SBALZ presenta: ‘Talent Show night’

No cal insistir massa que el format de concert dels Spanish Brass és un concepte treballat, estudiat i amb cert estudi de mercat. Vull dir que, com a grup de tournée internacional, veuen com està la cosa per les antípodes i, els timings i les formes són perfectes per pal·liar la preocupant situació de manca de públic, creació de nou i tot un munt de necessitats que fan evident que el format de concert clàssic, amb esmòquing, serietat i silenci, és una cosa antiquada i fora de tot sentit comú i gustos dels públics joves i potencials. Agilitat a l’escenari, conducció oral de l’espectacle, il·luminació i vestuari, repertori ponderat, actitud/paper del públic… talment com un espectacle ianqui d’aquells de televisió privada que en primetime peten els shares. No obstant açò, dues hores i mitja (llargues) d’espectacle és una mica esgotador (per les hores, que l’endemà alguns ens llevem d’hora). Tanmateix és una decisió i si funciona, ens haurem de fer a la idea.

Començava el show amb la interpretació de les tres obres finalistes del II Concurs Internacional de Composició amb ‘La Mar’ una peça amb un llenguatge atonal, si fa no fa amb un tractament lliure de la tonalitat, de música pura i bastant interessant pel que fa a les textures tímbriques de les dissonàncies, on el paper de la tuba semblant a un baix continu està ben embastat amb el conjunt. ‘Katchei’ ja era una altra cosa, amb cert gust per la dansa infernal stravinskiana i un llenguatge tonal, però que segur el públic va estar captivat pels xocs tímbrics i el ritme trepidant. Igualment, la darrera A little fantasy Ouverture on a Theme of Richard Strauss amb títol molt més explícit, tant com ho era el tema de poema simfònic Till Eulenspiegel, la petita obertura combinava tonalitats, amb el conseqüent xoc dissonant, sobre el tema introductori de les trompes straussianes. Dues obres de referències, de material en préstec, sonorament molt atractives (i al públic d’anit més), però de llenguatges reiterats, l’altra, la primera, gens pretensiosa, sonora i lliure, atonal, de significances individuals, i que requereix de més audicions per trobar un què, però sobretot un qui. Qui guanya? Dissabte ho sabrem.

Sonat i fet, el show havia de continuar i aparegué Nacy Joy, una de les professores de trompa amb Variations on Haydn’s Theme (1984) del rus Yirzhak Graziani, el tema i la intenció no és una altra que rejovenir una de les simfonies haydianes més interpretades, la Sorpresa, Joy va adoptar un to interpretatiu jocós, per persuadir amb els ‘neoesglais’ de la Sorpresa, però, va arriscar massa, i la trompa esglaiava, tal vegada massa on no tocava, amb un punt de teatralitat en el gest i molt desenfada.

La bombardinista francesa Hélène Escriva, anit durant el concert dins el Festival SBALZ 2015.

De vena romàntica, profundament expressiva i vellutadament sonor es presentà Sebastian Gil amb el fiscorn per interpretar Psalm (1996) de Joseph Turrin. Amb la mateixa vena, profundament romàntica, apareixia per primera vegada Hélène Escriva, la bombardinista francesa aprofità per arruixar destresa tècnica amb un so redó, potent i flexible que no es doblegava davant de cap passatge virtuós, sinó que es mantenia ferma, aferrada al seu instrument per interpretar Fantasi di Concerto de Boccalari, arrancant la primera de les fortíssimes ovacions.

Tot seguit Javier Bonet i María Rubio els trompistes, esdevingueren el ‘show full’ de la nit. Amb bromes, amb teatre repensat per Bonet i arrancant les rialles del públic tocaren a un altíssim nivell Divertimento de J. Wenzeslaus Killiwoda on sengles trompistes es passaven els diàlegs amb una subtilesa i precisió absoluta, amb uns sons timbrats però ben esmorteïts i recollits que s’assemblaven perfectament, posteriorment la molt més romàntica i també ben virtuosa Pieces Heraldiques d’Armand Blanquer on demostraren perquè poden permetre’s el luxe de teatralitzar (seure a les cadires adjacents, o posar-se Bonet unes sabates de tacó per igualar l’alçada de Rubio), de fer brometes, d’encoratjar-se l’un a l’altre mentre l’obra transcorre, per moments vertiginosa i per altres carregada de lirisme melòdic.

Véronique Goudin, Javier Bonet i Marí Rubio, anit durant el concert dins del Festival SBALZ 2015.

Carlos Gil interpretà Óneiros de Pascual-Vilaplana obra dedicada a Ximo Vicedo i recentment enregistrada en CD (Lo soñado) oferint una versió personalitzada, tal vegada un poc lenta i amb un caràcter escurçat en les frases, tot i la bona qualitat i flexibilitat del trombó de Gil. Es va fer acompanyar de Luís González, amb el fiscorn, per interpretar Sinergies de Pascual-Vilaplana, obra original per al trio Concordança amb el mateix Gil al trombó, dolçaina i piano, amb un llenguatge romàntic i fragments en préstec, Gil i González van fusionar els seus sons a la perfecció i relliscaven sobre les dolces melodies de les sinergies plàcidament.

,

Luís González i Carlos Gil, anit durant el concert dins del Festival SBALZ 2015.

Novament apareixien els Spanish Brass, novament amb la bombardinista Hélène Escriva per interpretar la interessantíssima Brass and Wines també de Vilaplana amb certa aproximació al jazz i al modisme hispànic, la part molt més interessant es troba, a banda del virtuosisme del bombardí, en el tercer moviment. El treball del quintet, acompanyant i assumint el paper de bloc sonor homogeni estigué sensacional, com també va estar en la darrera Diálogos inmencionables de l’alzireny Joanjo Colomer, per a quintet i trombó tonalitat ampliada que busca el xoc dissonant encertadament, atorgant-li espectacularitat sonora i rítmica, contrastant amb moments molt cantables, però amb un virtuosisme ofert a orri, en aquesta ocasió el gràcil i acurat Jörgen va Rijen qui oferí una interpretació pulcra, neta, viscuda i apassionant a un nivell que tot i les hores, col·locava el quintet i trombonista a les altes esferes de la perfecció cambrística.

Molt tard per dir quins de tots el participants d’aquesta mostra de talents se’n va reeixir més. No obstant açò, un magnífic show musical.