RedactaVeu / València
L’
IEC impulsa més d’un centenar de programes de recerca mitjançant les cinc seccions en què s’estructura: Històrico-Arqueològica, Ciències Biològiques, Ciències i Tecnologia, Filològica i Filosofia i Ciències Socials. Cada una de les seccions és formada per un màxim de vint-i-vuit membres numeraris, pels membres emèrits i pels presidents de les societats filials adscrites a les seccions. Però, a més, actua com a assessor dels poders públics i de les institucions de recerca, i es pronuncia sobre qüestions estratègiques o en relació amb iniciatives legislatives sobre les quals pot fer aportacions rellevants.
Antoni Furió
El passat 2 de març, el Ple de l’IEC acordà incorporar Antoni Furió com a membre numerari de la institució. Furió és catedràtic d’Història Medieval en la Universitat de València i és un dels historiadors medievalistes valencians de més reconegut prestigi. Ha participat en més de 125 congressos, conferències i seminaris, i té una extensa obra publicada: autor de 9 llibres, editor de 19, responsable de més de 81 capítols de llibres i de més de 90 articles en revistes indexades. Ha estat professor invitat a diferents universitats, entre les quals destaquen la d’Oxford, París-Sorbona i Tolosa de Llenguadoc. Fou director de l’Institut d’Història (IVEI-Institució Alfons el Magnànim) i director de Publicacions de la Universitat de València, president de l’Associació de Editorials Universitàries Espanyoles i ha estat nomenat enguany membre numerari del Comitato Scientifico dell’Instituto di Storia Economica «Francesco Datini» de Prato (Itàlia). Actualment és el director de la revista L’Espill i membre del consell editorial d’una dotzena revistes científiques. Entre els seus llibres cal destacar Camperols del País Valencià (1982), Història del País Valencià (1995 i 2001), Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València (segles XIII-XIV) (2006) i El rei conqueridor. Jaume I, entre la història i la llegenda (2007).
El 22 de juny, el Ple de l’IEC acordà incorporar com a membres numeraris de la institució Francesca Segura i Martí Domínguez. Francesca Segura, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València, s’incorpora a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Segura ha publicat 40 articles d’investigació i 37 capítols de llibre. Ha participat en més de 30 congressos, 11 contractes amb empreses i 20 projectes d’investigació. Les seues principals línies de recerca són la geomorfologia fluvial, la hidrologia i els canvis ambientals en els sistemes fluvials, i entre les seues fites més importants es troba la caracterització dels rius mediterranis efímers (geomorfologia, hidrologia i sedimentologia). Ha investigat sobre la gènesi de les revingudes i les formes i els processos d’inundació, els canyons fluviocàrstics, les xarxes meandritzants de les plataformes calcàries i la seua relació amb les cales costaneres a la Mediterrània. Pel que fa als canvis ambientals en les conques de drenatge, ha demostrat la importància que tenen els usos del sòl, l’extracció d’àrids i la variabilitat hidrològica climàtica en l’estretament i la incisió dels llits actuals.
Martí Domínguez, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode, s’incorpora com a membre de la Secció de Ciències Biològiques, que promou l’activitat científica en el camp de les ciències de la vida i de la salut i estudia el patrimoni biològic i genètic. Domínguez escriu en diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada en els reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb diferents premis per les seues novel·les: Les confidències del comte de Buffon (premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València), El secret de Goethe (premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València), El retorn de Voltaire (premi Josep Pla) i El fracassat, on novel·la la vida de Paul Cézanne. També cal destacar que per la seua tasca com a director de Mètode ha rebut el Premi Nacional de Periodisme. Amb el seu últim assaig El somni de Lucreci (2014), una història de la llibertat del pensament, va rebre el 34è Premi Carles Rahola. Domínguez és el director de la Biblioteca Darwin (Laetoli-Universidad Pública de Navarra), que publica en espanyol les obres completes de Charles Darwin.
Els membres de l’IEC són numeraris, emèrits, supernumeraris o corresponents. El Ple de l’IEC el constitueixen membres numeraris i emèrits, i també en formen part els presidents de les societats filials. Amb la incorporació de Martí Domínguez, d’Antoni Furió i de Francesca Segura, són 36 els valencians que han estat nomenats membres numeraris, dels quals cinc ja han faltat: Manuel Ardit, Josep Ramon Bataller, Josep Lluís Blasco, Manuel Sanchis i Guarner i Joan Fuster, del qual Antoni Furió ha esdevingut l’editor indispensable de l’obra d’aquest assagista.
L’
IEC, ara presidit per l’ecòleg Joan Domènec Ros, actua com a centre divulgador de la recerca i acull iniciatives d’altres institucions vinculades a la investigació i a la cultura, i edita més d’un centenar de publicacions a l’any, entre llibres i revistes especialitzades.
