La presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua 2014 ha estat precedida per un advertiment obligat. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, ha admès que les dades i les conclusions que se’n desprenen tenen més un valor de radiografia momentània que d’adequació als temps que vindran. I és que, ha dit Ros, la caiguda dels governs del PP a les Illes Balears i al País Valencià, i la proximitat d’unes eleccions generals on el partit de govern podria si més no perdre la majoria absoluta, canviaran, poc o molt, el tracte dispensat al català en els darrers quatre anys.
Dit això, l’estudi constata, segons ha destacat el seu principal responsable, Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC), una involució de l’ús habitual del català. És a dir que, si bé les aptituds lingüístiques envers la llengua milloren (comprensió de la llengua, capacitat de parlar-la), l’ús social no es correspon amb aquest índex. I això, malgrat que el català segueix tenint “capacitat d’atracció”: si el 30% de la població la té com a llengua materna, fins a un 36% l’adopta com a “llengua d’identificació” (i llengua habitual).
El problema, però, és el decalatge entre aquest 36,3% de parlants amb el català com a llengua habitual i el 50,7% de parlants que adopten el castellà. El català “no perd terreny entre els parlants nadius”, apunta l’estudi, però té dificultats per atraure parlants entre “el col·lectiu nouvingut” i s’allunya de l’objectiu de “fer del català la llengua de cohesió de grup. “El que resulta preocupant és la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des del 2003”, subratlla d’altra banda l’estudi.
Actualment, la xifra general de residents a la “comunitat lingüística catalana” (tot el domini lingüístic) és de 13,5 milions de persones, un 90,8% de les quals afirma entendre la llengua. Un 64,3% el sap parlar, un 70,5% el llegeix i un 46% el sap escriure.
Classes en castellà “quan no toca”
Abundant en l’ús social del català, i entrant en l’àmbit educatiu, Miquel Àngel Pradilla ha denunciat una realitat sobre la qual, ha assegurat, la societat “s’ha posat una vena als ulls”. Pradilla ha afirmat tenir coneixement que a Catalunya hi ha casos de centres educatius on alguns professors “imparteixen classes en castellà, contravenint la legislació vigent”. “Estem parlant, ras i curt, de professorat que fa classes en castellà encara que no li tocaria”, ha insistit.
“Tot i que manca un estudi sistemàtic -ha admès-, a l’escola catalana a poc a poc s’ha anat veient que la presència de la llengua castellana és molt més important del que pensem”, ha insistit. En aquest sentit, Pradilla ha apuntat que la immersió lingüística no funciona com un bloc sinó que presenta uns usos molt matisats, i que “si es vol canviar la realitat sociolingüística s’ha de fer des d’una anàlisi acurada”.
