RedactaVeu / València
El LHC funcionarà de forma contínua durant els pròxims tres anys. “Amb la tornada del LHC a la manera de producció de col·lisions celebrem el final de dos mesos de comissionat dels feixos”, ha dit el Director d’Acceleradors i Tecnologia del CERN, Frédérick Bordry. “És un gran assoliment i un moment gratificant per a moltes persones que han dedicat gran part del seu temps perquè açò succeïsca”.
Ahir a les 10:40 hores, els tècnics que operen l’accelerador han declarat “feixos estables”, el senyal per als experiments del LHC per a començar a prendre dades. Els feixos estan formats per cadenes de paquets de protons que viatgen quasi a la velocitat de la llum al voltant dels 27 quilòmetres de l’anell del LHC. Les cadenes de paquets circulen en direccions oposades, guiades per potents imants superconductors. El LHC s’ha plenat hui amb 6 paquets, cadascun amb 100.000 milions de protons. Aquest nombre s’incrementarà progressivament fins als 2.808 paquets per feix, permetent la producció de fins a mil milions de col·lisions cada segon.
Durant el primer cicle de funcionament del LHC, els experiments ATLES i CMS van anunciar el descobriment de l’anomenat bosó de Higgs, l’última peça del puzle del Model Estàndard, la teoria que descriu les partícules elementals que componen la matèria de l’univers visible i les seues interaccions.
“Els primers tres anys de funcionament van culminar amb un gran descobriment al juliol de 2012 i van ser solament el començament del nostre viatge. Ara és el moment de nova física!”, ha dit el Director General del CERN, Rolf Heuer. “Hem vist fluir les primeres dades. Anem a veure el que ens revelen sobre el funcionament de l’univers”.
En el Run 2 els físics tenen la intenció d’aprofundir en el Model Estàndard, i fins i tot trobar evidències de nous fenòmens físics més enllà dels seus límits, que podrien explicar misteris com la matèria fosca, que compon una cambra de l’univers, o l’aparent predilecció de la naturalesa per la matèria sobre l’antimatèria, sense la qual no seria possible la nostra existència.
Durant els dos anys de parada tècnica, els quatre grans experiments ALICE, ATLES, CMS i LHCb es van sotmetre també a un important programa de manteniment i millora per a preparar-se per a la nova frontera d’energia.
L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, participa en dos dels grans experiments del LHC, ATLES i LHCb. L’IFIC ha participat en el disseny, construcció i posada a punt d’ATLES, el major detector de l’accelerador de partícules més gran del món, així com en l’anàlisi de les seues dades, participant d’aquesta manera en el descobriment del bosó de Higgs en 2012. El centre de recerca valencià va participar en el disseny del detector de traces d’ATLES i va construir 280 dels seus mòduls, que permeten determinar la trajectòria de les partícules carregades amb precisió d’unes poques micres. A més, l’IFIC coordina la xarxa GRID de computació distribuïda per a l’experiment ATLES a Espanya.
Per la seua banda, l’IFIC va entrar a formar part en 2013 de la col·laboració de l’experiment LHCb, dedicat a estudiar l’asimetria entre matèria i antimatèria en l’univers. El grup de l’IFIC participant en LHCb compta amb una àmplia trajectòria en altres experiments com la col·laboració Babar, del laboratori SLAC del Departament d’Energia dels Estats Units en la Universitat de Stanford (Califòrnia), dedicat també a l’estudi de les asimetries matèria-antimatèria en desintegracions del quark b.
