Ningú del Partit Popular no ho volia creure. No podien creure-ho. No tant pel què o el com, sinó pel quan. A pocs dies de la campanya electoral els resultava insuportable un nou cas de corrupció. Sobretot este, amb uns tentacles tan flexibles com per anar de la Diputació al Consell i després al grup parlamentari per comptar bitllets de mil en mil. I per això preferiren tocar per a comprovar, uns Sant Tomàs que han acabat per ensabonar-se de fel les mans. La constatació arribava dissabte per ona curta. La Ser emetia el que ja contaven els diaris jornades abans. “Correcte, ací hi ha un milió. Ací hi ha un milió més. Hi ha 24.000 ací… 3.000, 4.000, 5.000, 6.000… 12.000, dos milions de pessetes”. La veu d’Alfons Rus és inconfusible juntament amb la de Marcos Benavent, l’exgerent d’Imelsa fugit al Carib i en parador desconegut.
Empresari de formació, Alfons Rus compta els diners en pessetes, que és com la paraula “milió” arriba abans. El polític començà en la música i després derivà cap als electrodomèstics. Polifacètic, canvià al moble, que li donà per comprar-se un Ferrari i iniciar un carrera política que li ha anat sobre rodes amb 20 anys com a alcalde de Xàtiva, a més de president de la Diputació de València i del PP provincial. Fins este mes d’abril, on el motor li féu fallida. Un motor trucat amb suposades comissions i corrupteles, segons la investigació de la Fiscalia iniciada per una denúncia interposada el 31 de juliol de 2014 per Rosa Pérez Garijo, diputada d’Esquerra Unida. El procediment inclou un llapis de memòria amb 10 hores de converses gravades en secret pel mareix Benavent.
Fidelitats i traïcions
Les diputacions valencianes han estat marcades pel signe de les fidelitats i les traïcions. La d’Alacant tingué a José Joaquin Ripoll, última llum del zaplanisme a apagar-se sota els femers del cas Brugal. A Castelló la infidelitat prengué volada de faldes. L’industrial Vicent Vilar denuncià Carlos Fabra per suborn i tràfic d’influències, però al darrere hi havia la sospita que el cacic local li havia furtat la dona. Ara Fabra juga al parxís a la presó d’Aranjuez. Finalment, a València hi ha la germanor esgarrada entre Benavent i Rus. El segon obligà a dimitir el primer quan començà a avançar la investigació. Fou el 26 de desembre de 2015. El dia anterior, Benavent aprofità natalicis i pessebres per endur-se documentació sensible i un ordinador portàtil. I creua l’oceà deixant un rastre de 14.000€ en línies telefòniques a Panamà i l’Equador.
Des de llavors, Rus ha anat perdent loquacitat en benefici de la closca. El 18 d’abril es quedà pràcticament en blanc durant la presentació de la candidatura d’Alberto Fabra, en presència de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. El dia d’abans, la diputada Pérez Garijo havia revelat públicament les interioritats de la denúncia a la Fiscalia. “És la punta de l’iceberg”, manifestà. I eixa punta, esmoladíssima, ferí de mort el polític de la Costera. Des de llavors ha estat fàcil identificar-lo per la pestilent supuració de la nafra: empreses pantalla, mossegades, targetes black… Tot ben assaonat i repartit entre diputats provincials i alcaldes afins. Els mateixos que li reien les gràcies quan deia que als professors universitaris calia “rematar-los” o que els discapacitats molestos per la manca de rampes en un parc podrien ser “abaixats amb cordes”. Això i els braços en alt amb la bandera franquista d’alguns membres de les joventuts del PP. “Coses de xics”, arribà a dir el polític dessagnat i preocupat en el seu dia perquè els valencians anaren a Cáritas per demanar menjar, “una cosa de búlgars, marroquins, romanesos i senegalesos”.
“No me’n vaig, continue endavant”, ha desafiat Rus a un partit que li ha girat l’esquena i l’ha posat en quarantena: suspensió cautelar de militància, purgatori previ a la definitiva autòpsia. Professionals no li’n falten al PP per culminar el procés. El president de les Corts, Alejandro Font de Mora, és forense de professió. I Arturo Torró, amic de Rus i alcalde de Gandia, s’ha dedicat a la venda de taüts. Finalment, una altra ànima propera, Mª Jesús Puchalt, ha gestionat, com a regidora, els cementiris de València. Només li cal una bona ploma que li escriga la necrològica.
