La propietària de la finca on s’han iniciat les obres i situada en la parcel·la 99 del polígon 10, és, presumptament, la regidora de festes del grup del Partit Popular, Desiré Gallego, qui ha assegurat que “tot està en regla”, si bé el denunciant anònim lamenta que “no sabem ni quan, ni com ha gestionat els informes i permisos pertinents per fer eixa obra en eixe lloc”.
Aquest “veí indignat”, va posar els fets en coneixement de l’agent forestal de la zona, qui, després de visitar la finca, va apuntar que “a primer cop d’ull, les obres sembla que envaeixen espai forestal i, per tant, serien il·legals”.
Segons aquest ciutadà “indignat”, a hores d’ara, les obres estan paralitzades, “però totes aquestes preguntes, malgrat haver-les fet on i a qui pertocava, continuen sense respostes aclaridores, però les especulacions sobre qui, com i per què continuen fent-les, també”.
Després de 40 anys, “tot es fa com abans, amb “impunitat total”
En la mateixa missiva, el denunciat es lamenta del que “després de quaranta anys més, les coses sembla ser que continuen fent-se com abans: amb total impunitat per a uns pocs i sota l’imperi i el rigor de la llei per a la resta; o amb llenguatge més planer: amb la llei de l’embut: l’ample per a mi i l’estret per a tots vosaltres!”.
Finalment, lamenta que “a l’espera de respostes, la ciutadania –que acaba pagant les malifetes dels qui manen- observa bocabadada i, cada vegada més indignada, el que estan fent uns i altres i continua esperant –un mes després- intervencions i respostes”.
Text íntegre de la carta del “Veí Indignat bocabadat”
“Aquesta passada Pasqua, després de menjar-nos uns bons gaspatxos, anàvem passejant-los per la serra de la Teixonera -en la vessant contrària de la Font amarga- quan, de sobte, l’habitual línia visual de pins i matolls verds ( i algun cremat) es trenca amb el roig de les rajoles d’unes obres (que l’any passat no hi eren) enclavades entre pins i matolls.
“Obres a la serra? Anem a veure-ho”. Pel que es veia remogut i construït (les fotos us donaran la mida exacta) ja feia algunes setmanes que estaven treballant i no hi havia cap cartell publicitari -com acostuma a passar en les obres, i més en aquest temps- de qui paga i qui construeix.
Però immediatament ens vénen les preguntes: Ací en plena serra, es podrà construir? Hauran deslindat els forestals, ho sabrà el SEPRONA? Perquè sembla que afecten zona forestal… Tindran llicència d’obres? Estarà assabentat l’Ajuntament de Castelló? De qui són les obres?
A preguntes del grup municipal de GCiEC, en el darrer plenari, l’equip de govern del Partit Popular (PP) contestava que, a instància d’una telefonada d’un veí a la Policia Local, es va donar constància dels fets al diari d’incidències i es va demanar informe a urbanisme per determinar la legalitat dels fets; així mateix, havien demanat un informe més exhaustiu a la Policia Local perquè les obres – el proppassat 31 de març- encara no tenien llicència. Quan tingueren tots els informes donarien més informació.
Preguntant més, sabérem que l’actual propietària de la finca (parcel·la 99 del polígon 10) és la regidora de festes del grup del Partit Popular; i ,segons ella, tot està en regla (no sabem ni quan, ni com ha gestionat els informes i permisos pertinents per fer eixa obra en eixe lloc).
Consultat l’agent forestal de la zona, després de visitar la finca, ens diu que -a primer cop d’ull- les obres sembla que envaeixen espai forestal i, per tant, serien il·legals.
Mitjançant la Guàrdia Civil, els regidors de GCiEC també han assabentat el SEPRONA perquè faça les actuacions pertinents en el cas que ens ocupa.
¿Com és possible que presumptament una regidora faça una obra, que segons l’Agent Forestal diu que en un principi i a falta de veure els límits, sembla que no és legal?
¿Com és possible que segons fonts consultades tot apunta que no tinga llicència d’obres?
¿Com és possible que l’alcalde, el regidor d’urbanisme o el regidor d’agricultura no foren coneixedors d’aquesta presumpta irregularitat?.
Doncs bé, a hores d’ara, les obres s’han parat -sense entendre com les va començar el contractista sense cap informe ni llicència- però totes aquestes preguntes, malgrat haver-les fet on i a qui pertocava, continuen sense respostes aclaridores, però les especulacions sobre qui, com i per què continuen fent-les, també.
Després de quaranta anys més, les coses sembla ser que continuen fent-se com abans: amb total impunitat per a uns pocs i sota l’imperi i el rigor de la llei per a la resta; o amb llenguatge més planer: amb la llei de l’embut: l’ample per a mi i l’estret per a tots vosaltres!
Mentrestant, la ciutadania –els qui acabem pagant les malifetes dels qui manen- observem bocabadats i, cada vegada més indignats, el que estan fent uns i altres i continuem esperant –un mes després- intervencions i respostes”.
Fimat: El veí Indignat. Castelló, maig de 2015.
