Mulet pregunta al Govern espanyol sobre els bancs d'aliments en els municipis del PV

El senador de Compromís vol que l’Executiu “explique la realitat, municipi per municipi, del funcionament dels bancs d'aliments perquè tots coneixem famílies que han de recórrer als bancs d'aliments” per la política erràtica de l'estatal
5 agost 2015 01:00h
RedactaVeu / València

Mulet ha recordat que la resolució del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient del 25 de febrer de 2015, publicada al BOE el divendres 6 de març “va suposar, si es pot més, la criminalització de les persones que sofreixen exclusió social i pobresa al territori espanyol”. Amb aquesta resolució, el ministeri va establir els requisits que han de complir les organitzacions encarregades del repartiment d'aliments provinents del fons FEGA coparticipat entre Unió Europea i Govern Espanyol) “i aquestes no podien ser més dràstiques”, subratlla. 

“Cada volta més paperassa per a les ONG's"

Així, si fins ara les entitats socials que es dediquen altruistament i voluntàriament a repartir aliments entre la població més necessitada, veien com cada vegada es complicava més la paperassa sol·licitada pel FEGA, amb la publicació d'aquesta Resolució corre el greu perill que milers d'entitats solidàries en tot l'Estat Espanyol es queden sense poder subministrar aliments per culpa de les més que desorbitades exigències del Ministeri.

Així, la nova normativa, estableix que en 20 dies i de cara al proper repartiment d'aliments del 2015, les organitzacions voluntàries de repartiment d'aliments hagen d'aportar per cada persona a la qual es reparteix un lot de menjar, un informe dels serveis socials públics o de treballadors socials acreditant la situació d'exclusió o vulnerabilitat de la persona receptora dels aliments.

“D'aquesta manera organitzacions tan humils com per exemple les Càrites locals, les assemblees de Creu roja local, Manos Unidas i altres associacions de voluntaris hauran de disposar d'un informe individualitzat per cadascun dels usuaris per continuar fent una tasca de la qual ningú es beneficia econòmicament i que permet subsistir milers de persones”, denuncia l’escrit. 
 

Desaparició dels Serveis Socials municipals

El document es tanca recordant que “a data de hui és difícil trobar un nombre adequat de treballadors socials contractats per les entitats socials que actuen als municipis”, i d'altra banda, la llei 27/2013, de racionalització de l'administració pública, “aboca els Serveis Socials municipals a desaparèixer com a competència municipal”.

Per la qual cosa, apunta Compromís, “aquesta justificació que exigeix el Ministeri a data de hui és inviable”, i més tenint en compte que per Llei de Protecció de Dades, aquesta classe d'informes “haurien de considerar-se de primer nivell de protecció i s'exposa a les persones afectades a una desprotecció flagrant en el seu dret a la intimitat”. 

Mulet ha incidit que al mateix temps no ha existit una política racional “ hi ha queixes serioses que per exemple s'han eliminat dels productes distribuïts formatges semicurats de gran valor nutricional, i per contra s'incrementa la distribució de llegums secs, els quals costen molt de cuinar i aboquen les famílies amb escassos recursos a un increment del consum energètic, al qual també s'han d'enfrontar. Tampoc s'entén com és primer la compra de marques concretes en galetes o pastes seques, que incrementen òbviament el cost”,

A part d'aquestes qüestions, Mulet ha preguntat, municipi a municipi valencià, quin és el nombre de persones que s'acollien al banc d'aliments abans de l'entrada en vigor de l'esmentada resolució, i quin és el número després de la mateixa, i saber quina entitat s'encarrega en cada localitat de dit repartiment, “volem saber la gent que continua estant en el llindar de la pobresa, la gent que s'ha quedat desprotegida, i quines entitats fan el major esforç per ajudar les persones per veure al mateix temps quina resposta té l'administració central cap a elles."


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next