Camine/ espere/ visc/ I la vida/ riu avall/ se’n va/ i fa alters/ escorrenties/ deixa saó/ obri solcs/ corre a la mar/ es fa horitzó/ temps. El paisatge solitari i en silenci dels pobles abandonats; tolls, cascades, assuts i paratges on l’aigua dels rius para el seu camí per continuar-lo cap a la mar; o el testimoni humà escrit en la terra i la roca de les muntanyes en forma de bancals i masos, sénies, molins i camins empedrats. Són algunes de les imatges del món rural valencià que Agustí Hernàndez, l’autor dels llibres ‘Pobles valencians abandonats’ i ‘Pobles abandonats de la Península Ibèrica’, mostra al seu pròxim llibre, ‘Paisatges i pobles abandonats’, ara en forma de poesia, i que, com els dos anteriors, serà autoeditat i finançat a través de micromecenatge.
El contingut de la nova proposta són les reflexions, emocions i vivències sobre el pas del temps, la pau que s’experimenta en la natura o el silenci a despoblats valencians com Jinquer, Suera Alta, Los Mores, L’Atzuvieta o La Hortichuela. També són motius al llibre la sensació de bellesa, llibertat, felicitat o admiració de la natura a indrets com el Chorrador del Villar (Castillo de Villamalefa), Bercolón (Tuéjar), el Toll del Molí Ros (Llucena), els Charcos de Quesa o la Cova del Turche (Buñol).
La contemplació del paisatge dóna peu a la reflexió en llocs amb àmplies i belles vistes com el Cap de Sant Antoni, Bèrnia, les talaies d’Irta, el circ de la Safor, Penyagolosa, la Mola del Buitre o des del cim valencià de major altitud, el Alto de las Barracas. Al capdavall, la publicació és una mirada pròpia a la naturalesa i el territori pròxim, una reivindicació del patrimoni natural i cultural valencià transformat en poesia.
Durant les seues excursions, o després d’anar a aquestos paisatges evocadors o gaudir de la Mediterrània, l’autor del llibre ‘Paisatges i pobles abandonats’ es pregunta El que hi haurà en l’endemà de la mar/ quin alt espai ocuparé després de mi/ en quin ofici seré convocat/ o quina passejada encetaré/ quan/ pell i records arrelen/ a l’endret d’estes pàgines/ i jo cresca roser o caiga plugim. I troba la resposta en el paisatge, l’horitzó, la boira, el trenc d’alba o les ruïnes dels pobles abandonats: Me n’aniré/ com la ponentada/ com la llibertat/ a la pàtria del vent/ al racó de la solana/ entre lletres i versos.
En aquest camí pel territori i la seua percepció, el periodista d’Alboraia Agustí Hernàndez, no oblida l’Horta de València, de la qual des de fa molts anys és un activista en la seua conservació: Sóc este fang/ pols d’esta terra/ temps entre regadores/ un crit que s’alça/ entre cavallons i guarets, diu a un dels poemes. Al poema ‘Ponent’, Hernàndez crida contra la destrucció d’este espai mil·lenari: S’endú a la mar i l’oblit alqueries/ sénies, collites i pallers./ Sembra cintes de gris/ piràmides en la muntanya/ elimina abundor i vida/ i demà torna sec i miserable./ Ponent al qui li tanquen les portes.
El llibre ‘Paisatges i pobles abandonats’, actualment està en una campanya de micromecenatge i ja ha aconseguit el suport necessari per a ser publicat al setembre. Cal recordar que el periodista Agustí Hernàndez és la persona que més campanyes de micromecenatge ha aconseguit traure endavant (ja set i aquesta serà la que fa huit) a la coneguda plataforma Verkami. De fet, amb aquestes campanyes ha finançat la impressió de 6.000 exemplars dels llibres ‘Pobles valencians abandonats’ i ‘Pobles abandonats de la Península Ibèrica’.
“El llibre de poemes Paisatges i pobles abandonats és una invitació a conèixer el territori, a gaudir-lo, i també a interpretar-lo des d’una perspectiva personal”, diu l’autor del projecte. “La permanència, el canvi i l’evolució de l’entorn, el pas del temps, i l’evocació de com va poder ser la vida als pobles abandonats s’alternen amb sensacions com la bellesa, la llibertat, la pau i el silenci que s’experimenten durant les excursions a aquests llocs”, explica l’autor.
