Xixonencs de naixement i d’adopció, els membres de Compromís per Xixona es donen a conéixer com un partit renovat amb ambicions de “construir i proposar
-Què pot aportar Compromís a l’Ajuntament de Xixona?
Joan Arques: Bàsicament volem aportar més idees positives, tot el que significa Compromís com a partit: fer propostes des del punt de vista de l’ecologisme i des de l’esquerra.
Juli Martínez: Volem diferenciar-nos d’altre tipus d’oposició més destructiva, ser constructius i propositius. Intentem plantejar idees realitzables i positives per a tots. Durant els últims anys el que ha ocorregut a l’Ajuntament és que hi havia una única força que observava la situació des d’un prisma únic i, de vegades, cal una altra visió.
Irene Sirvent: Les coses no s’han fet malament, però tot és millorable, i nosaltres podem aportar idees des d’una altra perspectiva.
-Com valoreu l’última legislatura? Quines coses s’han fet bé i quines altres s’haurien d’haver fet al poble i no s’han fet al llarg d’estos quatre anys?
Joan: La legislatura la valorem millorable des de totes les regidories de l’Ajuntament. En primer lloc, s’ha d’apostar per una millora de la indústria local. La Fira de Nadal ha donat vida al poble, però no és suficient, com tampoc podem viure de la temporada del terró. Sabem que és difícil, però cap partit a l’Ajuntament ha apostat per açò.
Irene: El que ha faltat és transparència. Nosaltres, en canvi, estem treballant molt en este sentit. És molt important en un moment en què la gent està tant decebuda amb els polítics pels casos de corrupció.
Juli: També ha faltat comunicació. Per altra banda, s’ha de criticar a l’Ajuntament que la majoria de les coses s’han fet en els últims sis mesos perquè tinguen una repercussió electoral. A més, s’han fet obres sense contractar personal resident a Xixona. Nosaltres volem establir que les empreses a les quals s’adjudiquen les obres contracten treballadors de la borsa de l’Ajuntament.
-Parleu de transparència i comunicació, de quina manera ho apliqueu?
Juli: Hem fet dos processos democràtics. El primer, l’elecció de la nova executiva, en la que van participar huit militants i huit simpatitzants. També vam fer una assemblea oberta per definir el programa electoral en la qual van participar onze persones. Tot açò ho diem clarament, no sabem si són bones dades o si no, ni si indiquen una projecció, però volem ser transparents.
Irene: Quant a la comunicació, estem utilitzant el Twitter, el Facebook i també la web. Són ferramentes accessibles, que ens permeten estar en contacte amb la gent, encara que si tinguérem una ràdio o un periòdic, seria perfecte per poder analitzar, obrir debat i comptar amb el poble, que és el que volem. Es tracta de mantenir els ciutadans informats, que ells també aporten opinió i, en definitiva, que siga tot més democràtic.
Joan: El periòdic local ha sigut una ferramenta política, ha sigut utilitzat en benefici de l’equip de govern. S’ha de crear un periòdic que siga totalment independent i no tinga relació amb l’Ajuntament. Pel que fa a la transparència, els pressupostos, que s’ofereixen per a consulta pública, no estan ocults, però no és fàcil ni còmode accedir a ells. Haurien d’estar a la web i, pensant en la gent menys jove, que no sap desenvolupar-se en la xarxa, també hauria de crear-se un espai per poder consultar sense ingerències esta informació, sense estar envoltat de treballadors de l’Ajuntament.
Juli: No només els pressupostos, també l’execució. El veïnat ha de saber quant costen les obres i les reformes i no per les xifres que donen els diaris. Per altra banda, la qüestió dels mitjans de comunicació és flagrant. Nosaltres convocarem una subvenció decreixent que permeta a una empresa, preferiblement de Xixona, posar en marxa un diari local en Internet. La idea és que assolisca un grau de qualitat tal que, per exemple, els empresaris de Xixona vullguen anunciar-se. Al segon any, si ha funcionat bé, la subvenció decreixeria fins que desaparega molt prompte, per tal que eixe mitjà no estiga vinculat a l’Ajuntament i ningú puga dir què s’ha de publicar. Vivim en un país que pateix massa propaganda mediàtica, no tenim periodisme.
-Una de les qüestions que més preocupa els xixonencs és l’activitat de Piedra Negra. Com valoreu la seua gestió per part del Consell i què penseu de la seua privatització?
Joan: La política del Consell és nefasta. No tenen cap idea de fer un plantejament de reciclatge de brosses, ni des de la perspectiva local, ni des de Conselleria. La nostra posició és la de Compromís: plantejar un reciclatge correcte, separar la fracció per ocupar menys volum.
Juli: Piedra Negra genera polèmica per falta de transparència i és el Consell qui afavoreix este obscurantisme. No estan reciclant com deurien, sembla que estiga funcionant com un abocador, però al mateix temps, és evident que l’Ajuntament està rebent un ingrés econòmic que pot suposar vora un 15% dels pressupostos anuals. Això s’ha de dir, perquè imaginem que la planta estiguera al terme del costat, patiríem els perjudicis igual sense rebre res a canvi. Això sí, s’ha d’endurir la normativa de tractament de residus.
Pel que fa a la privatització, es va convocar una manifestació a la qual van acudir vora un miler de persones. Açò és un gran èxit si tenim en compte la població de Xixona. L’últim dia per a la presentació d’ofertes adjudicatàries, el 23 de març, no hi havia cap oferta presentada, ni la de Cespa, l’empresa amb participació d’Enrique Ortiz. Si des de la Generalitat Valenciana es volguera governar per a tots, veient una contestació claríssima per part del poble, es podria haver paralitzat el procés, ja que no hi havia ofertes. En canvi, es va allargar el termini perquè se’n presentaren.
-Creieu que l’Ajuntament ha treballant suficientment per a defendre els interessos dels xixonencs quant a Piedra Negra?
Joan: L’Ajuntament ha pres una postura ferma, però si no pots accedir al control de Conselleria, malauradament no es pot fer res.
Irene: Es van enviar vàries cartes, potser s’hauria d’haver fet alguna cosa més cridanera, però el PSPV sí que va prendre mesures.
Juli: L’alcalde, Ferran Verdú, moltes vegades s’ha plantat, però la seua actuació no ha tingut la comunicació necessària cap a tots. Si el periòdic El Nostre incloguera més reportatges incisius, d’investigació, la població hauria sabut què és el que ocorria a Piedra Negra i quina era la postura de l’Ajuntament, perquè ha sigut una postura digna.
Nosaltres també vam enviar una carta a Ferran on mostràvem el recolzament de Compromís a les Corts Valencianes per millorar el control de Piedra Negra. La planta és un gran risc per al poble, però si s’aposta pel reciclatge, com diu Compromís, és un perill que va en decadència. Tots els qui volem evitar que Xixona siga un abocador hem de remar en la mateixa direcció.
-Un dels problemes més greus en matèria d’ocupació a Xixona és l’estacionalització del terró. Com es podria fer front a açò?
Irene: Abans la temporada del terró durava uns sis mesos, però ara es treballa al voltant de tres mesos. La dinàmica de Xixona es treballar al gelat i al terró i, més o menys, estar ocupat tot l’any, però no tot el món té esta possibilitat. S’ha de compensar la manca de faena amb formació, fer un pla estratègic per fomentar l’agricultura i altres faenes, donar una eixida en altres sectors.
Joan: També s’han d’aprofitar les possibilitats del polígon industrial de L’Espartal. Caldria desdoblar la carretera CV-800 perquè siga accessible a noves indústries que puguem impulsar des de Xixona i des de fora. Almenys, volem intentar-ho. La marca Xixona té molta força, pot generar ocupació, però també és cert que es necessita el recolzament dels empresaris i una aposta per la innovació.
Juli: A més, és imprescindible convocar una mesa anual en què empresaris, treballadors, productors i distribuïdors valoren conjuntament les possibilitats de millorar el teixit productiu, de manera que tots es vegen beneficiats. És l’Economia del Bé Comú, que Compromís, per exemple, ja aplica amb èxit a Muro d’Alcoi i creiem que és cap on hem de caminar.
Joan: En este sentit, hem plantejat la possibilitat que la gent que no puga fer-se càrrec dels bancals, faça una cessió parcial a l’Ajuntament. No volem agafar-nos les mans, però potser estem parlant de crear uns quants llocs de treball. Pensem que és una idea que es pot portar a terme.
Juli: Es tracta de buscar alternatives, si veiem que no és possible, no anem a pegar-nos cabotades contra la paret. Però hi ha bancals erms i gent aturada, hem d’intentar resoldre-ho.
Joan: Sabem que la zona no té un nivell de pluges que permeta sostindre cada any l’agricultura, però es podria reutilitzar l’aigua de la Depuradora Municipal. Haurien d’autoritzar-nos Conselleria i la Confederació Hidrogràfica, però volem intentar-ho.
-Penseu que s’han potenciat suficientment les possibilitats turístiques del poble?
Joan: És una mancança total a l’Ajuntament, pràcticament no existeix esta regidoria. L’excepció és la Fira de Nadal, però són quatre dies de 365. Nosaltres tenim moltes idees, sobretot al voltant de potenciar les sendes verdes del poble, s’ha d’aprofitar que som el cinqué municipi pel que fa al territori.
Juli: Xixona té dos coses que la fan turísticament ideal i que s’han de potenciar. La primera és l’entorn, de gran riquesa natural per la zona nord del terme. La segona, el nucli antic, que en conjunt té un gran atractiu turístic. Però a més, hi ha un tercer element, que és la “marca Xixona”, la gent ve al poble perquè es fa un bon terró, molts dolços que volen comprar i tastar. Si combinem història, naturalesa i gastronomia el resultat és el que hem denominat #XixonaSerresITerró.
Hem d’impulsar estes qualitats de Xixona perquè tinguen un retorn econòmic. Per posar un exemple concret, nombroses competicions esportives que es fan al poble atrauen molts participants de fora. Una manera de fer que açò tinga un benefici per a Xixona, seria obsequiar els participants amb un tiquet per a acudir a bars i restaurants del poble i dinar per un preu moderat. Els locals col·laborarien amb els tiquets, però rebrien un benefici econòmic molt gran eixe dia.
En termes econòmics, també preocupa el comerç local. Quina importància té per al poble i de quina manera s’hauria d’impulsar?
Joan: Fonamentalment, s’ha de fer arribar a la gent del poble que comprar a Xixona no és més car que anar-se’n fora, és inclús més barat. És una idea que s’ha implantat entre els veïns i hem d’informar-los que no és així.
Juli: El comerç local té dos enormes virtuts: la primera és que dóna vida als carrers del poble i la segona és que el treball que crea és estable i respectuós amb el treballador, molt més del que donen les multinacionals. S’ha de conscienciar la població d’eixes coses. Però fa falta que els comerciants de Xixona prenguen unes decisions. Des de Compromís, podem proposar als comerços l’obertura en dies que hi haja un públic potencial, però, al final, la decisió és seua. Nosaltres els defendrem, els oferirem possibilitats per a tirar cap avant, perquè Xixona no es pot convertir en un poble desolat sense tendes.
Joan: També volem fer-li arribar al comerciant que, sobretot en la temporada del terró, convé canviar eixos horaris.
Irene: S’ha d’elaborar un Pla Estratègic amb els comerciants perquè establisquen uns horaris més flexibles amb els quals beneficiar-se.
-Molts dels veïns es queixen de l’aïllament Xixona, mal comunicada amb els pobles del voltant, tant per problemes amb les carreteres com pel servei d’autobusos que ens connecta amb Alacant. Què n’opineu?
Juli: Hi ha un paral·lelisme entre el Corredor Mediterrani i la CV-800. El País Valencià sempre ha oferit una indústria molt capdavantera i productes que són interessants, en canvi, no té futur sense el Corredor Mediterrani. Igualment, Xixona té una indústria molt important, moltes potencialitats relacionades amb el terró, però necessita una CV-800 en condicions. Cal una carretera amb doble carril, facilitar la circulació dels camions. La reforma pot començar amb mesures provisionals, però estes no poden anar en detriment de la solució final, perquè el transport és el que fa que el producte siga competitiu.
Irene: També és cert que s’ha d’ampliar el servei d’autobusos. Abans hi havia horaris més flexibles i ara has de passar pràcticament tot el matí a Alacant si vols anar al metge, per exemple. És important comunicar Xixona amb l’Alacantí, però també els pobles de l’Alacantí amb Xixona.
-Sembla que els joves no acaben de trobar el seu espai al poble. Quines coses cal millorar en matèria de joventut?
Irene: En primer lloc, la biblioteca. Pensant en els més menuts, volem que siga un punt de trobada, col·laborar amb els mestres de les escoles i plantejar-los reptes per conéixer el poble, la història, el terme… També habilitar una zona per a practicar esports i activitats diverses. No cal un pavelló enorme, estem en contra d’esta idea, però sí que hem d’adaptar-nos a les necessitats de la gent.
Joan: L’equip de govern actual ha plantejat moltes activitats per a la joventut, però no les ha combinades de manera que la gent vulga ni puga acudir, s’ha de solucionar açò. A més, també ens agradaria obrir una sala multiús. Entenem que els joves no només han de voler anar als pubs i eixir a la nit, volem plantejar-los una alternativa adequada a les seues necessitats. També cal organitzar unes competicions esportives que es porten a terme, almenys, durant sis mesos.
Juli: Es fan moltes activitats culturals, però desvinculades. I no es tracta de fer molt, es tracta que les activitats que organitzes tinguen un efecte i acudisca la gent. Tenim iniciatives per a xiquets, per a vincular-los amb el poble i l’entorn, però ens interessa molt la franja d’entre els 14 i els 20 perquè, si no tenen alternatives lúdiques, què fan els joves a eixa edat?
-Què s’hauria de fer de manera prioritària de cara a la pròxima legislatura? Quina seria la primera decisió de Compromís per Xixona?
Juli: N’hi ha una que és irrenunciable, que Compromís duu com a bandera, i és aplicar el Pla de Xoc contra la pobresa. És una emergència social que estem vivint i Xixona no està exempta d’eixa realitat. Primer faríem una donació mensual per a persones que estiguen en situacions extremes i tinguen problemes d’alimentació. Però no es tracta d’un exercici de caritat, volem que estes persones puguen eixir avant i, per això, farem cursos formatius gratuïts d’agricultura, jardineria, electricitat, construcció, idiomes… amb l’objectiu que en pocs mesos tinguen possibilitats d’inserir-se en el mercat laboral. No podem prendre la postura del Partit Popular d’assumir que el qui és pobre és pobre i ho mereix.
Joan: A Xixona vam arribar a tenir una renda per càpita que era d’entre les deu primeres d’Espanya. Ara hi ha persones buscant entre la brossa i el que no pot ser és que l’equip de govern no faça res.
Irene: És una imatge que mai s’havia vist al poble i no podem permetre que hi haja persones que es troben en esta situació.
Joan: Esta clar que l’Ajuntament no és el responsable d’esta situació de crisi social, però sí que pot contribuir a millorar.
Juli: El nostre compromís és que eixes persones tindran aliments i vies formatives gratuïtes, això són quanties econòmiques molt assumibles per a un ajuntament. No podem prometre més, no podem ser demagogs i dir que farem coses que no podrem complir, però sí que estudiarem totes les possibilitats per a millorar-los la vida.
