La nit del 24-M el cava i la mistela van córrer pels carrers de València i de bona part del País Valencià. La ciutadania amb ganes de canvi veia de forma clara un govern d’esquerres. Joan Ribó podria desbancar l’eterna alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, i un tripartit (PSPV, Compromís i Podem) es podria fer amb la Generalitat Valenciana.
16 dies després, continua l’estira-i-afluixa dels partits. Els resultats marquen les converses de bar i entre els negociadors. A València el PP té 10 regidors; Compromís, 9; Ciudadanos, 6; PSPV, 5 i València en Comú: 3. Al País Valencià el PP aconsegueix 31 diputats; PSPV, 23; Compromís, 19 i Podem i Ciudadanos, 13. Amb aquestes xifres, l’aritmètica entra per la porta i la política decideix saltar per la finestra. Anem a pams.
La setmana passada es va anunciar a so de bombo i platerets un pacte entre PSPV, València en Comú i Compromís. L’acord possibilitaria que el representant d’aquest partit, Joan Ribó, accedira a l’alcaldia. Arrere quedaven Ciudadanos i PP, una possible coalició que estaria a dos regidors d’aconseguir l’hegemonia municipal.
De manera paral·lela, Compromís i PSPV, és a dir, Pasqual Mollà i Ciprià Ciscar o, tanmateix, Mònica Oltra i Ximo Puig tenien les seues reunions amb missatges vetlats a la premsa sobre qui dels dos estava més legitimat per a presidir la Generalitat. En el repartiment de diverses conselleries, el portaveu del Govern, la presidència de les Corts, el normal en una negociació. Tot normal fins que aquest mateix dimarts, el PSPV anunciava que trencava negociacions per a pactar un govern autonòmic (fins un altre avís, se suposa) amb Compromís, fart dels desvergonyiments dels nacionalistes.
Davant aquesta nova situació, Ciudadanos ha reivindicat el seu paper, esperonat pel seu acord per a donar suport a Andalusia a Susana Díaz, i s’ha oferit a donar suport a Ximo Puig a canvi d’obtenir el govern de l’Ajuntament de la ciutat per al seu candidat Fernando Giner. Anem tots junts per evitar que hi haja un alcalde nacionalista o que continue Rita Barberá, han vingut a dir des de Ciudadanos.
I què diuen els socialistes? Doncs es deixen voler. Farts de les exigències i actituds dels negociadors que va enviar la formació de Mònica Oltra, segons expliquen fonts socialistes, ho han llançat tot amb un recorregut que està per veure. “No ens poden estar insultant tot el dia”, asseguren. Damunt de la taula també està l’exigència de la formació d’Oltra que s’augmente la despesa en 4.000 milions d’euros, amb l’objectiu de cobrir les necessitats socials dels valencians.
I Compromís? Doncs entre la pressió interna i externa. Aquest cap de setmana, en l’Executiva Nacional de la formació, van aparèixer les primeres veus que exigien a la formació responsabilitat i fugir de personalismes. Un membre de Compromís que va estar allí assegura que va haver-hi una campanya d’assetjament contra Mònica Oltra perquè es tancara el pacte ja. En canvi, l’actitud d’aquest dilluns i dimarts de la persona encarregada de la negociació no va ser res pacificadora amb el PSPV.
I Ciudadanos? La formació d’Albert Rivera segueix somiant amb una alcaldia sota la seua tutela i amb un govern en el qual quede exclòs tot allò que sone a nacionalista o d’esquerres.
I el PP? Alberto Fabra està desaparegut. La nit electoral va reconèixer el triomf del tripartit i va felicitar els seus adversaris. Fins i tot ha insinuat en deixar la secretaria general del partit. En canvi, Rita Barberá està disposada a donar batalla, i si la nit electoral li va oferir un “pacte d’estat” al PSPV per a l’alcaldia, està disposada al que siga amb tal de no tenir a Ribó al capdavant del Consistori. Per a açò compta amb el suport de mitjans com La Razón o l’ABC que destaquen en cada titular l’origen català del candidat de Compromís (va nàixer a Manresa) i la seua passada pertinença al Partit Comunista.
I Podem? Hi ha de tot. D’una banda, Antonio Montiel, el candidat a la Generalitat exerceix el seu paper de pacificador. No en va, ell va treballar al costat del govern de l’expresident socialista Joan Lerma i va acudir a les reunions de Compromís fins el passat mes de desembre, quan va deixar de lluitar per unes primàries en la formació d’Oltra per encapçalar Podem. D’altra banda, Pablo Iglesias, qui amb la ment posada en les eleccions generals de finals d’any somia amb tenir el suport de Compromís, va tenir una reunió la setmana passada a Madrid amb la pròpia Oltra per a parlar de futurs pactes.
I mentre tot açò succeeix, creix la indignació entre l’electorat d’esquerres que demanen una major altura de mires als seus responsables polítics. Aquesta setmana serà clau per a saber què succeirà en les eleccions d’alcaldies del pròxim dissabte 13 de juny. Aqueixa serà la pista definitiva per a saber qui ocuparà la presidència de la Generalitat Valenciana. La solució, en pocs dies.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea (Llicència Creative Commons). Traducció: La Veu del País Valencià.
