Wilczek: ‘Sereu vosaltres, la pròxima generació, qui trobe les respostes’

Jerome Friedman, Franck Wilczek i Sheldon Lee Glashow, totstres nobels de Física, van compartir a València una històrica xarrada sobre ciència amb el públic universitari
14 juny 2015 01:00h
Imatge dels tres nobels de Física a València.
RedactaVeu / València
 
"Sereu vosaltres, la pròxima generació, qui trobe les respostes", va afirmar Frank Wilczek, guanyador del Nobel gràcies al seu descobriment de la llibertat asimptòtica (fenomen que explica el comportament dels quarks, la força d'atracció entre els quals augmenta a mesura que se'ls intenta separar), plasmat en el seu treball de fi de grau a Princeton quan a penes tenia 21 anys.

La trobada, plena de missatges positius cap als joves estudiants i investigadors, va deixar nombrosos consells dels qui han arribat al cim del reconeixement científic internacional.

"Si teniu alguna cosa, si n'esteu convençuts, treballeu per aconseguir-ho. Sense dubtar-ho", va assenyalar Walter Friedman, descobridor dels quarks. "De tota manera", va completar Sheldon Lee Glashow (guanyador del Nobel per la seua teoria electrofeble, que unifica dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble i l'electromagnetisme), “sigueu conscients que en algun moment cometreu un error. Tots ho hem fet. Galileu, Newton. Vosaltres també us equivocareu. És part del procés d'èxit”.

Quant a metodologia de recerca, Wilczek va explicar que “l'última persona que va fer un descobriment genial no pretenia en absolut revolucionar la física. Simplement, volia comprovar alguns fenòmens. Crec que aquesta és l'actitud correcta”. A més, el científic novaiorquès va recomanar, ferventment, l'estudi de les matemàtiques: "Si us voleu dedicar a la carrera investigadora en el camp de la física, apreneu matemàtiques. Tantes com pugueu. És un instrument fonamental, una eina imprescindible".

Josef Prusa: “Potser vostès no saben com de bo és el seu país”

La xerrada, que va seguir amb enorme expectació el públic present -entre els quals es trobaven Francisco Mora, rector de la UPV; José Capella, vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UPV; José Mª Benlloch, director de l'I3M (UPV-CSIC-CIEMAT); o Josef Prusa, actual guru de la cultura maker que hui imparteix a la UPV la seua primera xerrada a l’Estat espanyol- va deixar diverses frases d'impacte que van sorprendre els assistents.
 
Entre aquestes, la següent de Glashow: “Imagineu que vull fer un semestre de física a Europa. On aniria? A Copenhaguen? Mmmmm, no, gràcies. A París? Londres? No, no. No em malinterpreteu, són uns llocs magnífics. Cambridge? Oxford? Tampoc. Si haguera d'escollir un lloc, triaria Madrid o València. Potser vostès no saben com de bo és el seu país”.

"A mesura que avançava, les coses es tornaven més senzilles, no més complicades, i això, en física, són bones notícies"

Els tres genis, que van mostrar una proximitat que el públic va agrair -“Confesse que, en aquest tema, sóc un ignorant total", va afirmar Glashow davant d'un somriure general quan se li preguntà sobre gravetat i mecànica de quarks-, van parlar també de les seues experiències personals i dels aconseguiments que els van portar a guanyar el Nobel.

“A mesura que avançava, les coses es tornaven més senzilles, no més complicades, i això, en física, són bones notícies”, va indicar Wilczek. Friedman, d'altra banda, va explicar que “als anys 70, vam decidir iniciar una nova sèrie d'experiments, a veure què en podíem traure. I quan vam començar a obtenir resultats, estàvem tan emocionats que no ens preocupàvem per publicar”.

“És una sensació única veure allò que ningú ha vist abans”

Quan se'ls demanà si van sentir major emoció en realitzar el descobriment o en rebre el premi, va haver-hi opinions per a tots els gustos. Friedman va triar, sense dubtar un instant, "el moment del laboratori", ja que "és una sensació única veure allò que ningú ha vist abans i entendre el que ningú abans ha sabut explicar".

“Permeteu-me que discrepe”, va afirmar Glashow. “En el meu cas, el jurat del Nobel em va informar que el premi es devia, no a una trajectòria brillant, sinó a una única publicació, un treball escrit deu anys abans i que tant per a mi com per a la comunitat científica havia passat sense pena ni glòria. Per això, per a mi, el clímax va arribar quan em van concedir el Nobel”.

Així, de la mà de nombroses anècdotes, recomanacions i experiències, Friedman, Wilczek i Glashow van concitar durant hores l'atenció d'un públic dedicat, que va agrair enormement poder gaudir a la UPV de la presència, al mateix temps, de tres grans personalitats de la ciència a nivell mundial.

 
http://www.upv.es/noticias-upv/imagenes/3nobel_int.png
 
next