Nova conversa. Nou escàndol. Potser el més vergonyós de tots els coneguts fins al moment i que investiga la Fiscalia anticorrupció –després de la denúncia d’Esquerra Unida– ja que mostra clarament la “normalitat”amb què els dirigents del PP tracten de lucrar-se d’un col·lectiu desfavorit com és el de la gent major o d’avançada edat.’.
El nou diàleg entre Alfonso Rus i Marcos Benavent, que ahir va emetre el programa El Intermedio, i en què discuteixen al voltant de la quantia del ‘pessic’ que li van a exigir a l’empresa a la qual concediran la gestió d’una residència de gent d’avançada edat -d’’uelets’, en boca d’ells per a major menspreu- no té nom, com bé va dir el presentador en escoltar-lo.
En la gravació, el llavors candidat a l’alcaldia de Xàtiva, explica al seu home de confiança que haurien de demanar encara més diners a l’empresa adjudicatària perquè se’ls està atorgant “el xollo”: El concert de la residència, més la subvenció del 100% de les seues places, de la qual cosa poden traure un benefici de 20 milions d’euros, segons Rus:
– Alfonso Rus: ‘Entonces’, ací la jugada és que nosaltres n’agarrem 20 i a jugar…
– Marcos Benavent (MB): Val Jo els ho dic. Sense problema. Home!,No crec que diga que no.Si entra -o siguent- el seu pla d’inversions el que siga, jo ho veig de puta mare…
– MB: (tractant de calmar-lo) Val, val, val. Bo, allà dalt també anava a fer
– Rus: (una miqueta enfadat): Però Xe! Anem a vore Marcos. Hòsties …!
– MB: Que sí, que sí, que sí…
– Rus: Però si ‘esta’ ho té ‘conveniat’ amb la Generalitat…
– MB: Que sí, que sí, que sí…!
– M: Conveniat que li paguen una sèrie de places?
– Rus: Totes…!!!
– MB: (escèptic pel ‘negoci’ que pot significar) Totes? Com totes? Cent quaranta places estan conveniades…?
– Rus: Clar!
– MB: (amb to d’incredulitat per la transcendència del que acaba d’escoltar) Però al cent per cent no. N’hi haurà un percentatge…
– Rus: Percentatge? Però si això ho cobreix tot!
– MB: Hòstia! Això és el que… això és el xollo!
– Rus: (amb cert to magistral) Anem a vore: La Generalitat fa un mapa i diu: una en Benidorm.
– MB: (tractant de mostrar que ho ha entés) Que no és el seu risc seu d’omplir d’’uelets’. Ja estan… La Conselleria diu: Xe, t’envie ací els 140 uelets, pagats tots, ja, per la Conselleria.
– Rus: Això és.
– MB: Me cague en la puta!
– Rus: Tu li has de dir: Mira jo te puc aconseguir el conveni amb Conselleria. Que això està. Una ‘convenià’. Te puc aconseguir, te puc dir, que no te cobren res. Te puc dir que el cost nul.
– MB: ‘Pues’ 20… 20 és poquet!
“Bueno lucrarse privatizando lo público es feo, pero hacerlo comercializando con ancianos… Eso no tiene nombre”, Bueno, sí que lo tiene: Trata de yayas..!” va valorar el Gran Wyoming. amb encert, en acabar la conversa.
El diàleg sembla una autèntica lliçó magistral del ‘mestre’ Rus al seu ‘aplicat’ alumne. Però la cosa no acaba ahí. A continuació, Alfonso Rus i l’exgerent d’Imelsa debaten sobre els termes concrets en què han d’exigir-se les condicions:
– Alfonso Rus: Però tu li has de dir, per fer això a mi m’has de donar ‘algo’…Perquè ací el problema saps quin és? Que és a ‘costo puro” eh? Ací no es paga res de… Ací no hi ha ‘trasvase’ –per transvasament- Que si pagara ‘trasvase’ te diria: no. Ací no n‘hi ha ‘trasvase’. Ací és a ‘costo puro. Duro’. Pur. Tu li has de dir: jo te vaig a traure això sense ‘coste’. Que queda obert per 20 ‘kilos’. Ara. Ara. Li has de dir: Ara…je,je…
– Marcos Benavent: Tu i jo ja parlarem. Tu i jo hem de parlar de ‘lo’ meu. Acò és una altra història.
– Rus: Tu i jo hem de parlar de ‘lo’ meu…
– MB: Clar… Això és el que li diré: Tu i jo hem de parlar de ‘lo’ meu. Ací hi ha de peatge uns 20 ‘kilos’ (per milions d’euros)
– Rus: No. De peatge no
– MB: No, de peatge no… de…de… ‘paso’… de ‘traspaso’…
– Rus: No… de peatge no. El que van pagar ‘estos’ als altres.
– MB: Correcte
– Rus: I això m’ho has de donar a mi perquè jo li ho he de donar a qui corresponga
– MB: Correcte, correcte
Per tal d’entendre el significat de la conversa i posar-la en el lloc que pertoca, cal posar en antecedents, com va fer la copresentadora de l’espai televisiu Sandra Sabatés, i recordar que les irregularitats en els centres geriàtrics es van veure afavorides pel canvi legislatiu que va impulsar l’expresident de les Corts, i imputat en el cas Gürtel, Juan Cotino quan era conseller de Benestar Social.
El negoci ‘redó’ dels geriàtrics al País Valencià
En aquest sentit, Juan Cotino va intentar blindar el negoci dels geriàtrics de la seua família. De fet, i segons el retall de premsa -d’El País- que El Intermedio va mostrar als espectadors, el Consell va eliminar la barrera del 33% -“obrint la porta per a concertar el 100 per cent de les places, canviant sobre la marxa les condicions del concurs-. El resultat d’aquesta –aparentment intencionada i estratègica- maniobra de Cotino va ser ni més ni menys que “un increment del 182% de les estances subvencionades al grup Savia –participat per la família de Cotino- per part de la Generalitat. (…) En 2007, el preu de les places d’accessibilitat social va créixer de sobte un 10,5%”…
Va ser a partir d’aquesta modificació de la legislació, quan Cotino va deixar el camp obert per a les presumptes corrupteles que demostra el miserable diàleg entre el mestre Rus i el seu pupil.
Per últim, cal subratllar que les formacions en l’oposició -EUPV, Compromís i PSPV- han estat denunciant al llarg d’aquesta legislatura i reclamant una investigació a les Corts Valencianes sobre el ‘negoci’ de les residències de l’abans totpoderós Juan Cotino –ara centrat, suposadament i segons va anunciar, en plantar caquis-, a la qual el PP s’ha negat sistemàticament gràcies a una majoria absoluta que sembla que aquest diumenge arriba a la seua fi.
