La nova Diputació General d’Aragó (DGA) amb el socialista Javier Lambán al capdavant, gràcies al suport de Podem, CHA i IU, pretén derogar la controvertida Llei de Llengües 2013. Es tracta d’un text molt polèmic que eliminava tota referència al català i l’aragonès i el substituïa per les denominacions Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Occidental (LAPAO) i Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca (LAPAYP), respectivament. D’aquesta manera Luisa Fernanda Rudi (PP) deixava a zero qualsevol reconeixement de l’existència del català i l’aragonès, que amb el nou govern pot canviar i molt.
I és que en els acords d’investidura entre el PSOE i CHA hi ha previst aprovar “una nova Llei de Llengües que garanteixi els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa, amb un ampli procés participatiu, buscant les fórmules legals per suspendre l’aplicació de l’actual”.
Les associacions secessionistes han posat el crit al cel
No plou mai al gust de tothom. I amb la possibilitat que PSOE i CHA deroguin la Llei de Llengües impulsada pel PP, les entitats secessionistes ja han mostrat el seu rebuig perquè ho consideren “una imposició del català” i reclamaran que es puguen seguir denominant “les modalitats de l’aragonès dividides en dos grans dialectes: l’oriental i l’occidental”.
La Plataforma No Hablamos Catalán i la FACAO (Federació d’Asociacions Culturals de l’Aragó Oriental), que han anunciat mobilitzacions pel mes de setembre, denuncien que “la modificació de la Llei de Llengües significaria l’obligatorietat del català a les escoles de la zona oriental”.
