València Vibrant, que divendres va reunir una trentena de veus rellevants per a debatre i reflexionar en l’Espai Rambleta de 10 a 24 hores, publica així el seu primer informe anual: Estudi quantitatiu 2015. Treballar, habitar i liderar en la València Vibrant.
D’aquest estudi socieconòmic s’extrauen conclusions com que el jove vibrant és un treballador que empra el valencià o el castellà de forma indistinta en el seu entorn professional, el nivell del qual d’estudis és alt, ha viscut en l’estranger, no pensa en comprar un habitatge i està satisfet amb la ciutat, encara que valora de forma molt negativa l’administració local. Ací podeu consultar el resum executiu de l’estudi (titulars, infografies i conclusions) en valenciavibrant.es/prensa.
5 idees de com és la ‘València Vibrant’
L’estudi, que reuneix també idees qualitatives de la ciutat actual, esclareix algunes claus de com és la València que els joves professionals volen i en la qual estan implicats de diferent forma. Resumides en cinc punts, es pot dir que la València Vibrant és i aspira a ser activa culturalment, amb sentiment de pertinença i comunitat, amb serveis públics eficients, ecològicament sostenible i on es puga desenvolupar professionalment.
Per a açò, el 86,2% dels vibrants participa activament en almenys una associació civil i quasi el 60% ho fa en més d’una, ja siga amb una finalitat professional, cultural o social. Ho fa, a més, entenent un vincle clar entre la seua vida professional i laboral, ja que més de la meitat no arriba a desconnectar entre tots dos àmbits com confirma l’estudi. No obstant açò, en matèria de treball, sorprèn com el 60% veu la ciutat amb possibilitats d’oferir-li una xarxa de contractes professionals que ajuden a impulsar la seua carrera.
Així i tot, quatre de cada cinc professionals vibrants valora com a ‘dolentes’ les possibilitats laborals en la ciutat, però al seu torn solament el 12% està insatisfet amb la seua principal activitat. De fet, quasi quatre de cada deu joves treballadors estan molt satisfets amb la seua ocupació, la localització de la qual en el mapa es concentra en més d’un 30% a Ciutat Vella, Eixample i Algirós. Un mapa de densitat molt pròxim al del seu hàbitat, predominant en règim de lloguer, on aquests tres barris també sumen una mica més del 30% i als quals se suma l’àrea metropolitana (10,1%), Extramurs (8,9%) i Benimaclet (8,2%).
Experiència enriquidora de debat
El passat divendres 19 de juny Ricard Pérez Casado, Maria Josep Picó, Josep Vicent Boira, Lorena Palau, José Miguel G. Cortés, Aurora Adalid, Iker Marcaide, Maite Sebastià, Javier Mariscal, Cuchita Lluch, MacDiego i fins a una trentena de veus vinculades a la ciutat debatiren en el gran esdeveniment anual de València Vibrant. Distribuïts en diferents taules i dinàmiques al llarg de 14 hores, l’experiència de debat i reflexió incloïa una mostra gastronòmica, el tancament de la jornada amb la presentació del disc Vibracions de la banda local Maronda i, per primera vegada, un debat postelectoral.
A més, el col·lectiu València Vibrant tenia previst reunir els representants dels cinc partits polítics presents en el nou Govern local, recentment constituït, per a fer una activitat de rogle: els representants es barrejaran en un sistema de cadires circulars amb els assistents a l’esdeveniment amb la principal missió d’escoltar i captar idees en actiu des de la jornada, però també com a ciutadans per a expressar motivacions i impressions per a una ciutat en trànsit i a la qual l’estudi li atorga potencialitats a partir de la pròpia percepció dels valencians.
València Vibrant torna a proposar aquesta trobada com a brou de cultiu per a projectes de la ciutat a partir del dia 19, però també com a esdeveniment d’arrelament i autoconeixement de les potencialitats de la ciutat.
