La confiança és el major i el millor capital en l’exercici de les funcions públiques. Precisament allò que ha fet fallida en els darrers temps quan la crisi econòmica no ha fet més que accentuar el descrèdit de la cosa pública per una corrupció doblement esfereïdora i en la qual no són del tot aliens els mateixos funcionaris.
Per reblar el clau, hui corren com la pólvora els símptomes i les remors de destrucció o ocultació de documentació pública. Un fet presumible que ve a sumar-se a moltes altres actuacions unides a la falsedat, l’estafa o altres generadors de decepció i d’escepticisme.
Els nous gestors, siguen els qui siguen, tenen al davant no solament el repte de tenir un altre tarannà més obert, més net i ètic, condició primera i sine qua non. Tenen, a més a més, el repte importantíssim i central de restablir el crèdit del conjunt de l’administració pública,
Per a la qual cosa cal no sols proclamar canvis modernitzadors, que també, sinó establir sistemes de gestió i arxiu efectius, àgils i fiables que facen possible que les promeses no es queden, com tantes vegades, en un pur teatre o, sent benèvols, en un voluntarisme mediàtic sense més conseqüències.
No pot ni deu ser que ara ens fem creus davant la hipotètica però no demostrada destrucció de documents en un canvi polític. Els sistemes de gestió de la documentació pública haurien de ser suficientment ‘científics’, legals i transparents com per a no permetre accions arbitràries quan es tracta d’administrar un patrimoni de tots.
Un cas concret. Fa ben poc, el mateix matí en què era detingut Serafín Castellano, es comunicava des de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana que molta documentació ha passat a l’arxiu de Riba-roja. Però, hi ha un protocol establert de transferències? Hi ha arxivers a Riba-roja? Existeix realment un arxiu a Riba roja?, és un local, un personal i una organització preparada per la gestió de documents i integrada en un sistema valencià d’arxius? Si la resposta és que no, qualsevol cosa és imaginable. Malauradament.
Si volem un canvi real i no estètic cal una gestió documental professional i digna de l’administració eficaç i transparent que tots volem.
* Jesús Eduard Alonso i López és president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents Valencians.
