tres ocasions reobrir el cas perquè no s’estava instruint adequadament”.
Així, recorda que no es va permetre l’accés als enregistraments efectuats per les càmeres de seguretat fins al cap d’un any i mig de l’inici de la instrucció del procediment amb les corresponents queixes i recursos efectuats per la part demandant. A més a més, la jutgessa d’instrucció va ordenar que fóra la mateixa Guàrdia Civil la que reclamara i custodiara les gravacions efectuades amb el perill d’eliminació i alteració òbvia de les proves, atès que els denunciats per l’agressió eren agents de la Guàrdia Civil. “Però encara més reprovable ha estat l’actuació del ministeri fiscal en aquest afer, ja que, tot i haver-hi unes lesions acreditades per uns informes mèdics, la fiscal del cas només s’ha dedicat a desacreditar de forma vehement la denúncia efectuada i a protegir i salvaguardar l’actuació dels agents”.
“Ni les incoherències entre les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil (transcrites pel mateix jutjat d’instrucció i que s’inclouen en l’expedient de diligencies prèvies), ni els informes mèdics de lesions aportats pel demandant, ni els enregistraments de les càmeres de seguretat de l’aeroport del Prat, ni el testimoni d’un dels agents de PROSEGUR, que acredita que el denunciant mai no va oposar resistència ni es va negar a identificar-se, tal com manifesten els agents, no han servit de base suficient per al jutjat d’instrucció per a considerar la imputació dels agents dels presumptes delictes de detenció il·legal, agressió i coaccions per motius lingüístics”, denuncia la Plataforma per la Llengua.
Aquest cas va ser recollit en l’informe elaborat per la Plataforma per la Llengua sobre discriminacions lingüístiques “En español o nada” 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques que es va trametre a través del diputat al Congrés de diputats espanyol Joan Tardà a la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, qui va reconèixer que 5 dels 40 casos aplegats podien tenir caràcter d’infracció penal. D’aquesta manera els va remetre aquest febrer a la fiscalia provincial per tal que prenguera les accions pertinents. Un d’aquests casos és el de D.T.
La Plataforma per la Llengua valora “molt negativament” tot el procés i considera “greu” la situació. Confia en la voluntat d’arribar fins al final en la resolució d’aquest conflicte tot esperant que la fiscal provincial reòbriga el cas. Així mateix vol fer-lo arribar a la Unió Europea en forma de pregunta a través dels eurodiputats catalans.
