En aquest estudi ha intervingut el professor Andrés Cervantes, director de la Unitat d’Assajos Clínics de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA i Professor de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València. La recerca s’ha realitzat sobre una mostra de 1.528 dones que tenien càncer d’ovari avançat o en estat inicial, però amb un alt risc que reapareguera la malaltia després de la cirurgia.
A les pacients se’ls va assignar de manera aleatòria quimioteràpia estàndard o quimioteràpia amb bevacizumab, seguida d’un període amb el mateix fàrmac, i es va constatar una millora significativa en la mitjana de la supervivència d’aquestes últimes respecte d’aquelles que solament van rebre quimioteràpia.
Els resultats del treball sobre l’efecte en la qualitat de vida de les pacients han sigut publicats recentment en la revista científica The Lancet Oncology i apunten que el fàrmac actua bloquejant la formació dels vasos sanguinis que alimenten els tumors. Segons ha explicat el professor Cervantes, “l’estudi ofereix resultats clínics positius en una malaltia en la qual hi ha hagut pocs avanços terapèutics en els últims deu anys. És una notícia encoratjadora i podria representar l’avanç de tractament en el càncer d’ovari de la dècada”.
Les autoritats europees ja han aprovat l’ús de bevacizumab en el tractament de primera línia del càncer d’ovari. L’Hospital Clínic de València és un dels dos hospitals espanyols que compta amb una Unitat d’Assajos Clínics Fase I (coneguts com First in Human) en la qual es proven per primera vegada els fàrmacs en humans i que realitza aquest tipus de recerques aplicades.
Cada any s’observen a l’estat espanyol prop de 3.200 nous casos de càncer d’ovari i afecta principalment dones majors de 50 anys. El càncer d’ovari és el sisè tipus de càncer més diagnosticat entre les dones i la huitena causa de mort entre les dones amb càncer a tot el món, primera per càncer ginecològic.
La cirurgia per a extirpar la major part possible del tumor és un dels eixos del tractament. No obstant açò, resulta insuficient en la majoria dels casos, en els quals el diagnòstic és tardà i el càncer s’ha estès, per la qual cosa es recomana una quimioteràpia addicional.
