“El concepte de dieta mediàtica és molt fàcil de comprendre”, va explicar José Ignacio Pastor, president de l’Associació, Ciutadania i Comunicació (ACICOM), “de la mateixa manera que som allò mengem, també som el que consumim comunicativament, així que per a la salut democràtica d’un país, és necessària una dieta mediàtica adequada”.
Ell mateix va defensar la teoria d’un dels màxims estudiosos del periodisme a nostre territori: “Josep Lluís Gómez Mompart diu que en un Estat de Benestar hi ha un pilar bàsic que és el benestar comunicatiu”, i això, pel que fa als valencians “ens deixa en molt mal lloc, ja que no tenim mitjans en valencià, i sofrim una pobresa real i preocupant en aquest sentit”. Per a ell, la situació encara és pitjor del que es veu a simple vista després del tancament de RTVV o al donar un cop d’ull a la prestatgeria de qualsevol quiosc: “no és tan sols que tinguem una dieta mediàtica molt pobra és que, a més, de vegades la que tenim és tòxica”, sentencia.
Tampoc massa optimista es va mostrar l’estudiós Francesc Martínez Sanchis, “el model valencià té la política lingüística mediàtica més pobra de totes els comunitats autònomes que tenen reconeguda la cooficialitat d’alguna llengua”, ens explica. “Malgrat els trenta anys d’autonomia i molts ja de l’aplicació de la LUEV, ens n’adonem que no hem avançat, estem estancats”. Però per a Sanchis, el principal problema no és tan sols la falta de suport polític que va deixar patent l’absència de polítics a la taula, “els mitjans que continuen comunicant en valencià són localistes i minifundistes i, fins i tot aquests es troben amb un problema major: la falta de demanda”.
La dieta mediàtica valenciana, doncs, sembla ser el peix que es mossega la cua: la falta de demanda és conseqüència de la falta de foment i normalització del valencià als mitjans. Així que, lluny d’un ambient normalitzat de la nostra llengua en molts espais de la vida pública, la nostra dieta és hui, completament en castellà. Tots els mitjans generalistes de la TDT són en castellà i privats. No tenim televisió pública que parle en la nostra llengua i si la tornem a tenir, per a Sanchis “la posició dels coneixedors és clara: no volem recuperar RTVV com la teníem abans”.
L’últim dels interventors, i el més jove, puntualitzà aquesta reflexió del professor Sanchis. Per a Julio Gómez, representant de la Unió de Periodistes “no es tracta de començar de zero perquè sí sense més: es tracta d’evitar els errors del passat que ens van dur a una situació tan dramàtica.”
Segons el representant de la Unió de Periodistes, “per molt que la situació siga dolenta, jo sóc optimista: tenim una oportunitat única en aquests moments”. Tot i l’optimisme, reconeix que la situació de la qual partim és francament greu: “en aquests moments hi ha molts joves cursant periodisme al País Valencià… però actualment acabaran la carrera i entraran en un món laboral amb un 45% d’atur”.
Per a ell, no és qüestió de “fomentar” l’ús del valencià. Per a ell, es tracta de normalitzar-lo. “Una vegada normalitzat, la inversió no resulta tan arriscada. Per a mi, no hem d’avançar cap a un model d’audiències, sinó un de qualitat”. Però quan reflexiona sobre com es tradueix en propostes dels càrrecs públics, que siguen traduïdes en mesures concretes “de paraula tots els partits polítics de l’oposició estan d’acord en reobrir RTVV i tenir mitjans públics en valencià, però estan per veure les mesures que es prenen”. De fet, la falta de presència de qualsevol polític a la taula redona, ens dóna una idea de la preocupació real de l’esfera política. Cap polític de cap partit va poder contestar les preguntes que els assistents, segur, tenien per a ells.
