Trobem, a més, en l’Iboga un festival amb la presència també de música en valencià, representada àmpliament en la carpa per les actuacions de grups com X-Fanekaes, Skatuttipresto, vuit de les trenta-cinc bandes que participaven al concurs de bandes (Kontaminació Akústica, La fístula balkanika…) i amb l’actuació de La Trocamba Matanusca, que va fer bollir l’escenari principal el dia 24 amb el balkan i el gypsy més frenètics del seu nou disc Mandoro i boruca.
El dijous 23 poguérem gaudir en l’escenari principal de l’actuació d’Asian Dub Foundation, un dels caps de cartell que a més presentaven el seu nou treball “More Signal, More Noise” més de vint anys després del seu primer àlbum. Aquest mateix dia, els italians Talco deixaven sense alè el públic de l’escenari principal ja ben entrada la matinada.
Divendres 24 va ser el dia amb més varietat musical; amb l’ska dels The Beat, el reggae de Gentleman, el balkan de La Trocamba Matanusca i Gypsy Hill i les propostes de mestissatge electro-orgàniques tant de part de N.O.A.H com de Dunkelbunt & The secret swing society.
El dia 25 va ser per a molts el dia més esperat, ja que va ser el dia programat per al concert de Fanfare Ciocarlia, la mítica banda romanesa de balkan que es troba en contínua gira internacional (només aquest estiu viatjaran per Europa, Amèrica del sud, EUA, Hong Kong, Emirats Àrabs, i molts altres països), que van ser capaços de crear una atmosfera increïble en la seua actuació i van rebre una gran resposta per part del públic. En acabar, els madrilenys Spin Te Kú, que repetien en l’Iboga, aprofitaren els ànims del públic per fer moure’s sense parar a tots fins al final, ja quasi de matinada.
Cadascun dels dies, en acabar les actuacions a l’escenari, la carpa tornava a obrir les seues portes (que només tancava per donar pas a les actuacions de l’escenari), oferint així un total de quatre dies de música sense pausa dels quals, encara que podríem esmentar certes deficiències en els banys disponibles i la higiene d’aquestos o certa dificultat per a trobar punts on dipositar els residus del càmping, ens quedàrem amb un cartell excel·lent carregat d’artistes internacionals, un equip de so gràcies al qual els concerts disposaven d’una qualitat increïble i sobretot, amb la voluntat d’organitzar un festival d’estiu diferent, que s’adrece a uns estils que, com hem pogut comprovar, també tenen un públic que es mou.
