“Sense uns mitjans de comunicació que parlen català, la nostra llengua no pot aspirar a la normalitat o, com a mínim, a la igualtat respecte del castellà”. Així comença el capítol de “La llengua als mitjans” dins de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014, elaborat per l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB). Carla González Collantes, del Grup Llengua i Mèdia de la UAB i la UPF, és l’autora d’un capítol que analitza la presència del català als mitjans de Comunicació de Catalunya pel que fa a la difusió i l’audiència.
Tal com s’esmenta a l’inici del capítol, “tot i que fa anys que es va recobrar l’oficialitat del català, encara s’ha d’avançar cap a la normalització lingüística, per a la qual cosa és necessària la implicació de tots els estaments socials, tant els públics com els privats”. I per a l’assoliment d’aquesta fita hi ha uns àmbits clau com ara l’administració pública, l’ensenyament i els mitjans de comunicació. La premsa, la ràdio, la televisió i Internet contribueixen a estendre l’ús social de la llengua i a capgirar la situació diglòssica a què ha dut un procés de substitució lingüística en estat avançat, especialment en alguns dels territoris on el català és la llengua pròpia.
La premsa en català
Les dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) palesen un augment de la proporció de diaris difosos en català en relació als difosos en castellà (42,3% en català i 57,7% en castellà). De totes maneres cal remarcar que hi ha hagut una davallada en la difusió de la premsa que afecta tots els mitjans, no només en els mitjans en català. I és que en els darrers anys el nombre de lectors de premsa impresa és inversament proporcional al de lectors de premsa digital: els primers descendeixen i els segons augmenten.
Segons l’Informe de Política Lingüística 2013, de la població que llegeix premsa diària, un 35,3% ho fa només o sobretot en català, el 48,4% només o sobretot en castellà, el 14,4% en català i castellà i el 1,2% en altres llengües.
El català a la ràdio, el més normalitzat
Segons l’Informe de Política Lingüística 2013, el 43,9% dels oients segueix programes només o sobretot en català, el 45,1% només o sobretot en castellà, el 18,4% l’escolta indistintament en català i en castellà i el 2,1% en altres llengües. Segons l’EGM Baròmetre Catalunya de l’any 2014, hi ha un augment de la proporció d’audiència que escolta ràdio generalista en català a Catalunya – RAC1 (786.300 oients) i Catalunya Ràdio (580.200)-.
Tal com assenyala el VII informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), coordinat per la Xarxa CRUSCAT, malgrat no haver-hi dades referents a la ràdio comarcal i local, pública o privada, la majoria dels continguts que s’hi emeten són en català, la qual cosa demostra que aquest és un dels sectors on la llengua pròpia ha aconseguit una certa normalització.
La televisió és el mitjà en català amb més audiència
De tots els mitjans en català, la televisió és el que té més audiència: el 47,8% de la població veu diàriament canals en català, encara que el nombre d’espectadors en castellà gairebé dobla aquesta xifra a causa de la gran quantitat dels canals estatals de TDT, que tenen un gran seguiment.
Segons l’EGM Baròmetre Catalunya, TV3 encapçala el rànquing amb prop d’1.500.000 espectadors de mitjana diària (24,4% de l’audiència) el 2013 —el mateix percentatge d’espectadors que Antena 3—, però el perd el 2014, amb una mitjana d’1.418.000 (22,6%) espectadors diaris, enfront dels 24,8% d’Antena 3 i els 22,8% de Telecinco (que el 2013 aplegava el 21,9%). Tots dos anys TV3 se situa força per davant de La 1, amb 1.095.000 espectadors (17,8% de l’audiència) el 2013 i 1.039.000 espectadors (16,6%) el 2014.
El maig del 2014 es va produir un fet que l’autora del capítol “La llengua als mitjans” destaca: el Departament de Cultura i Canal + van signar un acord pel qual la plataforma televisiva es comprometia a subtitular en català més de 100 pel·lícules i 16 sèries de ficció. Durant els sis primers mesos un 21% dels abonats a Catalunya (68.100 llars) va utilitzar el servei i va consumir regularment productes subtitulats.
El català a Internet, tendència a l’alça
Durant el període 2013–2014 la presència del català a Internet, que és una de les 25 llengües més utilitzades a la xarxa, ha continuat avançant. L’any 2014 es va tancar amb el nombre més elevat de dominis .cat des que es va donar d’alta aquest domini, l’any 2006: en un sol any se’n crearen 23.534 de nous. I és que des que el 2006 va néixer el primer mitjà de comunicació digital en català, hi ha hagut una explosió en aquest sector: Internet és l’àmbit on la llengua catalana ha aconseguit un nivell més alt de normalització.
Però no només cal destacar el nombre de mitjans digitals en català, sinó també l’audiència. I és que segons les últimes dades de l’OJD Interactiva de què disposem en el moment de l’elaboració d’aquest informe, corresponents al desembre de 2014, Nació Digital és el diari en línia amb més lectors únics mensuals (2.026.077), seguit de l’Ara.cat (1.901.974 lectors únics) i VilaWeb
(1.214.429 lectors únics).
Si hi ha oferta, els catalans consumeixen mitjans en català
Les dades exposades en el capítol “La llengua als mitjans”, dins de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014, elaborat per l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), demostren que els mitjans de comunicació en català es mantenen i, en determinats àmbits, fins i tot creixen. D’una banda, i en termes generals, augmenta el nombre de lectors, oients i espectadors i, de l’altra, neixen mitjans nous.
Les xifres d’audiència evidencien que, si hi ha oferta, els catalans consumeixen mitjans de comunicació en català. Tal com s’ha vist, quan les xifres d’audiència no són favorables per al català, la raó que hi ha al darrere és la inexistència d’un mitjà que satisfaci la demanda dels consumidors.
