Fa uns mesos entrevistàvem la directora valenciana
Beatriz Fernández, aleshores ens deia “la part orquestral m’apassiona moltíssim. Totes les obres del repertori clàssic, totes eixes grans obres, em criden molt l’atenció, poder treballar-les. Aleshores, un dels meus somnis pel qual intente lluitar és poder-me acostar al món professional de les orquestres”. Uns dies abans, Fernández havia estat triada directora artística de la banda simfònica la Lira Castellonera. Als pocs dies de l’entrevista es posaria al capdavant d’una banda femenina federal per oferir un concert en homenatge a les dones treballadores. Beatriz Fernández tenia clar que “el repte que tinc marcat és seguir per a poder ser titular, invitada… d’una orquestra o una banda professional”.
De moment ha estat al capdavant de l’orquestra del Conservatori Superior Masotti Little de Múrcia, de la Jove Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra Mendelssohn Symphonia i Europa Chor Academie d’Alemanya, de la Deutsche KammerkademieNeuss am Rhein, l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i la Jove Orquestra de la Generalitat Valencia. Actualment és titular de l’Orquestra Ateneu Musical del Port de València i directora Artística Musical de la Jove Banda Simfònica de l’FSMCV.
Finalment, aquesta oportunitat que fa uns mesos ens declarava estava esperant com un repte, ha arribat. Hui es posarà al capdavant de l’Orquestra de València per oferir un concert solidari dins del Cicle de Serenates a la Nau (CC La Nau, a les 22:30h).
El programa que s’oferirà és tremendament profund i expressiu, i no cal dir que el rigor i responsabilitat de la directora ha de ser absolutament assimilat, interioritzat i molt calculat per no caure en la superficialitat de les interpretacions. Així, el concert constarà de la ‘Simfonia núm. 9 en mi menor, Op. 95’ (1893) coneguda com la ‘Simfonia del nou món’ del txec Antonin Dvořák, composta durant l’estada del txec als EEUU i de la qual es poden despendre sonoritats arcaiques i natives americanes, tot i que la forta influència textural i melòdica txeca fa de la simfonia un cúmul de detalls compositius complexos pel que fa a l’expressivitat, les tensions, i els plànols sonors. Tampoc no ajuda gaire la seua reiterada interpretació, acumulant milers de versions, creant influències, gustos i infinitats d’opinions que al remat creen controvèrsies.
També s’interpretarà l’obertura de l’òpera ‘Ruslan i Ludmila’ (1837-1842) del pare del nacionalisme musical rus Mikhaïl Glinka. L’altre atractiu del concert serà, sens dubte, la interpretació del ‘Concert en sol major per a piano i orquestra’ (1929-1931) de Maurice Ravel a càrrec del pianista valencià Antonio Galera. Concert compost alhora que feia el ‘Concert per a la mà esquerra’, rep influències de les sonoritats jazzístiques de Gershwin (sobretot de la seua ‘Rhapsody in blue’), Ravel exigeix un virtuosisme desmesurat, desenfadat, exuberant i jocós, alhora que el segon moviment (Adagio assai) mostra les seues sonoritats coloristes, o la seua manera d’entendre l’impressionisme, quasi psicològic i mentalista. No obstant açò, l’exitosa trajectòria del jove pianista valencià assegura una brillant interpretació.
Tanmateix serà un concert d’oportunitats, per a molts ciutadans poder gaudir de l’orquestra fora del seu habitat habitual, però a més, serà una gran oportunitat per a Beatriz Fernández, qui tindrà l’oportunitat de demostrar la seua vàlua al capdavant de l’Orquestra de València, i com no, de gaudir d’un espectacular concert de piano afrodisíac i intimista i, de segur que, a les mans de Galera sensacional.
