RedactaVeu / EP / València.
Els principals partits que es presenten aquest diumenge a les eleccions, amb l’excepció del Partit Popular, s’han ofert a arribar a acords postelectorals per a permetre la governabilitat en la Generalitat i han assumit la fi de les majories absolutes dels últims 20 anys. Per la seua banda, el candidat ‘popular’, Alberto Fabra, ha assenyalat que cap d’aquests partits podrà “complir el seu programa”.
Així s’han expressat en el ‘Debat Definitiu’ que han emès aquest dimarts els canals de televisió d’Editorial Premsa Ibèrica –Levante TV i Informació TV–. El debat, celebrat a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) ha estat dividit en tres grans blocs. En concret, situació del País Valencià, regeneració democràtica i governabilitat.
PSPV, Compromís, EU Acord Ciutadà i Podem, han argumentat que mantenen com a línia roja per arribar a aqueixos acords de govern “la lluita contra la corrupció, el clientelisme i les retallades”.
En aqueix sentit, el cap de llista socialista, Ximo Puig, ha resumit: “Aquest nou govern, es portarà, entre els seus membres, cent vegades millor que vostès ara, no tinga cap por. Serà més estable i tindrà més cohesió que el seu”, en referència al Consell que dirigeix Alberto Fabra. Per la seua banda, la candidata d’UPyD, Alicia Andújar, ha apostat per acords puntuals que permeten la governabilitat però mai “a canvi de butaques”.
Enfront de tots, el candidat ‘popular’, Alberto Fabra, ha criticat que l’objectiu de la resta de partits siga “tirar el PP” sense propostes de futur en una amalgama de partits en la qual cap podrà “complir el seu programa”, encara que sí posar-se d’acord per a “llevar” concerts sanitaris i d’educació.
Així, ha subratllat que el PP és “l’únic” que defensa la baixada d’impostos i la reducció de l’administració, mentre la resta “s’han quedat darrere de la pancarta”.
Ha destacat que el seu Govern ha reduït l’administració i que s’ha superat “el pitjor” de la crisi i que el País Valencià és el segon en creació d’ocupació i el primer en reducció de la desocupació. “Per a nosaltres creure en la societat és generar llocs de treball” i ha ressaltat que l’índex de producció industrial ha crescut un dos per cent.
Per la seua banda, la candidata de Ciutadans, Carolina Punset, ha reiterat que acceptarà acords “no de govern” però “sí programàtics” per a pujar “el llistó democràtic”. Així, Punset ha indicat que s’obri una “nova etapa de diàleg” en la qual la formació ha defensat ser “hereus” de l’Adolfo Suárez de la transició per a portar “la concòrdia entre els espanyols”.
Per açò, ha insistit que hi haurà possibilitat “d’arribar a acords en unes matèries amb uns i en altres matèries amb uns altres” i ha entès que existirà unanimitat “absoluta” a reclamar un millor finançament per al País Valencià. No obstant açò, ha estimat que la seua línia roja, aprimar l’administració on “més dol” no comptarà amb tants suports perquè defensa l’eliminació de les diputacions i la confluència d’ajuntaments.
Corrupció
La corrupció ha planejat pels tres blocs en què s’ha dividit, però s’ha generat els dos únics moments de tensió quan s’han debatut mesures de regeneració democràtica.
El candidat d’EU Acord Ciutadà, Ignacio Blanco, i la cap de llista de Compromís, Mònica Oltra, han acusat Alberto Fabra de permetre i de “no fer res” contra la corrupció en el Partit Popular.
Ignacio Blanco ha recordat a Fabra el ‘cas Imelsa’ i els enregistraments que ha efectuat l’exgerent de l’empresa pública Marcos Benavent. A aqueix respecte, Blanco li ha preguntat si continuava sense recordar haver parlat mai amb Benavent i li ha qüestionat sobre si recorda “un bar en la carretera vella de Montcada ” i si confiava en alguns dels membres de la seua candidatura autonòmica i en l’alcaldessa de València, Rita Barberà.
Fabra ha defensat que “no hi ha un sol imputat” en les seues llistes i ha negat que coneguera des de setembre el ‘cas Imelsa’ que afecta l’alcaldable a Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus. “La primera vegada va ser escoltant la cadena Ser”, ha dit.
L’altre enfrontament ha sigut amb la candidata de Compromís, Mònica Oltra, que li ha recriminat que no haja fet públiques les factures per l’assistència del president de la Generalitat a la final del torneig de tennis Roland Garros de 2013 “en plena crisi”. A més, li ha recordat que una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) li donava la raó i encara així la Generalitat havia recorregut davant el Tribunal Suprem (TS).
Davant açò, Alberto Fabra ha dit que va assistir en qualitat de president de la Generalitat i perquè jugava la final un alacantí, David Ferrer, encara que finalment, i malgrat la insistència d’Oltra, no ha quantificat el cost del viatge.
