Oltra, en una entrevista concedida a RNE, ha tornat a assenyalar, com ja fera la setmana passada després del ple del Consell, que si Montoro demana més retallades al País Valencià, “que envie la llista dels noms de xiquets que cal traure dels col·legis o que diga a quin pacient fem fora dels hospitals”.
Ha agregat que en aquesta autonomia cal “fer polítiques socials, pagar ajudes a la dependència i realitzar polítiques culturals”. Així, ha anunciat que el seu govern no pensa fer retallades en Sanitat o en Educació i ha reptat Montoro perquè li indique quins xiquets ha de traure dels col·legis si els demanen més ajustos.
“Nosaltres no podem complir el dèficit. Ho pinten com ho pinten. Llevat que plantegen coses que no acceptarem”, ha subratllat. En aquesta línia, ha recordat que el Consell fa temps que reivindica un sistema de finançament just, i ha manifestat: “La situació és insostenible i no estem disposats a seguir-la tolerant”.
En aquesta línia, Oltra ha asseverat que la situació en l’autonomia és “dramàtica” per dos motius fonamentals. El primer, per tot el que han “balafiat” governs “irresponsables” del PP; i, el segon, perquè hi ha un sistema de finançament que “penalitza” els valencians, cosa que ha qualificat d'”anomalia democràtica perquè és anticonstitucional”.
“Es vulnera la constitució”
Al seu entendre, “cada dia que passa i que no rebem els diners que ens corresponen per habitant, es vulnera la Constitució i la llei que reparteix les competències”. “No volem ser més que ningú, però tampoc menys. Sense finançament no podem abordar amb dignitat els serveis públics que garanteixen els drets constitucionals”, ha insistit.
Preguntada per si considera adequat obrir el debat de finançament a quatre mesos de les eleccions estatals, la vicepresidenta del Consell ha afirmat que el debat “arriba tard” però, en qualsevol cas, “benvingut siga”.
Corrupció
En un altre apartat de l’entrevista, a Oltra se li ha preguntat per com actuarà el seu govern si es detecta algun cas de corrupció. “On està el límit per a deixar el càrrec?”, se l’ha interpel·lat. Sobre aquest tema, ha assenyalat que eixa línia està en la “decència política, en el que l’ètica pública pot suportar”. Al seu judici, si els tribunals han de marcar el límit, “estem malament”.
“Pot ser que una persona estiga imputada però el límit d’ètica no s’haja passat (…). Però clar, quan algú sent cintes amb converses d’intimitat extraordinària amb persones corruptes que han saquejat les arques, encara que no estiga imputada, ha de deixar el seu càrrec públic”.
Interpel·lada per qui determina aquest extrem, ha dit: “tots tenim noció del que és just o decent i del que no”. “En altres països –ha afegit– dimiteixen per plagiar tesis o no complir el programa electoral. L’ètica pública al remat és que quan hi ha una opinió pública desfavorable al fet que la persona seguisca en el càrrec, ha d’assumir la responsabilitat política”, ha subratllat.
Targeta sanitària i Metro
A més, la vicepresidenta ha parlat sobre algunes de les primeres mesures adoptades pel nou executiu autonòmic, com l’obertura d’una comissió d’investigació en les Corts Valencianes sobre l’accident del metro de València de 2006.
Sobre aquest tema, Oltra ha sentenciat que “fer justícia no és revenja”. “Jo sempre he dit que sobre la revenja no es construeix un canvi polític, si fem el mateix que el govern anterior, som com ells; el tema de les víctimes del metro era necessari perquè nou anys després de l’accident encara no se’ls havia tractat des de paràmetres de justícia, reparació i veritat. Les víctimes el que volen és reparació i veritat”.
Respecte a les altres mesures adoptades pel Consell, l’expedició de la targeta sanitària a immigrants irregulars empadronats en el País Valencià almenys tres mesos, ha comentat que es tracta d'”una qüestió, no solament de compliment de drets humans, sinó d’eficiència política”. “No solament es retorna a immigrants, sinó també a migrants, espanyols que estan tres mesos fora i han perdut dret a cobertura amb lleis de Rajoy”, ha precisat Oltra, que ha incidit que “tothom ha de tenir la targeta”.
“El control de salut pública –ha prosseguit– es garanteix quan no s’expulsen persones de l’atenció primària; l’atenció en urgència hospitalària és la més cara que hi ha i assignar a totes les persones un metge de capçalera és més barat que expulsar persones a urgències hospitalàries. Complim drets humans (no pot haver-hi exclusions), i també hem engegat mesures molt més eficients”, ha defensat.
