Agosarat programa didàctic operístic d'esquena al valencià

“120 sessions d’activitats didàctiques diverses”, però aquelles que pretenen una reflexió, immersió o explicació ‘musical-operística-literària’ seran en castellà
24 juny 2015 01:00h
Davide Livermore i Víctor Gil, ahir al Palau de les Arts.
Sixto Ferrero / València

Ahir es va presentar al Palau de les Arts el programa didàctic per a la pròxima temporada 2015-2016. Ho feien l’intendent-director artístic del coliseu valencià Davide Livermore i el responsable d’educació Víctor Gil per exposar el programa adreçat als xiquets del qual destaca Livermore “es tracta d’una aposta d’apropar l’opera i educar als qui seran els ciutadans de demà”. És per això que es duran a terme activitats adreçades als escolars, moltes d’elles consolidades amb èxit en darreres edicions com “Detectives en la ópera” i en recuperen un espectacle propi “Dibujar la música”. Mentre que el primer comporta una coproducció amb l’Escola de l’Actor i permet escorcollar els racons d’un teatre d’òpera, la segona és una producció de les Arts estrenada en 2008 en la qual els professors de l’Orquestra de la ‘Comunitat Valenciana’ juntament al Ballet de la Generalitat reposaran ‘La historia de Babar’ conte que serví a Francis Poulenc per compondre la música del conegut i universalitzat conte popular, amb el qual juntament s’oferirà en programa  ‘El Carnaval dels animals’ de Camile Saint-Saëns.

També recordava Livermore que “la gran majoria de les activitats no tenen cap cost per a les Arts” i destacava que “això demostra les grans possibilitats que aquest teatre pot oferir als ciutadans”. Però allò que Livermore assegura rotundament és que “un dels pilars del programa didàctic és fomentar l’interès per l’òpera entre els més joves” cosa que francament cal celebrar que es tinga com a mesura important, però que continua sent excessivament immòbil, ubicada i protegida entre les parets del majestuós refugi operístic i no compta amb un projecte profund de divulgació de llarg recorregut temporal i geogràfic.

Tanmateix entre les mesures del programa s’inclouen obertures de portes durant els assajos generals als estudiants, el concurs “Crea les Arts”, el qual tot i el nom en valencià, no és altra cosa que un concurs de disseny o dibuix per triar jocosament el logotip del presentat Programa Didàctic.

Altra de les activitats és “Siente la ópera” adreçada a xiquets amb necessitats educatives especials, la qual es donarà cap a final de temporada i no serà amb òpera sinó amb música de Mozart, amb el ‘Concert per a dos pianos en Re major’. Des de la Conselleria d’educació han potenciat aquesta activitat, com també altra que encara s’ha de posar en funcionament com són l’ús de les xarxes socials al voltant del fet operístic amb el títol “Operatweet”.

Des de les Arts durant aquesta desena temporada, —recorden celebrativa per l’efemèride—, es posarà en marxa un cicle d’òpera en DVD acompanyat de xerrades informatives, cosa que també sembla ben encertat. Paral·lelament al treball didàctic en pro de nous públics també s’ha ideat un projecte per treballar amb “aquells  que vulguen aconseguir l’excel·lència en un futur” així ho ha definit Livermore, és per això que es faran trobades magistrals, adreçades a alumnes de música, cantants, instrumentistes,... amb els directors i cantants que enguany passaran pel palau de les Arts. El programa adreçat als cantants rebrà el nom de “Tos a Cor” (novament, malgrat el nom en valencià que no ens porte a enguany, l’activitat és cantada) i podran mantenir un treball amb el tenor Gregory Kunde i el contratenor Christopher Lowrey, la mezzosoprano Marina Prudenskaya, la soprano Carmen Romeu i el baix Giorgio Zanellato, a més de les veus del Cor de la Generalitat.
 
Davide Livermore i Víctor Gil, ahir al Palau de les Arts.

Altres tallers didàctics són “VestuArts” i “CaracterizaT” (sic) on explicaran als més menuts els procediments del vestuari i elements de caracterització. També s’inclou com a novetat “Atrezzomania” per tal de donar a conèixer els departaments d’eines d’escena fins i tot efectes especials. O ‘La ópera en construcción” per demostrar des de l’escenari els pilars de producció d’òpera, des del títol fins la posada en escena (aquesta activitat, important per el seu recorregut historiogràfic i evolutiu artísticament, ha de dur el nom en castellà, naturalment la llengua vehicular serà la mateixa, per versemblança).

Una de les grans innovacions serà la celebració de “l’Any Shakespeare”, ja que les Arts obri la temporada amb ‘Macbeth’ de Verdi i la tancarà amb ‘Somni d’una nit d’estiu’ de Britten, és per això que es farà “De libro a libreto” (novament, parlant de literatura i òpera, ha de ser en castellà) per analitzar com una obra literària es converteix en text d’una òpera, per a ‘Macbeth’ i ‘Somni d’una nit d’estiu’ respectivament. També per als estudiants de Secundària i Batxillerat es mamprendran les “lecturas dramatizadas” (també en castellà, són lectures i dramatitzades, de càrrega intel·lectualoide), ja que ha indicat Livermore “a través d’una posada en escena i un llenguatge actualitzat aquestes petites produccions teatrals apropen els textos que han inspirat títols de referència en el repertori operístic”. De la mateixa manera, però adreçat als alumnes es provarà una activitat exportada dels EEUU, L.O.V.A “La Ópera como Vehículo de Aprendizaje” (si ara entrem en terrenys pedagògics, no hi ha discussió lingüística, en castellà hi ha aprenentatge òbviament), on els xiquets muntaran una companyia lírica al llarg de l’any els quals han de viure les necessitats i activitats d’una autèntica companyia de lírica creant el seu propi espectacle, i tenint el Palau com a centre de referència.

Livermore ha destacat que durant aquest temporada es vol incrementar la col·laboració amb escoles, universitats i associacions de promoció de l’òpera com el CEFIRE, la Universitat Politècnica de València, l’Escola Superior d’Art Dramàtic i l’associació d’Amics de l’Òpera i de les Arts de la ‘Comunitat Valenciana’.

S’ha presentat un programa didàctic ambiciós, amb 120 sessions repartides al llarg de la temporada i moltes activitats diverses, adreçades als menuts i als estudiants de música. Malauradament, ni els alumnes tenen poder de decisió per anar a l’òpera durant aquesta temporada, ni la vinent..., tot i que cal aplaudir la proposta, perquè és fonamental com ha dit l’intendent “per al futur”, però, un gran segment de joves es quedarà fora, un gran nombre de població d’edat mitjana també i no s’entén com no es vol portar l’òpera de punta  a punta del país i s’entesten en que el centre de referència ha de ser el Palau de les Arts. Si fa no fa tampoc la programació inclou un ús digne per al valencià en aquelles activitats de calat i profunditat, tret dels títols quasi obligats per quotes paritàries. Novament els programes són de curt termini, de baix abast i no s’albira un programa intern de llarg recorregut de culturització, de campanya de màrqueting i publicitari, d’aproximació comarcal, de dignificació del valencià amb músiques de nova creació en valencià,... tot fa indicar que es volen fer moltes coses i demostrar que es poden fer amb pocs recursos econòmics, populars però al Palau de les Arts. Un esforç de l’elit per salvar els seus propis ritus orgiàstics operístics.

Té certa raó Davide Livermore quan afirma que “l’òpera és la manifestació artística més completa”, tan de bo poguérem pensar en les sinèrgies literàries que es crearien amb escriptors valencians, joves compositors i noves companyies voltant a l’aixopluc de les Arts pel País Valencià. Esperem doncs, que aquesta programació juntament a la pretemporada amb preus populars siguen suficients per tal que els valencians en quatre anys siguen capaços de reconèixer el seu Palau de les Arts i la seua òpera, necessària i com un valor afegit culturalment, que ens enriqueix i que pot generar riquesa i més si ens volem seguir considerant un poble culte i amb ambició europeista.


 
 
next