Els Traficants del Sucre encetaren les actuacions al polígon d’Alboraia, la gent a poc a poc començava a emplenar l’espai habilitat. El Diluvi va posar el seu gra d’arena amb la seua música. Un homenatge a Ovidi Montllor que en una festa com aquesta no podia caure en l’oblit.
Les goles començaven a calfar-se mentre la nit s’anava fent més fosca amb un oratge immillorable. Les caputxes arribaven i en ells Los Chikos del Maíz amb un show reivindicatiu amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i de denúncia amb tots els patriotes que amaguen diners a Suïssa. No oblidaren els seus orígens i el públic va gaudir de temes com Pasión de Talibanes, el disc que va augmentar la fama del grup, o El de en medio de los RUN DMC. Homenatge a la cultura del Hip-Hop i a aquest grup. També van cantar nous temes del seu últim disc La Estanquera de Saigón.
En el canvi d’un grup a un altre, una parella acompanyada de tabaleters i dolçainers, van emocionar a tots els presents cantant albades sobre la terra i el País Valencià. Les albades van fer homenatge a dos icones del País Valencia com són: Ovidi Montllor i Guillem Agulló.
La temperatura augmentava entre el públic i arribava el torn dels Catarres. Amb la seua música Folk-Pop relaxaren els cors dels allí presents. Es tractava d’un concert de presentació del seu nou disc, Big-Bang i així ho van fer. Encara que no oblidaren cançons com Tintín ó Jennifer, això sí intercalades sempre amb noves cançons que no deixaven indiferent ningú.
El punt final va arribar amb la Festa Major d’Aiguafreda i la Porta del Cel amb la qual el públic va esclatar en amor cap aquest grup català. Als finalitzar Els Catarres van eixir els organitzadors del concert, el BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats) i un membre d’Acció Cultural del País Valencià. Junts llegiren un comunicat reivindicant la cultura la llengua, el País i transmitent que el canvi està prop de fer-se realitat i que aquesta és una oportunitat única en més de 20 anys.
Anava creixent la polseguera del recinte i amb ella va arribar La Gossa Sorda, amb una força a l’escenari que feia temps que no s’observava. L’aire mancava en el públic amb la sorra i els salts, però el grup de Pego es va encarregar de ser eixa botella d’oxigen que necessita la gent quan tots els seus drets són retallats i dia a dia s’ofeguen en un govern de dretes que s’oblida d’ells.
Dolçainers i tabaleters van tornar a pujar a l’escenari per a entonar tots junts la Muixeranga, l’himne del País Valencià que va ser tocat amb solemnitat, i escoltat amb emoció pel tot el públic allí present. Per tancar la Festa del Canvi Zoo va punxar els seus ritmes amb un alt protagonisme de les bases a la seua música. Una improvisació del propi cantant de Zoo va sorprendre al públic,però tota l’alegria i l’esperança del canvi va arribar amb Imperfeccions, cançó en la qual Toni, vocal dels Chikos del Maíz va pujar a l’escenari a col·laborar amb Panxo. Fins ací va arribar una festa pel canvi que serà recordada per tots els presents i en la qual el civisme i l’esperança de canviar la historia van ser els punts predominants.
