Mapa de l´especulació de l´Horta de València

Horta és futur ha realitzat un estudi que demostra que immobiliàries i bancs posseeixen més del 50% de la propietat de l'horta afectada pel PGOU
27 abril 2015 01:00h
Mapa de la especulació a l'horta de València.
RedactaVeu / València

L'anunci, el passat dimarts 22 d'abril, de la suspensió dels tràmits per aprovar el nou PGOU de la ciutat de València “és tan sols l'últim capítol d'un projecte bàsicament especulatiu”, asseguren des d’Horta és futur.

I és que, recorden, València disposa de més de 57.000 habitatges buits i solars per a construir-ne altres 38.000 i té en perspectiva seguir perdent població -30.000 veïns en els darrers cinc anys, per la qual cosa, “en un context així es fa molt difícil d'entendre la urgència mostrada per l'Ajuntament de València per aprovar abans d'eleccions un PGOU que havia estat oblidat al calaix ençà 2010, llevat que pensem en l’interès d’immobiliàries i bancs”.

L’estudi de l’Horta és futur, basat en la identificació dels propietaris de 103 parcel·les repartides per tota la zona d'horta afectada pel PGOU, demostra que “a partir de l'any 2003 una quinzena d'empreses promotores es llançaren a adquirir terrenys no urbanitzables, fins i tot abans que s'anunciara la revisió oficial del PGOU en abril de 2004. Els anys de màxima eufòria compradora es produïren en 2005 i 2006, entre l'anunci de la revisió i l'esclat de la bombolla immobiliària a finals del 2007”.

En aquells anys d'eufòria immobiliària -que com és sabut portarien en pocs anys a la desaparició de moltes promotores i la totalitat de les caixes d'estalvis valencianes- una quinzena d'immobiliàries -com demostra la infografia adjunta- “es repartiren el pastís de l'horta a reclassificar pel nou PGOU. Arriscant-se a adquirir uns terrenys no urbanitzables amb l'esperança que el procés de reclassificació s’executara en breu”.
 

El mapa de l'especulació a València

Com queda clar a la infografia, diferents immobiliàries es dedicaren a adquirir terrenys a sectors concrets, es repartiren el que encara ara, deu anys després, és horta protegida. L'operació, sempre segons les mateixes fonts de l’Horta és futur, “era especialment lucrativa en tractar-se de parcel·les de sòl no urbanitzable protegit. Així, terrenys amb un aprofitament molt limitat i, per tant, amb un valor immobiliari molt baix, passarien a adquirir un valor molt major després de la reclassificació”.
 
L'estudi no té una extensió suficient com per a comptabilitzar el total de la superfície acumulada per les promotores a l'horta de València, “però sí que deixa clara la important dimensió de les adquisicions”. En aquest sentit, escollint preferentment les parcel·les de major superfície en cada zona, “ha resultat que, en conjunt, més de la meitat de les parcel·les investigades eren propietat d'immobiliàries”. A més, és molt ressenyable la tendència d'aquestes  empreses a concentrar les seues compres en sectors determinats. Les dades suggereixen que es va produir un “repartiment organitzat de l'horta”, i, de fet, “en cap cas es detecta una competència entre immobiliàries pels mateixos sectors”.

A Natzaret, per exemple, és on es concentraren les adquisicions, entre 2004 i 2007, d’Urbanismo Nuevo Siglo, que disposa d'un mínim de 17.000m2. Aquesta immobiliària té com a Apoderat Solidari a Vicente Prieto Añó, president del Grup Secopsa. Empresa llargament vinculada amb l'Ajuntament de València, que en el 2012, li va adjudicar la contracta de manteniment de més de 500 edificis municipals fins al 2016 amb possibilitat de pròrroga. També a Natzaret la Sareb, el banc creat per a acumular actius immobiliaris tòxics- ha acabat controlant un mínim de 13.000 m2.
 
A l'horta de Faitanar, una àrea que al PGOU de 1988 estava indicada com a zona inundable, no apta per a urbanitzar, amb nombrosos elements patrimonials recollits al catàleg de béns patrimonials, és on ha concentrat les compres la immobiliària Urbem. Societat que controla al menys 23.000 m2 d'horta en aquesta partida. “Probablement la llarga espera del PGOU ha contribuït a liquidar-la, ja que en el 2014 es va acollir a la fórmula de preconcurs de creditors, en trobar-se fortament endeutada amb el Banc de Santander”, expliquen des de l’Horta és futur.

A la Partida de Dalt de Campanar, zona d'horta protegida en plena producció actualment, i on abunden els molins i alqueries protegides, és on han concentrat les compres, entre  altres, Nozar i Chamartín-Campanar, que també han arribat a patir una situació d'insolvència. La primera va ser un dels grans referents immobiliaris del boom, que va suspendre pagaments en 2009 i està des del 2008 en concurs de creditors. Chamartín-Campanar, que posseeix almenys 72.000m2 també entrà en 2012 en concurs voluntari de creditors. En aquesta partida la Societat Agrària de Transformació “Labor de Caballero”, que té com a administrador únic a Francisco Roig, controla 29.000m2. “Esta ben documentada l'afinitat de Roig amb el govern de la Generalitat i el fet que Bancaixa, presidida per Jose Luis Olivas, li ajudà en 2009 a reestructurar els seus deutes, motivats en part per la compra de terrenys a Campanar”.
 
 
El PGOU, un mètode camuflat per a sanejar els bancs

Horta és futur es pregunta: Quin sentit amaga, llavors, la urgència per aprovar la revisió del PGOU? Acte seguit, apunta la presumpta resposta: “Amb la reclassificació, una sèrie de terrenys que són propietat d'empreses -ara controlades pels bancs que havien finançat les compres- passen a tenir uns drets adquirits que els fan guanyar valor. Com que la propietat, d'aquelles empreses –autèntics ‘zombis’ des de fa uns anys- ha passat als bancs prestataris, el que l'operació amaga és  beneficiar els bancs que podien, així, sanejar les seues balances”.

Tot plegat, sentencia Horta és futur, “els bancs que fa una dècada alimentaren la bombolla immobiliària, finançant aquestes compres especulatives, ara, en cas d'aprovar-se la revisió del PGOU, rebrien el seu premi”.


 
next