I per normalitzar la relació entre el Cabanyal i l’Ajuntament, l’alcalde Joan Ribó rebé este dijous una comitiva de Salvem, l’Associació de Veïns i Pavimar (la Llotja de Pescadors i el seu entorn). “Un dia històric” per a Maribel Domènech, que feia click a la foto de grup en el balcó al qual mai no foren convidats. “No m’imagine que no estiga la innomenable”, estenia Carmen els braços a les làmpades del Saló de Cristall inspirant amb força un oxigen tan vital com indesxifrable. Un saló col·lectivitzat de visitants, flashos fotogràfics i policies dient “bon dia” en el camí lleu d’una reverència. “Veient açò, per fi em sent ciutadà”, descrivia un relaxat Manolo, recolzat sobre la barana de la gran escala de marbre.
Un exercici de desgreuge que culminava amb la recepció de Joan Ribó al despatx de l’alcaldia. El impenetrable hàbitat pretèrit de Barberá s’obria, per fi, als ulls dels veïns negats. Un paisatge de fustes fosques, una llar feta ferro noble i mut i la immensa catifa de rajoles de Nolla, la fàbrica de la família materna de l’exalcaldessa. “Trobaré a faltar no xafar a diari la ceràmica que feia el meu iaio”, digué Barberá el 12 de juny passat, el dia del comiat. Una ceràmica idèntica a la que adorna moltes cases del Cabanyal que havien estat sentenciades a pena d’excavadora. Al cap i a la fi, diferents formes d’entendre el terme “xafar”.
“Vivíem una anomalia”, explicà un Ribó acompanyat de l’urbanista Sandro Pons i Glòria Tello, regidora de Cultura i veïna del Cabanyal molt lligada a Salvem. En total 30 minuts per resoldre el deute històric i confirmar la decisió presa divendres passat per la Junta de Govern de derogar el PEPRI, l’anterior i assolador projecte del Partit Popular. “Això ja s’ha acabat, l’avinguda finalitza on està, en l’estació de Serradora”, resumí Ribó l’acord municipal ja comunicat a la Conselleria d’Infraestructures i a la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura. Acte seguit confirmà els 11 milions que el Consell destinarà al barri a més d’uns altres 10, de les arques municipals, congelats anys enrere per renovar voreres i millorar l’asfalt i els col·lectors. Unes partides que els veïns demanaren distribuir no de colp, amb participació i en intervencions més urgents com ara el condicionament de les travessies i les vies més degradades.
