El presentador i moderador de l’acte fou Rafa Arnal, que tot seguit li passà la paraula al sociòleg Rafa Xambó -i psicòleg, com va recordar el mateix Mollà.
Xambó va oferir al nombrós públic que omplia la sala, una magnífica lectura del llibre. Els va il·lustrar amb veu alta els diferents paràgrafs, a partir dels quals, va fer un perfil literari i personal de l’autor i la contextualització de la seua obra. Aquesta ja s’allarga a quatre dietaris, a més d’altres llibres, entre els quals va destacar les Converses inacabades amb Joan Fuster o el llibre dedicat per Mollà al Genovés, tots dos publicats en Tàndem.
Entre una cosa i l’altra, Xambó va anar desgranant els valors manifestos i també els ocults de l’obra de Mollà, més enllà de les interpretacions massa superficials. Des del mateix significat del sintagma que titula el llibre –Un adéu a la tribu– fins el desenvolupament d’un llibre basat en l’estada de Mollà durant vora mig any a Nova Anglaterra i les seues impressions sobre la cultura, la vida o la política dels Estats Units. Inclou també, la seua tasca com a professor de la Brown University, una de les universitats més prestigioses de la ʹIvy Legueʹ.
Presentació del llibre a Massalfassar (Horta Nord)
L’habilitat expositiva de Xambó va atraure l’atenció i va provocar els somriures d’una gran part del públic, composat per amics i tertulians de l’Infern, paret mitgera amb l’església del poble de Massalfassar, -coses del destí-, i local ben conegut i de trobada i mixtura a l’Horta Nord on és fàcil trobar-se amb joves llauradors barrejats amb escriptors, músics, artistes, dimonis i dones que ixen de missa.
Toni Mollà va desgranar, tant el retrat subjectiu de la seua experiència als EUA com l’elaboració del mateix llibre -el segon que dedica a aquest país-, després de Més enllà de San Francisco (Bromera, Premi Ciutat de València) en què narrava les seues peripècies americanes durant la primera campanya electoral que va portar Obama a la Casa Blanca.
Mollà no ha estalviat detalls sobre la vida en l’hivern gelat de la costa est americana, sobre el sistema educatiu nord-americà, els seues moviments cívics i participatius a partir de l’individualisme consubstancial dels EUA, però també el sentit de col·lectivitat, ben allunyat de com ho entenem nosaltres.
L’escriptor, a més, disserta sobre conceptes com ara ʹideologiaʹ i ʹmentalitatʹ per explicar als presents algunes de les seues idees sobre la vida cívica i la política, però també sobre la literatura o l’amistat, tot posant com a exemple la profunda relació entre Joan Fuster -un pensador progressista i de mentalitat tradicional, segons Mollà- i Josep Pla -un home d’ideologia conservadora, franquista tirant a reaccionari i de mentalitat també tradicional.
Finalment es va obrir un interessant col·loqui amb la participació de gairebé tots els assistents que calgué interrompre cap a les 10 de la nit per un tema tan prosaic com allò d’anar a sopar perquè, certament, hi havia corda per continuar fins l’eixida de l’estrelot. Una gran nit a l’Infern de Massalfassar.
