Diari La Veu del País Valencià
Record d’Ovidi Montllor i Teresa Rebull a la Universitat Catalana d’Estiu
Alejandro Llinares i Adrian Alfonso / Prada

A l’amfiteatre de la Universitat Catalana d’Estiu es feia ahir un acte per recordar la figura de l’Ovidi Montllor i de Teresa Rebull. La taula comptava per a aquesta ocasió amb Ferran Mascarell (conseller de Cultura de la Generalitat), Feliu Ventura, Miquela Valls, Joaquim Vilarnau i Ramon Gual i Batlle qui va cantar al finalitzar l’acte una cançó de cada artista.

La primera intervenció fou la de Joaquim Vilarnau, qui va afirmar que “fer un homenatge als dos artistes és un acte de justícia, però, també calia fer un homenatge a Guillem d’EfaK”. Per al ponent “els dos artistes conformen dos cares de la mateixa moneda, una moneda de la cançó compromesa i la reivindicativa.” Els dos cantants provenen d’una família d’esquerres però per a Vilarnau “el que es diferencia és que Ovidi és cantant de joventut i la Teresa Rebull comença a cantar als 53 anys”. Rebull va ser militant del POUM, i una vegada va sentir Raimon en una actuació i va decidir que “ella havia de fer el mateix per salvar el seu país”. La cançó més coneguda és Passatge de l’Ebre, una de les cançons més emocionats inspirades en la guerra civil.

Seguidament va intervindre Miquela Valls qui deia que “Rebull era una persona compromesa políticament, tan en el camp de la militància com en el de la música.” Per a Valls, “la Teresa va transmetre l’energia de la nova cançó a la Catalunya nord”, assenyalant que “era una artista que va estar en moltes ocasions a L’UCE”.

Al finalitzar Miquela Valls, va intervindre Feliu Ventura dient que “jo vaig conèixer Teresa i em recorda una persona atractiva i exuberant”. Després va passar a parlar de l’Ovidi assenyalant que “sense Guillem d’EfaK probablement l’Ovidi no seria el mateix. El fenomen d’Ovidi després de la seua mort ha sigut molt fort i ha traspassat el territori del País Valencià, però Montllor va estar 15 anys sense deixar-li fer discos, perquè es contractaven els artistes per criteris electorals i no culturals, per això va desaparèixer la nova cançó”. Feliu Ventura va continuar indicant que Ovidi “sempre parlava amb el seu amic Antoni Miró si havia d’anar ell a recollir el premi, quan sabia que anava a morir prompte, perquè sabia que li donaven premis perquè les institucions tenien mala consciència per no saber aprofitar l’Ovidi quan tocava”.

Per finalitzar va intervindre Ferran Mascarell qui deia que “les cançons de l’Ovidi per a la meva generació són himnes. La força de l’Ovidi transmet un canvi de fons que et fa pensar que les coses hi poden canviar. Montllor tenia una gran capacitat per utilitzar la cançó com a eina de transformació, i sabia donar esperança amb una aportació grandíssima a la llengua catalana”.

Comparteix

Icona de pantalla completa