RedactaVeu / València
Fins a l’actualitat, aquest instrument d’alta capacitat de diagnòstic preventiu s’havia validat en diversos països europeus (Alemanya, Itàlia, Polònia, Portugal i República Txeca) i països llatinoamericans de parla espanyola, com és el cas d’Argentina, Xile, Colòmbia o Mèxic. Per això, aquesta recerca permet ratificar la metodologia en un país llatí de parla no hispana i, amb això, avançar en la difusió internacional d’aquesta eina i en l’adaptació a la llengua portuguesa.
Tractaments específics
El professor Pedro R. Gil-Monte recorda que a més de facilitar el diagnòstic, el CESQT, desenvolupat pel seu equip de recerca “fa possible també l’establiment de perfils de treballadors afectats per la síndrome d’esgotament professional i permet elaborar tractaments específics per a cada persona”.
El qüestionari, creat a la Universitat de València, està compost per 20 ítems que avaluen la síndrome d’esgotament professional, entès com una resposta a l’estrès laboral crònic que s’origina especialment en els professionals dedicats als serveis dedicats a persones (de la salut, docents, treballadors socials, forces d’ordre públic, cuidadors, etcètera). Es compon de quatre escales: il·lusió pel treball, desgast psíquic, indolència i culpa. Les tres primeres permeten generar una puntuació global, mentre que l’escala culpa diferencia dos perfils d’individus afectats, un d’aquests més greu, que desenvolupa problemes més intensos de salut, ansietat i problemes psicosomàtics.
La rellevància laboral i social d’aquest instrument i del model teòric sobre el qual es basa el CESQT és que facilita el diagnòstic de la síndrome i la interpretació dels símptomes, i considera perfils d’individus en funció de la seua gravetat clínica, “per la qual cosa pot ser una eina diagnòstica de gran utilitat, per exemple en processos jurídics, ja que la síndrome d’esgotament professional ha estat considerada accident laboral per la Sala Social del Tribunal Suprem des de l’any 2000”, segons Gil-Monte.
Factor clau de salut pública
A més, per la seua taxa de prevalença, aquesta patologia derivada de l’activitat laboral és important per a la salut pública, ja que es desenvolupa en major mesura en els professionals del sector serveis que duen a terme la seua activitat laboral en relació amb altres persones i, segons les enquestes de la població laboral activa, més del 70% de la població espanyola ocupada treballa en aquest sector.
Gil-Monte i el seu equip
Pedro R. Gil-Monte és professor -acreditat per a catedràtic d’Universitat per l’ANECA- del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i director de la Unitat de Recerca Psicosocial de la Conducta Organitzacional (
Unipsico). La seua recerca se centra en la qualitat de vida laboral, en l’avaluació dels factors psicosocials en el treball, i en la prevenció dels riscos laborals d’índole psicosocial. Actualment dirigeix el projecte de recerca ‘Validació transocupacional d’un model sobre el desenvolupament de la síndrome de ‘burnout’: desenvolupament i avaluació d’un programa d’intervenció’, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. És autor de més de 150 publicacions en revistes científiques, llibres i capítols de llibre.
