Sergi Tarín / València.
Està en contra dels nacionalismes, però aposta per la nació espanyola, “que no és un invent artificial”. Diu que l’actual estructura política ha quedat obsoleta, però defensa la Constitució de 1978, l’esperit de la Transició i el seu dirigent icona: Adolfo Suárez. I demana “pegar-li la volta al calcetí” perquè està fart “de rojos i de blaus”, però vestix amb una blavíssima americana i gasta un llenguatge de blaves connotacions. “L’objectiu no és que hagen menys rics, sinó menys pobres (…) si hi ha rics que es guanyen la vida honradament, benvinguts siguen”. I la sentència causa un lleu furor entre un públic on hi ha majoria d’eixa entelèquia anomenada classe mitja, amb aspiracions de cotxe d’alta gama, segona residència i vacances amb uns quants milers de quilòmetres pel mig.
Albert Rivera, amb la candidata a la Generalitat Valenciana, Carolina Punset (a la seva esquerra) i el candidat a l’Ajuntament de València Fernando Giner (dreta). Foto: José Soler (ACN).
La candidata de C’s a la Generalitata Valenciana, Carolina Punset, durant l’acte de campanya a València. Foto José Soler (ACN)
“Ni rojos ni blaus, taronges”, fou la reivindicació més repetida. Un suma de resultat erroni. La barreja entre els dos colors primigenis dóna violeta o morat, un cromatisme ja patentat i que, a més, és enemic de la mesura per feminista, comuner i republicà. I el taronja és la confluència de l’eternitat ibèrica que ix del roig i del groc. La simbiosi perfecta de la nació sense nacionalistes. “España és una empresa i els espanyols són els accionistes”, definí Rivera el nou concepte de la pàtria com un negoci entre iguals. I acabà en clau electoral prometent un nou mapa de la Espanya perenne esguitat de taronja i on els futurs socis capitalistes i rics honrats “tinguen la clau” i, més encara, “governen el timó”.
El president de C’s, Albert Rivera. Foto José Soler (ACN).