Ecologistes en Acció atorga 36 banderes negres en litoral del PV

Per contaminació i “mala gestió ambiental”
11 agost 2015 01:00h
RedactaVeu / València
 
L'informe assenyala com un dels principals “problemes” del litoral valencià el projecte Castor, “engegat sense estudis profunds de sismicitat, i paralitzat pels moviments sísmics que generava, amb la indemnització de milions d'euros a l'empresa ACS”.

Un dels objectius de l'informe és “contrarestar la desinformació que significa la concessió de Banderes Blaves a diferents platges valencianes”.
 
11 platges ‘negres’ amb bandera Blava i Q

Entre els espais que han obtingut la bandera negra, hi ha onze platges amb el distintiu de Bandera Blava i nou amb la Q de Qualitat Turística. Destaquen les platges del Port de Sagunt, Piles, Miramar, Daimús, Puçol, Xeraco i la platja Nord de Peníscola, que entren en les tres categories.

L'informe remarca la situació de la platja del Port de Sagunt com a exemple de “mala gestió ambiental”, pel cas del Buc Sorrento, incendiat en aigües de Balears i que va ser remolcat fins al port valencià al maig. Un altre cas que assenyala l'informe és el de la platja Nord de Peníscola, que també compta amb distintius de qualitat però que, segons Ecologistes en Acció, “no té un bon sistema de depuració d'aigua” ni tampoc de clavegueram -que acaba en el mar a través d'un emissari submarí-, la qual cosa fa que “en època de pluges, haja abocats residus pertot arreu, ja que la xarxa de conducció no pot suportar aportacions pluvials i fecals”. La de Peníscola és, de fet, una de les dues platges -l'altra és la de Benicarló- que no disposen de dades sobre el tractament dels abocaments residuals en les seues aigües.
 

L'informe assenyala que la situació de desinformació i de falta d'actualització de dades és un problema a Castelló -no hi ha dades de 2014 de les platges de Cap i Corb i Alcossebre, d'Alcalà de Xivert-, que a més és l'única demarcació que no compta amb plantes de tractament de residus terciaris (processos com la desinfecció o filtració d'arena en l'aigua).

Falta de planificació

A pesar que la demarcació de València i la d’Alacant sí tenen sistemes de depuració terciaris, les aigües amb residus no són solament una qüestió de la demarcació Castelló, ja que el conjunt de l'Estat va ser condemnat en 2011 per la Tribunal de Justícia de la Unió Europea per abocaments en 38 àrees urbanes. Per a Ecologistes en Acció, açò “deixa clara la falta total de planificació i inversió de fons en la depuració d'aigües residuals, la qual cosa es tradueix en una degradació del mar”.

Regressió costanera

L'informe també denuncia que les activitats de construcció, tant urbanístiques com portuàries, estan provocant una “regressió costanera” -deteriorament per obra humana de les platges, que no es poden recuperar en disminuir els sediments naturals- i apunten diversos problemes principals en les costes, com la “brutal ocupació del front litoral”, la regeneració artificial de platges com la de Miramar i Oliva, “que està afectant les característiques dels sediments”.

Els treballs d'ampliació portuària o la creació d'espigons, passejos marítims i dics també “dificulten l'arribada natural de materials”, com en els ports de València i Gandia.

A més, l'estudi destaca també la “sobreregularització” dels cabals dels rius, que impedeixen l'arribada de materials nous a la costa, com per exemple, en el riu Segura. En aquesta zona també s'han assenyalat problemes amb les dunes, ja que, a més d’arribar menys materials sedimentaris a la costa, aquests són diferents -i, generalment, més pesats- a causa de la urbanització propera a corrents fluvials.

A part de les banderes negres amb localització concreta, Ecologistes en Acció ha concedit una bandera negra "a la problemàtica de l'erosió costanera" deguda a “la mala gestió ambiental del govern valencià presidit pel PP durant els últims 20 anys”.


next