La Col·lecció Museogràfica de TIC de la UV ja és patrimoni cultural valencià

La Generalitat Valenciana ha reconegut com a “Col·lecció Museogràfica Permanent de la Comunitat Valenciana” una singular col·lecció de la Universitat de València. Es tracta de la Col·lecció Museogràfica de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que conté des de calculadores mecàniques, electromecàniques i material informàtic dels anys 50 i 60, fins a tot tipus de ‘software’ i ‘hardware’ antics. Ubicada al Campus de Burjassot-Paterna, la Col·lecció forma ja part del patrimoni cultural valencià.

Després d’un llarg procés administratiu i de camp, el passat dia 30 de juny va eixir publicada en el DOCV la Resolució de 23 de juny de 2015 de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es fa efectiu aquest reconeixement.

Des de la creació l’any 1955 de l’antic Centre de Càlcul fins a l’actualitat, han sigut molts els sistemes, els equipaments, el ‘hardware’ i el ‘software’, els manuals o la documentació que han passat per la Universitat de València. Tot aquest material que el Servei d’Informàtica i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) han anat heretant i conservant, procedent de fons propis i aliens, junt amb avançats equipaments com ara el supercomputador Tirant, són una mostra palmària del gran salt tecnològic succeït al llarg dels darrers 60 anys, des de la primera informàtica fins a la supercomputació del segle XXI.

Si bé la Universitat ve realitzant visites guiades esporàdiques des de 2010 a la Col·lecció –ja hi han participat més de 1.200 estudiants–, el Servei d’Informàtica planifica a hores d’ara l’establiment formal d’una agenda de visites al museu TIC.

La diversitat de peces que conformen la Col·lecció Museogràfica de TIC permetran al visitant realitzar un viatge en el temps i contemplar l’evolució de la tecnologia al llarg de més de mig segle, començant per les calculadores mecàniques dels anys 50 del segle passat, o per l’IBM 1620, la qual capacitat de memòria es mesurava en KiloBytes i la seua potència de procés en Kflops, i acabant en els actuals ordinadors amb capacitats de TeraBytes i potències de TeraFlops.

A mitjan camí, es poden trobar processadors refrigerats per aigua o diferents tipus de suports d’informació, com ara fitxes perforades, cintes magnètiques de mitja polsada i discos enormes de reduïda capacitat, entre altres.