Consellera d’Educació, Investigació… Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport: Vicent Marzà Ibáñez”, va dir Ximo Puig, i Gràcia Jiménez va quedar de pedra. Plantada davant l’ordinador, a casa d’una de les seues filles, situada a escassos metres del Palau, seguia la compareixença del president de la Generalitat Valenciana a través d’internet i no hi podia donar crèdit.
No, no seria consellera. Al full, potser figurava el seu nom, ni que fóra ratllat. Qui va efectuar aquell canvi d’última hora, però, no es va adonar que també calia modificar el gènere del conseller en qüestió. Encara sort que Puig va ser capaç de rectificar sobre la marxa.
Una hora i 15 minuts abans, a Gràcia Jiménez li havien demanat que enviara el seu currículum per tal d’adjuntar-lo als dels altres membres del nou Consell. No dubtava que en formaria part. Ni tan sols no va alarmar-se en veure que la conferència de premsa presidencial, programada per a les 12 hores, s’iniciava amb un quart de retard.
Ella no va ser-ne conscient, però en aquell quart d’hora van passar moltes coses. La primera: Ximo Puig va trucar a Marzà per comunicar-li que seria el conseller del ram. La segona: Mónica Oltra va enviar un missatge de WhatsApp als altres 18 integrants del grup parlamentari de Compromís per comunicar-los els noms definitius dels consellers a proposta de la coalició. La tercera: Marzà, militant del Bloc Nacionalista Valencià, va parlar breument per telèfon amb Enric Morera, secretari general de la formació, i pel to de la conversa, va confirmar que no havia estat ell qui l’havia fet conseller in extremis. Perquè, en efecte, Morera va defensar l’opció de Jiménez fins a les 12.15 hores del 29 de juny, però va fallar-li l’estratègia.
Oltra no volia que Educació i Cultura recaiguera sobre Compromís, de cap de les maneres. De fet, a la reunió del 20 de juny, les comissions negociadores del pacte de govern van acordar que aquesta cartera i la de Sanitat anaren a parar a mans independents. Són, amb molta diferència, els dos departaments amb un pressupost més elevat, però en què les possibilitats de desgast també són més elevades. “Per bé que ho fem, generarem dolor, és inevitable”, explica una font de la coalició.
Així com a Sanitat Universal i Salut Pública es va plantejar el nom de la doctora Ana Lluch, una gran experta en càncer de mama que no va acceptar l’oferiment, el Bloc -la formació més important de les tres que integren Compromís- va considerar absolutament prioritari que Educació, Investigació, Cultura i Esport anara a mans d’algú que generara consens entre els professionals, el principal sindicat afí i les entitats defensores de la llengua i la cultura pròpies. “El Bloc no ha vingut a aquest món a posar escaiola”, va dir un dels seus caps visibles. De tota manera, Morera va delegar l’elecció en el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) i en Escola Valenciana, i diumenge 21 de juny, l’endemà que va acordar-se de situar-hi un independent, Gràcia Jiménez n’era l’escollida.
Una dona de 58 anys, de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i sense carnet de partit -va tenir el de l’antiga Unitat del Poble Valencià (UPV), l’actual Bloc, partit amb què va presentar-se a l’alcaldia d’Alacant l’any 1991-, lligada a Escola Valenciana a través de l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià i amb una àmplia trajectòria a tots els nivells de l’ensenyament, fins al punt que fou inspectora a l’anterior etapa socialista a la Generalitat. Al capdavall, una activista de l’idioma a les comarques meridionals -allà on té una salut més feble- que el mateix diputat Vicent Marzà, cap de llista de Compromís per la circumscripció de Castelló i mestre d’escola, havia suggerit com a possible consellera després de les eleccions. L’altre nom que va posar damunt la taula era el de Tudi Torró, veterana del món de l’ensenyament i de la normalització de la llengua al sud del país, igual com Jiménez, però en aquest cas, d’Elx.
Amb tot, qui li comunica a Gràcia Jiménez que serà la consellera d’Educació no és ni Morera ni Oltra ni Marzà, sinó Vicent Maurí, el portaveu de l’STEPV. Diumenge 21 de juny, ella assisteix a la celebració del 30è aniversari de la Penya Barcelonista de Gata, la població del seu marit, que té lloc al restaurant Los Arcos, de Pedreguer (Marina Alta). De sobte, s’adona que té una trucada perduda d’un mòbil que desconeix. Se n’ix del local, retorna la telefonada, i li respon Maurí, que li explica que Escola Valenciana i l’STEPV han pensat que és la persona idònia per liderar la Conselleria. Li demana que s’ho pense, i que en cas de tirar endavant, rumie l’equip amb què vol comptar. A més, li prega discreció.
Jiménez ho consulta amb la família i accepta l’oferta. Dilluns 22, Enric Morera concerta una trobada amb ella per al dimarts 23, coincidint amb la seua visita a les Fogueres d’Alacant. Dimecres 24, quan tot just fa 48 hores que ha donat el “sí”, el seu nom comença a aparèixer als mitjans de comunicació, i els dies posteriors, els de signe conservador en destacaran la defensa entusiasta de la unitat de la llengua i de la independència de Catalunya. A València, Mónica Oltra s’espanta, i a Alacant, alguns dirigents del PSPV-PSOE transmeten el seu neguit a la cúpula del partit. Malgrat l’onada de simpatia a les xarxes -es crea el hashtag #joGràcia- i a alguns diaris digitals, el seu nom corre el risc de cremar-se. L’opinió favorable de membres de Podem com Joan Blanco o de la diputada alacantina Llum Quiñonero, cap de llista a les Corts per Alacant, tampoc no sembla suficient, per bé que Oltra havia remarcat que els dos consellers independents havien d’agradar a la formació violeta, que dóna suport extern al bipartit. Tant Luisa Pastor, l’ex-alcaldessa de Sant Vicent del Raspeig pel PP, i qui era la seua regidora d’Educació, la feliciten i valoren el seu tarannà dialogant.
