Un total de 45 façanes d’un dels barris més humils d’Oriola, el de San Isidro, s’han convertit aquests últims dies en un ʹmuseu a l’aire lliureʹ on s’han plasmat versos del poeta natal, Miguel Hernández, tal com ja va ocórrer en 1976.
La iniciativa de pintar els murs d’eixes cases amb les paraules de Miguel Hernández va començar l’any passat, coincidint amb el 70é aniversari de la defunció del literat oriolà, no solament per recordar la seua obra i les seues idees, sinó també per recuperar una acció similar duta a terme en 1976 a San Isidro, amb els mateixos objectius, encara que amb caire polític.
Mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, pintors, escriptors, músics i poetes, en un context incert i difícil, van decidir homenatjar la figura i ideologia de Miguel Hernández, tenyint de color les façanes de cadascun dels habitatges d’eixa barriada.
El que es preveia com un moviment local es va convertir en un acte en el qual personalitats de tot l’Estat espanyol es van desplaçar fins a Oriola per participar en el Homenatge dels pobles d’Espanya a Miguel Hernández i reclamar la llibertat que fins llavors havia mancat.
De fet, cadascun dels artistes que es van acostar fins a Oriola “van arribar a pintar en presència de la Guàrdia Civil i els ‘grisos’ i es van saltar les limitacions de l’època”, ha rememorat el comissari cap del projecte de recuperació d’aquests murals de San Isidro, Kike Payá.
Precisament, Payá ha conegut aquesta història de boca d’alguns dels pintors que van participar en els murals de 1976 i que ho tornen a fer enguany, com el murcià Ramón Garsa o l’alacantí Antonio Ballester.
A més d’aquests artistes, han intervingut altres, procedents d’Albacete, València o Madrid, alumnes de col·legis i instituts d’Oriola i membres d’associacions culturals.
Missatges vinculats al poeta i algun dels seus poemes
En cadascun d’eixos dibuixos i colors de les cases del barri s’han escrit o retolat missatges vinculats al poeta, com: “Què diria Miguel? Anar-vos a prendre vents del Poble”, o versos d’algun dels seus poemes, com “Alosa de la meua casa, riu-te molt. És el teu riure en els ulls la llum del món”.
Així, al llarg del recorregut per aquest barri també es troben murals al·lusius a la política a manera de denúncia, tal com es va fer la primera vegada en 1976. Segons Payá, aquesta iniciativa també ha suposat una “obertura a San Isidro, on els veïns s’han acabat acostumant a les persones que han desfilat pels seus carrers aquests dies i que rarament ho fan”.
També ha destacat que s’ha proporcionat treball a una sèrie de persones del barri en situació de desocupació, ja que han reparat algunes de les façanes més deteriorades i les han deixat preparades per a poder pintar-hi a sobre.
“Les persones que viuen a San Isidro són humils, però meravelloses”, ha dit Payá, qui ha assegurat que els han “donat de tot i han estat ajudant” durant aquests dies, oferint-los aigua o elaborant paelles per menjar.
