– Com valora l’evolució dels acords i els treballs institucionals i empresarials per finalitzar el Corredor Mediterrani?
El que ha passat els darrers 10 anys és històric i pràcticament es crea una nova etapa respecte al segle anterior, en què l’any 1918 Ignasi Villalonga ja plantejava un ‘proto’ Corredor Mediterrani. No cal perdre de vista la decisió de la Unió Europea el 2011 de reconèixer el Corredor Mediterrani com una xarxa de transport prioritària i estratègica, que ens porta a un canvi substancial que valoro molt positivament. A partir del 2011 el conflicte del Corredor Mediterrani s’internacionalitza i adopta una dimensió europea, si se’m permet l’expressió.
Pel que fa als treballs, considero que la responsabilitat ha recaigut sobre els acadèmics i els empresaris i en faig una valoració positiva.
– Quines són les principals accions que hauria d’emprendre el govern valencià pel que fa al Corredor Mediterrani?
És necessària una actuació a doble escala. Primer, el Corredor Mediterrani com a projecte global no s’aconseguirà sense una aliança inter regional, això és una evidència. Ni la Generalitat valenciana, ni la catalana, ni el govern de Múrcia, ni la Junta d’Andalusia ho podran fer de manera individual. Hi ha exemples com ara Code 24, una institució europea per promoure la connexió entre Rotterdam i Gènova, amb una concreció legal de cooperació regional. Code 24 s’acull a una iniciativa Interreg IVB (crossborder cooperation).
Segon, cal crear una agenda específica per al Corredor Mediterrani -que pot impulsar la Generalitat valenciana- que defineixi la planificació municipal, d’infraestructures, de ports i de l’Estat.
El Corredor Mediterrani per si mateix no és res: ha de ser una estructura regional econòmica que s’estengui per tota la Mediterrània fins al cor d’Europa.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
