‘Ens sentim coaccionades i intimidades’

La Veu entrevista les tres activistes a les qui el PP acusa de 'boicotejar' dos actes electorals de Rita Barberá
20 maig 2015 01:00h

Sergi Tarín / València.

Es defineixen com a ciutadanes indignades i no cobren nòmina de cap partit polític, sindicat ni organització de cap mena. Maite Paulo és auxiliar administrativa de l’Ajuntament de València i ara està de baixa. Lola de la Vara és ama de casa. I Auxi Bustamante està jubilada. Les tres són membres del 15M dels Pobles de la Mar des de la seua fundació, ara fa quatre anys. I les tres van participar de les protestes que dijous i dilluns passat seguiren la comitiva electoral de Rita Barberá pels mercats del Cabanyal i de Russafa.

“Quin és el problema i quina la il·legalitat?”, es pregunta de la Vara. “Vivim al Cabanyal-Canyamelar i dilluns ens demanaren les companyes de Russafa participar en la protesta. I anàrem com hem fet en moltes altres ocasions”, explica. La desagradable sorpresa ha estat veure’s criminalitzades en un vídeo que ha difós el Partit Popular on se les acusa de rebentar els dos actes sota les ordres de Giusseppe Grezzi, candidat de Compromís. Una denúncia que ha tingut ressò, fil per randa, als principals diaris locals, com per exemple el Levante-EMV, que dimarts publicà les fotos en portada i les dedicà una pàgina sencera sense contrastar la informació i divulgant rostres dins d’un cercle.
 

“Estem recopilant tota la informació per si hi ha cap delicte contra la nostra intimitat”, declara de la Vara, que a l’igual que les altres dos companyes, interpreta els fets com “un intent de coaccionar-nos i acovardir-nos i tallar de soca-rel el creixent descontent ciutadà”. Segons aquestes activistes, dijous al Cabanyal començaren set persones i acabaren sent una quarantena. I a Russafa n’eren unes 15 i el grup crític es multiplicà fins el mig centenar. “Era molt significatiu veure dones majors amb el carret que ens seguien escridassant l’alcaldessa primer tímidament i després ja amb força”, relata de la Vara. “La gent està farta, però encara té molta por”, li segueix Paulo i reprèn: “Com és possible que després del que estem escoltant de Rus i les implicacions a l’Ajuntament de València, el PP pretenga que la gent els aplaudisca?”.

De fet, els vídeos publicats per La Veu sobre les bregues als mercats mostren la varietat de veïns descontents. Fins i tot venedors que es neguen a encaixar la mà de l’alcaldessa. I també el nombrós seguici de Barberá, on alguns sí cobren nòmina, amb la missió d’aclamar-la i repel·lir desafeccions. “Gravem a les de Compromís?”, li preguntà dilluns un twittejador a l’alcaldessa. I un altre es dirigí a Paulo: “Encara estàs de baixa?”. “No l’havia vista en ma vida i em sonà a amenaça”, confessa l’activista. I tot això assaonat amb diversitat d’insults com “verdureres, perroflautas o amagueu les carteres que venen les d’esquerres”. Improperis que eixen de les mateixes goles que des de fa anys exalten Barberá o increpen  l’oposició en les balconades de l’Ajuntament i l’acompanyen en voluminós cordó a tots els actes.
 

“No som quatre perroflautas”, s’ofèn Bustamante, que milita en l’esquerra des que era una jove. Primer en la clandestinitat a Comissions Obreres (CC.OO.), sindicat on arribà fins l’Executiva Federal del País Valencià del Tèxtil. I Paulo també estigué a CC.OO. i al Partit Comunista, on rebé el carnet de mans de Santiago Carrillo. Ara està afiliada a la Intersindical. I de la Vara és una ama de casa que forma part de la direcció de l’AA.VV. del Cabanyal-Canyamerlar. Les tres creuen que la lluita ha de baixar al carrer i les crida l’atenció que el Partit Popular ara també les critique per protestar en les juntes de districte o durant les celebracions d’esdeveniments com la Copa de l’Amèrica o la Fórmula 1. “Això demostra que les darreres accions no són un capritx electoral, sinó un posicionament polític”, destaca de la Vara i Paulo afegeix: “No tenen ànima. Quanta gent s’ha quedat en el camí? Les víctimes del metro, els suïcidis pels desnonaments, els malalts d’Hepatitis C... Si ens queda una mica de dignitat, el mínim que podem fer és cridar-los que són un corruptes”.

Finalment, les tres activistes valoren les mostres d’afecte que han rebut de manera privada i, algunes, al carrer. Però també temen que la publicació de les fotos amb una iconografia tan expeditiva les assenyale en excés. I sobretot lamenten que els partits i les organitzacions d’esquerra encara no les hagen recolzat públicament.
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next