Sergi Tarín / València.
No importa el canal. Potser siga una veïna que li mostra discrepància o una crítica de l’oposició. O un periodista que li pregunta el que no vol escoltar. O també unes gravacions que l’esguiten en el cas del cobrament de comissions a la Diputació de València. Siga com siga, Rita Barberá, alcaldessa de València, sempre arriba a la mateixa conclusió: “l’oposició i qui li dóna suport són patètics, diminuts”. I l’odien i la volen afonar i sotmetre-la a un coto de cacera. Pur victimisme electoral i més enllà. I gens d’autocrítica per part de “la Jefa”, denominació que no és nova. A Rita Barberá la coneixen així els seus regidors i subalterns. I no és despectiu. A ella li agrada. I no té res a veure amb la suposada gorra, amb este qualificatiu imprès, que li va regalar la Policia Local. Ella és “la Jefa” com Adolfo Rincón de Arellano, l’alcalde valencià franquista per antonomàsia i model per a Barberá juntament amb Ramón Izquierdo, era “el Jefe”.
Este dimecres, la primera edil intervingué en el desdejuni de Fòrum Europa. Hi assistí el president de la Generalitat, Alberto Fabra. I la presentà, José Manuel García Margallo, ministre d’Exterior, “Margi, el ministre valencià”, com sol dirigir-se a ell Barberá.
L’acte va ser a l’hotel de les Arenes i per tant fou inevitable parlar del Cabanyal i amenaçar amb la destrucció de vora 1.500 vivendes. I, de pas, brofegar en contra del socialistes i la seua ordre ministerial i “les derivacions” que hi resten a Madrid “posant pals a l’engranatge” de la prolongació de Blasco Ibáñez.
El següent vídeo arreplega cinc minuts de les principals declaracions d’una alcaldessa desbocada.
