El regidor de Turisme d’Ontinyent, Joan Sanchis, valora “molt positivament” que el projecte per posar en valor aquest espai vaja endavant “ja que ens permet sumar un nou atractiu turístic al centre històric de la ciutat, que és un dels majors potencials que tenim en aquest sentit i on més estem treballant, com demostren les actuacions realitzades per potenciar al Palau de La Vila i el seu entorn”.
Un refugi excavat sobre la pedra
Es tracta d’un refugi antiaeri excavat en el terreny, de tipus públic, datat en 1938, amb unes dimensions de 144’25 m² i capacitat per al voltant de 500 persones, que no segueix l’esquema d’altres refugis d’Ontinyent. Igual que altres, té dos accessos, des del carrer del Regall, per mitjà de dues escales en pendent que baixen a un conjunt de galeries. La diferència és el material amb què està fet, ja que està excavat sobre la pedra, presentant actualment una gran capa de fang al pis i despreniments en els murs de pedra i terra natural.
Accés al refugi del Regall.
El trajecte que condueix als dos accessos a aquest refugi són accessibles al públic en general i adequats, a més posseeixen sistemes de control d’accés a ambdós, per la qual cosa les actuacions se centraran en l’adequació i la millora de l’accessibilitat interior per habilitar-los com a espais visitables per part grups escolars, interessats, turistes i públic en general.
Accés a la galeria.
En la posada en valor d’aquest espai subterrani, sense ús ni utilitat actual, s’actuarà “respectant en tot moment la seua importància històrica”, sent les solucions proposades d’acord amb el programa funcional que es pretén, sense causar danys irreparables i seguint les tècniques tradicionals disponibles”.
Carrer del Regall.
Citant Antonio Calzado (2010, p.34) la presència d’indústries de guerra i destacaments militars va portar la por als atacs aeris com rebia la veïna Alcoi. Des de mitjans de 1938 Ontinyent romania totes les nits sense enllumenat públic, les autoritats militars i civils publicaven amb freqüència normes i bàndols d’obligat compliment per a protegir-se de les incursions aèries. Per tal de pal·liar els possibles atacs es van iniciar obres de construcció de refugis antiaeris públics com aquest, ja que de fet, a principis del 1939, Ontinyent era un objectiu militar de l’aviació de l’exèrcit franquista que va ser evitat per la fi de la guerra.
