TSJCV pregunta a les Corts per l’aforament de Barberá davant denúncia per mantenir símbols franquistes

El parlament del País Valencià disposa d’un termini de cinc dies per tal que expedisca certificació respecte a si segueix sent aforada com a diputada o és senadora
29 juliol 2015 01:00h
Franco.
RedactaVeu / EP / València

El passat mes d'abril, el secretari del PSPV de la demarcació de València, José Luis Ábalos, el coordinador del Grup per a la Memòria Històrica, Matías Alonso, al costat de l'advocat Eduardo Ranz, van presentar sengles denúncies contra l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i l'alcaldessa Rita Barberá per mantenir esments i símbols franquistes en edificis de la ciutat front a l’establert per la Llei de Memòria Històrica.

Segons ha explicat Ábalos a Europa Press el TSJCV va resoldre que era incompetent perquè les Corts estaven dissoltes des del 30 de març, amb motiu de la convocatòria electoral del 24 de maig. Després d'açò, el cas va passar a un tribunal ordinari, però amb el nou període de sessions parlamentari, el TSJCV remet a la Càmera la petició que es va quedar sense cursar en el seu moment.

Manté l’acta

En el cas de Barberá, va ser triada diputada autonòmica en els passats comicis i fa una setmana es va nomenar senadora territorial per les Corts a proposta del PP. No obstant açò, segons fonts 'populars' han indicat a Europa Press que l’exalcaldesa de València a data de hui no ha renunciat a l'acta. De fet, el TSJCV reclama en el seu escrit la data i els efectes d'aquest nomenament.

En la denúncia a Barberá, presentada davant el Tribunal Superior de Justícia valencià, se cita com a símbols franquistes mantinguts el Monument als Caiguts en la plaça de la Porta de la Mar; un escut anticonstitucional en la façana d'un centre Juvenil, del carrer Pablo Meléndez; uns altres en el CEIP Pare Mansón i el Teodoro Llorente o en la façana de la Comandància de la Guàrdia Civil de Patraix i en la de Benimaclet.

En l'escrit al cardenal Cañizares, davant els jutjats d'instrucció de València, posen com a exemple que el retaule de l'Altar Major de l'Església de la Santa Creu de València existeix una pintura idèntica al General Francisco Franco; a la parròquia de Sant Valero s'observa una placa amb una la llegenda que finalitza amb l'expressió ‘any de la Victòria 1939’ o que en l'Església de la Punta existeix una capelleta a la façana dedicada a 'José Antonio', fundador de Falange Espanyola, i altres ‘caiguts’, entre altres símbols.

L'advocat especialitzat en Drets Humans Eduardo Ranz va presentar els escrits de denúncia davant els tribunals, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, per un possible delicte contra la independència de l'Estat de l'article 589 del Codi Penal, en entendre que els bisbes depenen de les instruccions de la ciutat del Vaticà, la qual està constituïda com un Estat Independent i no compleixen amb la legislació espanyola. 

Campanya NO a la simbologia franquista.
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next