Llunyanes i infecundes foren les paraules de la consellera de Cultura, Educació i Esports farà cosa d’un any quan, després d’estrenar ‘Maror’ (Palau), amb la ressaca (de l’ona), va dir que cada any es representaria una òpera valenciana, la qual cosa implicaria que estaria escrita i cantada en valencià (deixant ara de banda la incongruència del suposat gènere). Aleshores, qui escriu ja es va estranyar per l’anunci, però, he de reconèixer que tot i la poca credibilitat que li donava a les paraules, pensava que en el fons potser hi hauria la possibilitat d’un compositor resident, o contractat puntualment, que subministraria cada any d’una òpera, opereta o òpera de cambra, avantguardista i en valencià, perquè compositors, escriptors i necessitats no en falten. I qualitat i normalització tampoc.
Òbviament allò de la senyora Català va ser una proclama més aviat d’escalfor operístic que de projecte premeditat i aleshores ningú ho va recollir. Per això ahir es va presentar al Teatre Martí i Soler (dins del Palau de les arts) la programació per a la pròxima temporada del teatre valencià d’òpera, el qual enguany compleix una dècada de la inauguració de l’edifici i cal reconèixer, però, que algunes coses volen canviar i que la mà de l’intendent-director artístic ha estat substancialment atrevida, però, probablement, allò que feia (programant) amb la mà esquerra, ho redreçava (conscienciosament) amb la mà dreta. Ens haurem d’acontentar, (per ara) pel que fa a aconseguir contemporaneïtat i actualitat en la programamció, amb l’estrena (estatal) de ‘Café Kafka’ del valencià Francisco Coll, tot i que l’òpera de cambra va obtindre molt bones crítiques a Anglaterra, està escrita i cantada en anglès, però el seu llenguatge avantguardista i la seua gosadia contemporània mereix la meua admiració i respecte, alhora que ella sola (i ell sol) mantindrà la quota de vertadera òpera d’avantguarda, perquè, a banda està el ballet ‘Lobby’ (basat en ‘The Green table’) de Kurt Joos, ja que la resta (Honegger, Britten o Minkus) es mouen en l’ortodòxia del neoclassicisme o el romanticisme del vienès Minkus.
D’altra banda també serà (si més no) prou considerable el nombre de directors valencians que s’hi posaran al capdavant de l’orquestra, a més de Ramón Tebar, dirigiran Jordi Bernàcer, Cristóbal Soler, Sergio Alapont, Rubén Gimeno i Juan Luís Martinez qui seran al llarg de la temporada i amb diferents formats els qui passaran ple pòdium per a dirigir l’Orquestra de la Comunitat Valenciana.
Davide Livermore intendent-director artístic del Palau de les Arts. Ahir, durant la presentació.
Hi haurà una pretemporada, la qual Livermore ha definit com “una pretemporada de màxima qualitat que, fins al 30 de novembre (la temporada oficial comença el 5 de desembre amb ‘Macbeth’ de Verdi), ofereix cinc espectacles amb uns preus populars que oscil·len entre els 7 i els 50 euros per a l’òpera i sarsuela a la Sala Principal, o 10 i 20 euros per als concerts i recitals a l’Auditori i el Teatre Martí i Soler”. No obstant açò, serà el 20 de setembre el dia triat per engegar la maquinària amb la jornada de portes obertes.
Aquesta pretemporada estarà formada per la representació de ‘La Bohème’ (Puccini), el concert-espectacle ‘Davidde Penitente’ (Mozart, també s’interpretarà la ‘Simfonia París’), el recital ‘El violín en el siglo de las luces’ (Fabio Biondi violí i Paola Poncet clavicèmbal), la sarsuela ‘Katiuska’ (Sorozábal) i ‘Lélio’ (Berlioz, juntament a la ‘Symphonie fantastique’). La venda de localitats i passes per a la pretemporada començarà en juny, amb un període preferent per als abonats del 9-14 i el dia 15 per a la venda general al públic.
Cartell ‘Macbeth’ (Verdi).
La “Temporada d’Abonament” començarà el 5 de desembre amb ‘Macbeth’ (Puccini) on participarà Plácido Domingo (com a Eketerina Semenchuck) i la direcció musical de Nánási i escènica de Stein, fins al 20 de desembre. Tot seguit (a partir del 12 de desembre) es representarà l’òpera barroca ‘Silla’ (Händel) sota la direcció de Fabio Biondi i els artistes del Centre Plácido Domingo, fins al 21 de desembre al Teatre Martí i Soler. Alhora s’inclourà una sessió didàctica on es pretén divulgar i aproximar els mecanismes de l’òpera al jovent. Cosa que, amb tota probabilitat serà molt insuficient per apropar l’òpera a nous públics sinó hi ha darrere un programa divulgatiu i aproximatiu institucional consensuat amb Culturarts-música amb objectius i pressupost per mamprendre un procés de culturització d’abast País Valencià. Molt em tem, malauradament que, tot i les declaracions de Livermore sobre que ell sap què és un teatre públic i voler que aquest siga el teatre de la societat valenciana, tot em fa pensar que els nostres conveïns de Benicull del Xúquer, els de Benafígols o els de Benissadeví poc o res els arribarà de l’activitat operística. I mentre la societat valenciana no tinga a l’abast l’activitat cultural d’alta qualitat que es duu a terme amb els seus impostos i, per tant, de la qual té el dret a gaudir-ne, no té cap sentit mantindre un teatre que, a contracor d’un públic elitista, a qui se li ofereix una programació ambiciosa, a priori, però que no té cabuda Weill, Ligeti, Pärt, Adams,…, que ben bé podria reduir-se amplament l’activitat operística i dedicar esforços (algun) per convertir amb el temps l’òpera, l’orquestra, el cor, el ballet i el seu escenari valencià en un referent musico-cultural públic per als valencians.
Fet i fet, l‘any 2016 començarà amb ‘Samson et Dalila’ (Camile Saint-Saëns), sota la direcció de Roberto Abbado i la participació de Gregory Kunde (Samson) i la posada en escena de La Fura dels Baus, fins al 23 de gener. El 27 de gener es farà un concert-espectacle ‘Qué son las nubes’ per commemorar el naixement de Mozart, amb la direcció del valencià Rubén Gimeno, una selecció de les òperes més conegudes del salzburguès.
En febrer debutarà oficialment Ramón Tebar amb ‘Aida’ (Verdi), amb la soprano ucraïnesa Oksana Dyka, la mezzosoprano Marina Prudenskaya i el tenor porto-riqueny Rafael Dávila, òpera la qual s’estendrà fins al 9 de març. També en març (del 3 al 6) apareixerà el Ballet de la Generalitat amb la direcció coreogràfica d’Immaculada Gil-Lázaro i el Conjunt Instrumental de València sota la direcció de Joan Cerveró per representar ‘Lobby’ basat en el ballet ‘The green table’ de Kurt Joos i música de Fritz Cohen, sent així la primera aparició de música avantguardista i contemporània aquesta temporada. El 23 de març serà Kunde qui designat com a ‘Haed coach’ oferiran amb els alumnes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo un concert-recital de bel canto.
Abril començarà amb altre concert-recital, que han titllat de “mà a mà entre els dos directors titulars” (Abbado i Biondi), els quals oferiran un concert simfònic amb obres de Mendelssohn, Beethoven i Vitali. Després arribarà ‘Idomeneo, re di Creta’ (Mozart) amb direcció de Fabio Biondi, el tenor Gregory Kunde i la soprano valenciana Carmen Romeu en els papers principals, arribaran fins al 4 de maig, però, la representació del 28 d’abril la dirigirà el valencià Sergio Alapont.
La Compañia Nacional de Danza, de gira per Espanya, oferirà el segon ballet d’aquesta temporada ‘Don Quijote’ (Ludwig Minkus) amb coreografia de José Carlos Martínez i direcció de Kevin Rhodes.
Cartell ‘Café Kafka’ (Coll).
El 22 de maig apareix en escena ‘Café Kafka’ del valencià Francisco Coll, una òpera de cambra avantguardista que en ‘any de la seua estrena rebé molt bones crítiques. Però, a més un encert és posar Jordi Bernàcer al capdavant de la direcció musical (calen directors de música contemporània competents urgentment i Bernàcer n’és un bon candidat), amb cantants del Centre Plácido Domingo. El mateix mes Bernàcer també dirigirà el concert-espectalce amb l’oratori dramàtic ‘Jeanne d’Arc au bûcher’ d’Arthur Honegger el 26 de maig. L’actriu valenciana Rosana Pastor assumirà el paper de la donzella d’Orleans.
El final de la temporada 2015-2016 serà amb l’òpera ‘A midsummer night’s dream’ del compositor britànic Benjamin Britten, segons l’intendent “per obrir el repertori de Les Arts i el dels seus cossos estables i formar i promoure nous interessos en el seu públic”. La direcció serà de Roberto Abbado, i debutarà el regista Paul Curran, el contratenor Christopher Lowrey i repeteix la soprano Nadine Sierra, arribant fins el 18 de juny.
Ramón Tebar tancarà la programació simfònica amb la música incidental de l’‘Ein Sommernachtstraum’ de Mendelssohn-Bartholdy, composta primer per una obertura (1826), seria més tard quan escriuria la música incidental per al teatre (1842) a la qual incorporaria l’obertura anterior. Conegudíssima pel públic per incloure l’arxiconeguda i arxicelebrada “marxa nupcial”, s’oferirà el dia 23 de juny actuant com a narradora l’actriu Rossy de Palma.
La programació inclou la ja reiterada “Nits a les Arts” amb exposicions, exhibicions tecnico-artístiques (¿?) i música a l’aire lliure.
Temporada atapeïda, heretada en part, ambiciosa a contracor malauradament, i celebrativa del primer aniversari d’un teatre d’òpera per a uns pocs valencians. Es preguntava fa uns dies Livermore, llançant la pregunta a la premsa, si “volen de veritat els polítics (valencians) un teatre d’òpera?” Malament, si no ho veuen així, significaria que no saben encara en quin país viuen, però no l’haurien de voler a qualsevol preu i això inclou que el Palau de les Arts li dedique atenció a produir i representar òpera contemporània i escrita en valencià entre la seua programació equànime, ¿o hem de seguir deixant que les forces conservadores seguisquen fent pressió per reconduir les programacions cap a les obres del XIX, com feren al Teatro Regio?
Els preus populars són idonis, però el programa popular fonamental per al futur.
