Per exemplificar-ho s’ha analitzat les entrevistes que Pedro Piqueras va realitzar durant els informatius de Telecinco –els més vistos a l’Estat espanyol- a Pablo Iglesias (el 23 de febrer) i a Albert Rivera (20 d’abril).
1. Temes polèmics: Durant la conversa amb Iglesias, Piqueras no evita cap qüestió espinosa, encara que algunes tenen poca relació real amb Podem, com la situació a Veneçuela –s’arriba a preguntar a Iglesias si pot influir en Maduro,- l’escàndol Monedero, contradiccions com demanar transparència i reunir-se en “secret” -segons repeteix el periodista, el polític parla de “discreció”- amb Zapatero i Bono. En alguns casos s’utilitza els testimonis de ciutadans gravats al carrer per treure temes com l’expropiació de segones residències que difícilment Piquera podria preguntar sense passar massa vergonya.
L’entrevista a Rivera pràcticament no afronta cap tema polèmic. Ciutadans no és una formació nova. Té nou anys de presència parlamentària a Catalunya i s’ha presentat a altres comicis, si bé sense èxit fins ara. Totes les preguntes són fàcils de respondre, fins i tot les que podrien semblar més compromeses, com la infiltració “d’arribistes” -seguint l’expressió de Piqueras,- es limiten a casos ja resolts com uns membres d’extrema dreta que van infiltrar-se a Getafe. En canvi, la imputació durant l’operació Púnica de l’alcalde de Serranillos del Valle i candidat del partit a les passades europees, Antonio Sánchez, no es menciona. Tampoc surt el cas de Jordi Cañas, imputat per evasió fiscal i recol·locat com assessor al Parlament Europeu.
2. Debat o crispació: Durant l’entrevista al líder de Podem, plana diverses vegades el to de crispació, el conflicte o el victimisme del partit. L’entrevistador arriba a deixar caure que Podem ha atiat l’actual crispació social i que és víctima de les seves pròpies acusacions indiscriminades de casta –això darrer, de nou, mitjançant un testimoni.
Però Albert Rivera es presenta –en el to, però sobretot en l’empatia que rep del periodista- com una opció molt més tolerant i dialogant. De nou, inexplicablement, no se li pregunta per les seves sortides to al Parlament català, on se li ha cridat a l’ordre diverses vegades, l’ha abandonat de forma intempestiva en altres o s’ha mostrat maleducat amb altres formacions polítiques.
3. Realisme de les mesures: Les mesures socials de Pablo Iglesias són rebudes amb escepticisme per Piqueras, que constantment repeteix repregunta amb expressions com: “D’on sortiran els diners”, alerta sobre “el perill d’una fuga de capitals” i la “por a les grans empreses” o deixa caure el “pes fiscal a la classe mitjana”.
Cap d’aquestes prevencions es troben durant l’entrevista a Albert Rivera. I això que algunes de les propostes són molt similars: Lluita contra el frau fiscal de les grans empreses i fortunes, fi de mecanismes d’enginyeria fiscal com les SICAV, augment dels inspectors d’hisenda… Tampoc se li pregunta a Rivera sobre el realisme de les baixades impositives o del complement salarial que proposa. En el tema fiscal també torna a evitar-se algunes de les mesures més impopulars de Ciutadans: La pujada de l’IVA als productes bàsics i el contracte únic.
4. Indefinició: La indefinició d’Iglesias i Podem és un dels temes forts de l’entrevista. Una ronda de testimonis sencera es dedica al tema, l’entrevistador tira d’unes declaracions de l’expresident espanyol Aznar per anomenar Podem “comunista i populista” i posa en dubte que una formació dirigida per algú d’esquerres pugui ser transversal.
Ciutadans té, segurament, el mateix “problema” -en cas que es consideri un problema- d’indefinició. De fet Rivera n’ha fet campanya sovint a l’hora d’assegurar que vol superar la divisió entre “rojos i blaus”, però això ni tan sols s’esmenta a l’entrevista i, molt menys, es considera negatiu plantejar una proposta política transversal.
5. To de l’entrevistador: Pedro Piqueras manté en totes dues entrevistes un to relaxat, que permet al convidat explicar-se amb comoditat i evita sortides de to com les que s’han vist a altres canals, sobretot en relació a Iglesias. Però mentre que amb el madrileny manté una distància ideològica evident, qüestionant les seves afirmacions i tractant de buscar els punts febles –tal com s’espera en el periodisme polític- a l’hora de parlar amb Rivera adopta un to molt més pròxim. Només començar es refereix als seus “somnis de ser president” i en diverses ocasions la conversa agafa tons de complicitat a l’hora d’abordar els que ambdós consideren els principals problemes dels espanyols.
