ACN / Atenes.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha demanat als ciutadans que voten ‘no’ al referèndum de hui per frenar “la lenta mort de la societat” grega. En un nou discurs televisat, Tsipras ha demanat als grecs que diguen “no als ultimàtums, el xantatge i la campanya de la por” que, segons ell, impulsa Brussel·les.
El primer ministre grec ha assegurat sentir-se “justificat” després que el Fons Monetari Internacional haja reconegut que caldria aplicar una quitació del 30% del deute grec. “És una gran justificació per al govern grec, perquè reconeix l’obvi: que el deute grec no és sostenible”, ha dit Tsipras.
Alexis Tsipras ha reconegut que els grecs hauran de seguir “units” passe el que passe diumenge, i guanye l’opció que guanye. El líder de Syriza ha demanat el vot pel ‘no’, desafiant la Unió Europea, que l’amenaça amb una possible eixida de l’Eurozona si diumenge no guanya el ‘sí’.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, un dels primers que va vincular el resultat del referèndum amb el futur de Grècia a l’Eurozona, ha indicat que amb un ‘no’ la posició grega estarà “dramàticament debilitada”. En contra del que ha defensat el govern d’Atenes, que assegura que un ‘no’ reforçarà la seua capacitat per negociar amb la UE i aconseguir un millor acord, Juncker ha dit que “fins i tot amb un vot pel ‘sí’ hi haurà unes negociacions difícils”.
En la mateixa línia també s’ha expressat el president de l’Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, que ha assegurat que és “totalment fals” que puguen arribar a un acord poc després de la consulta. Dijsselbloem ha dit que l’estratègia d’Atenes és “molt arriscada” en qualsevol dels escenaris. També el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, s’ha referit aquest divendres a la situació de Grècia, assegurant que les negociacions per un tercer rescat seran dures i que només hi participarà si té l’autorització del Bundestag.
L’informe del Fons Monetari Internacional, que segons Tsipras “justifica” la seua decisió de no acceptar cap acord que no incloguera la reestructuració del deute, assegura que Grècia necessitarà 60.000 milions d’euros més d’ajut en els propers anys, i que se li hauria d’atorgar un període de 20 anys de marge per començar a pagar, perquè puga “agafar aire”. L’FMI proposa una quitació del deute del 30%. Actualment, el deute grec equival al 180% del seu PIB.
Els grecs votaran en un referèndum que el govern hel·lè nega que siga un sí/no a l’Eurozona. Per a Tsipras, la consulta és per acceptar o rebutjar les propostes de Brussel·les pels rescats, unes propostes que els líders europeus adverteixen que ja no estan sobre la taula. Per al ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos “no està massa clar” sobre què votaran els grecs. Segons De Guindos, el referèndum s’ha convertit en una qüestió “política” i amb un ‘no’ “tot serà molt més complicat”.
Grècia pateix un ‘corralito’ des d’aquest dilluns, quan els bancs van anunciar que tancaven i es va imposar una retirada en efectiu de només 60 euros al dia -120 pels pensionistes. A més, dimarts el govern hel·lè va incomplir el pagament que tenia pendent amb el Fons Monetari Internacional, de 1.500 milions d’euros, i va entrar en fallida tècnica. El programa de rescat també va caducar dimarts, de manera que Atenes no està sota la protecció de l’Eurozona i els bancs aguanten pels crèdits d’emergència, congelats, que li aporta el Banc Central Europeu. Segons els mitjans grecs, hi hauria diners per aguantar fins dilluns, però no més enllà sense més suport de Frankfurt.
