La UV reclama normatives que generen entorns segurs per als menors en les xarxes socials

Destaca la importància de la tasca educativa perquè les noves eines tecnològiques s’integren en l’àmbit dels menors “a fi d’evitar conductes que tot i que semblen tolerables socialment, són constitutives de ciberdelictes”
30 juliol 2015 01:00h
RedactaVeu / València 
 
L’article que es titula ‘Menors, xarxes socials i intimitat: consentiment i tutela’, elaborat per la professora de Dret Penal Paz Lloria, destaca la importància de la tasca educativa perquè les noves eines tecnològiques s’integren en l’àmbit dels menors a fi “d’evitar conductes que tot i que semblen tolerables socialment, són constitutives de ciberdelictes”, ha apuntat.
 
Per a Lloria, és primordial establir “normatives que obliguen els proveïdors de serveis de les xarxes socials a generar un entorn segur, controlant d’una banda els continguts il·lícits i, de l’altra, fixant polítiques de seguretat per a les dades i la privacitat”, ja que, segons ha dit l’autora, aquestes normes “encara són molt lluny de les actuals”.
 
Atés l’increment de la ciberdelinqüència, Paz Lloria defensa que s’han de dur a terme “les accions legals necessàries de denúncia a través de la pròpia xarxa o mitjançant els professionals que estan en contacte amb el menor, com ara el Ministeri Fiscal, en la seua funció de tutela dels interessos dels menors”. Tot i això, la professora reconeix que aquestes actuacions “no s’adiuen amb els més lògics interessos econòmics de les empreses que donen els serveis, les quals semblen primar aquest àmbit enfront de l’interés superior del menor”.
 

La professora de Dret Penal Paz Lloria. Foto: UV.

Protecció jurídica d'enregistrament amb càmera oculta

Per la seua banda, el catedràtic Javier Boix i la professora Ángeles Jareño, del Departament de Dret Penal, tracten en la mateixa publicació la protecció jurisprudencial en els casos d’enregistrament de la imatge amb càmera oculta o sense consentiment.
 
El llibre ‘Nuevos Conflictos Sociales. El papel de la privacidad’ ha estat coordinat pels professors Enrique Anarte Borrallo, Fernando Moreno Moreno i Camen Rocío García Ruiz. Està publicat per Iustel, en col·laboració amb la Junta d’Andalusia i el Fons Social Europeu, i és resultat d’un projecte d’investigació amb aquest mateix títol, encara que també hi han intervingut els investigadors dels projectes ‘Límits de la Protecció Jurídica de la Intimitat i Nous Límits Penals per a l’Autonomia Individual i la Intimitat’.
 
Paz Lloria García és professora de Dret Penal i codirectora del Màster en Dret i Violència de Gènere de la Universitat de València. Imparteix docència de grau i postgrau a universitats espanyoles i de postgrau a la Universidad Nacional de Mar del Plata (Argentina). Ha col·laborat en la formació penal de cossos de policia local i de jutges i fiscals.
 
Ha dirigit nombrosos treballs d’investigació i en l’actualitat és directora de diverses tesis doctorals, dues de les quals aborden la temàtica de la violència masclista en l’àmbit de la família en relació amb l’ús de les TIC. També ha participat en projectes de recerca finançats pel Ministeri d’Educació i Ciència, el Ministeri d’Assumptes Exteriors (AECID), la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, la Junta d’Andalusia i la Universitat de València.
 
Anarte Borrallo, E., Moreno Moreno, F., García Ruiz, C.R. (coords) (Madrid, 2015). ‘Nuevos conflictos sociales. El papel de la privacidad’. Iustel.
 


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next