Puig rebutja la denominació 'Països Catalans'

"Des del Consell, no avalem un projecte polític que siguen els Països Catalans, però ‘sí cal sumar esforços amb Catalunya’", ha sentenciat Puig


EP / Menorca.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha rebutjat aquest divendres la denominació ‘Països Catalans’, però ha subratllat que "és absurd mantenir-se d'esquena a la realitat, sense comunicació i sense sumar esforços amb Catalunya".

Puig s'ha expressat en aquests termes durant la seua participació en el cicle de tertúlies d'estiu organitzat per l'Ajuntament des Mercadal (Menorca), en el qual ha estat acompanyat per la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Ximo Puig ha opinat sobre el projecte independentista de Catalunya, i ha assegurat que per part de la Generalitat "no hi ha comunitat política". "Des del Consell, no avalem un projecte polític que siguen els Països Catalans", ha sentenciat.

No obstant açò, el president ha reconegut que "hi ha relacions de tipus cultural i també de tipus econòmic, fins i tot de fraternitat, amb Catalunya". "A més, les relacions econòmiques amb aquesta comunitat són molt importants perquè a qui més li comprem, és a Catalunya, i a qui més venem, és a ells també", ha manifestat.

Així mateix, ha assegurat que “entre ambdues comunitats existeixen projectes fonamentals, entre ells el Corredor Mediterrani, per la qual cosa és absurd mantenir-se d'esquena a la realitat, sense comunicació i sense sumar esforços amb Catalunya".


 

Comentaris

Nacionalista valencià
27.
#26 Encertada anàlisi, explicada amb paraules senzilles i entenedores. Els castellans no ens estimen, els catalans tampoc i els valencians a nosaltres mateixos tampoc. Som com un forat negre enmig de planetes diversos. Qué fem, doncs? Ens dissolem i ens repartim? Jo crec que de totes les opcions, la menys difícil és recuperar l'autoestima i sentir-nos país, poble i nació com a valencians, ni com a castellans ni com a catalans, com a valencians només. Intentem-ho.
  • 3
  • 0
Voro Garcia Camp de Túria
26.
#23 estic prou d'acord amb els teus plantejaments. Com bé dius, hi ha que ficar-se en el context històric per entendre a J. Fuster. No sé si hui, després de més de 30 anys d'autonomia pensaria lo mateix. O posiblement si. Per a mi, J. Fuster va vore que la "identitat valenciana" anava a desapareixer sent engollida per la progressiva castellanització de Valencia. Així que l'opció era o desapareixer com a valencians, fent-nos castellans o despareixer com valencians fent-nos catalans. Crec que J. Fuster va triar la segona opció com a mal menor. Hui en dia, la castellanització ha avançat i ha continuat menjat-li el terreny a lo valencià. Posiblement i traslladat al moment actual, J. Fuster tornaria elaboraria la mateixa tesi i a ben segur estaria a favor de la independència dels Països Catalans.

Jo tinc clar una cosa, els castellans ni respecten ni aprecien lo valencià. Més promte els molesta i ho odien. Ara bé, per als catalans, Valencia no és més que una forma de fer més gran el mapa de Catalunya, una mena d'imperialisme. Ni uns ni altres (ni castellans, ni catalans) ens estimen. I lo mal es que nosaltres, els valencians, ni ens estimem, ni tenim clar lo que volem ser. Així que coincidisc amb J. Fuster en que els valencians, com a tal, ho tenim negre.
  • 3
  • 0
Pau Dénia
25.

Ja n'hi ha prou. El govern valencià i el valencianisme en general ha d'eixir al pas d'eixes ingerències que, en este cas, venen de les institucions catalanes. La nació catalana "sencera" acaba en el Sénia. El País Valencià, si no vol ser nació espanyola, serà nació valenciana, però mai nació catalana. El qualsevol cas, els valencians decidirem, i el senyor Gordo ja ha decidit per nosaltres.

  • 8
  • 1
Raimon València
24.
EL CONSELLER DE JUSTICIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CRITÍCA A XIMO PUIG PER REBUTJAR EL TERME DE PAÏSOS CATALANS.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/08/22/conseller-catalan-justicia-puig-cataluna/1305630.html

Polémica.
El conseller catalán de Justicia a Puig: "Cataluña no se olvida del resto de territorios de habla catalana"
Germà Gordó responde al presidente de la Comunitat Valenciana por haber rechazado la denominación 'Països Catalans' - "La construcción de un Estado no debe hacer olvidar a la nación entera", dice
22.08.2015 | 15:47

ep/levante-emv.com El conseller de Justicia de la Generalitat de Cataluña, Germà Gordó, ha respondido al presidente de la Comunidad Valenciana, Ximo Puig, por haber rechazado la denominación 'Països Catalans', asegurando que Cataluña no se olvida del resto de territorios de habla catalana porque "la construcción de un Estado no debe hacer olvidar a la nación entera".
JA N´HI HA PROU!
Osiga , que el País Valencià, -com sol reivindicar l´independentisme català, ara també ho fa un conseller de la Generalitat de Catalunya, sense saber, que aixó , per a l´únic que aprofitarà serà per a promocionar i reforçar encara més, la campanya anticatalanísta del PP i del blavers, que han encetat contra el nou govern valencià progressísta i valencianísta.
Aixó els passa- als catalans- pel poc que coneixen la realitat valenciana, al creure´s tot el que els qui al PV reivindiquen els països catalans i que el PV és part inseparable de la nació catalana sencera, i es creuen que molts valencians es senten catalans i reivindiquen i defensen els ppcc, quan son una minòria que a les darreres eleccions autonòmiques , només va obtindre uns pocs milers de vots.
QUIN FAVOR ESTAN FENT AL PARTIT POPULAR! VAN A PROVOCAR UNA ALTRA BATALLA DE VALENCIA, ESTOS IRRESPONSABLES.
ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ, LA NACIÓ VALENCIANA!
  • 4
  • 0
Raimon València
23.
#16
( Part II)

A Fuster, podem disculpar-lo perque era un intel.lectual i ja sabem que hi ha intel.lectuals que se solen col.locar per damunt del mal, del bé i de tothom. També per les circumstàncies de la seua época (franquisme, un país endarrerit, rural i analfabet, l'exili catalanista que el va acollir, el fracás, -relatiu-, del valencianisme nacionalista republicà, provocat per la derrota de la II Republica en la guerra contra els colpistes franquistes, i la falta de perspectives en un país provincià, esmicolat i aixafat, etc.), però ocasions en va tindre moltes per a reformular, ja en temps democràtics, la seua proposta identitària i tret d'algun efímer passatge de la seua vida amb debilitats "paisvalencianistes" ("Un país sense política", per exemple), ell sempre va defensar la mateixa proposta: la catalanitat com a únic futur dels valencians.

Perquè la proposta identitària, i política per tant, per als valencians, és clara i diàfana: els valencians, com a valencians, col.lectivament, com a poble, com a país, en el sentit nacionalitari del terme, no tenim cap futur i l'única manera de preservar la nostra identitat cultural, al preu probable de convertir-la en una cosa subordinada i perifèrica a la Catalunya "estricta", és dissoldre la dèbil comunitat humana que som i integrar-nos com a catalans (del sud) en una Catalunya integral, on "només la vila, la comarca i la condició -nacional- de catalans, serà important" segons el seu programa.

Segons ell, doncs, els valencians, insistisc una vegada més: col.lectivament, com a poble, som un error històric, un producte anòmal derivat de la necessitat del rei Jaume I de construïr una entitat administrativa anomenada Regne de València. Un error a corregir i amb efectes retroactius. No és casualitat la seua tírria crònica envers eixe Regne que, segons paraules pròpies, no era sinó una estructura política fictícia i esclerotitzada incompatible amb la radical unitat de poble que formem "tots els catalans" des de Salses fins a Guardamar. Ho trobem en la resposta ofensiva a la proposta de la "Comunitat Catalànica" que van formular alguns intel.lectuals valencians, on ridiculitza el Regne de València i diu clarament que no li interessa rescatar de la història un engendre inútil i pintoresc. Ho tenim també en la burla que va fer durant la Transició als que defensaven la denominació Regne de València, posant en circulació de manera burlesca, l'adjectiu de "regnícoles", i la seua frase al referir-se al Regne de València i els seus furs , com unes ´´Foteses forals``.

La seua famosa frase, síntesi del seu pensament "valencianista": "dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans" és tremendament significativa. Compte que ell diu "dir-nos valencians...", i no: "ser valencians...", com s'acostuma a repetir equivocadament. La diferència entre dir-se i ser és fonamental. Per a ell, és un problema de noms, no d'identitats. Els valencians, en realitat, no tenim cap identitat col.lectiva, no som res, col.lectivament formem una comunitat.

Ni jo, ni cap dels nacionalistes valencians que reivindiquem que el nostre País Valencià, és una nació- la Nació Valenciana-, ni diem , ni neguem, ni acusem als valencians que hagen assumit les tesis nacionals-catalanes de Fuster, del que tu afirmes - ´´ perquè si el valencià s'ha mantingut ha sigut gràcies a eixos valencianistes que dieu catalanistes``, perquè la majoría de nosaltres, varem fa anys , assumir les tesis nacional-catalanes de Fuster, fins que al veure els fracasos que el nacionalisme fusterià tenía a totes les eleccions valencianes, vam iniciar un procés de reflexió, d´autocritica, que va acavar en uns debats , que es van fer a l´Hotel Anglés de València, on van participar des de Lizondod´Unio Valenciana, Joventut Valencianista, fins, a la UPV, i altres forces polítiques valencianes i intel.lectuals valencianistes com Pascual Mollà, i Eduard Mira, que van escruire un llibre ´´conciliador`` , amb el titol de ´´ De impura Natione``que intentava acostar les postures del nosaltrisme valencià, de el fusterianisme i el rappenatisme, i acavar amb el conflicte identitàri valencià i ñla Batalla de València, un llibre que va ser Premi Octubre 1986, i també , altres intel.lectuals valencianístes , que van participar a els debats valencianistes de l´Hotel Anglés , com van ser Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch i Ferrer i Miquel Nadal, van escriure un interesant llibre, ´´Document 88`` ,on es cuestionava de manèra constructiva, les tesis nacionals catalanes de Fuster, i es reivindicava una proposta de Nació valenciana, fent al.lussió al valencianisme republicà, que la va reivindicar Vicent Marco Miranda- que va ser el primer alcalde valencianista, i el primer diputat valencianista del Congrés de diputats de l´estat i el seu partit valencianista , Esquerra Valenciana, que va assumir que el PV és una nació , com així mateix , ho assumiren tots els partits valencianistes i entitats culturals, i setmanaris com El Camí.

Tot aquest procés de reflexió,d´autocritica i de debats, van dur com a consecuència, l´any 1996, a la UPV, al Congrés de L´Eliana, -on es va crear el Bloc Nacionalista Valencià-, a renunciar , després d´un procés de reflexió , autocritica i de debats- al marc nacional català fusterià, influït pel llibre de Joan Francesc Mira , Sobre la nació dels valencians, on l´escriptor valencià reconeixia que el País Valencià és una nació política, i els Països de Llengua Catalana, la nació cultural.

Un nacionalisme estrictament nacional-valencià, que reconega tot el que ens uneix històricament,com son la llengua i cultura que compartim amb els altres Països de Llengua Catalana, encara que reivindique un Estat Valencià sobirà , o una Republica Valenciana, aixó, no podría ser cap impediment , per a què si el poble valencià volgués associar-se politicament amb Catalunya i les altres terres de llengua catalana, fos impossible , perquè, amb un Estat Confederal dels Països de Llengua Catalana, que respectés la identitat valenciana - i la soberanía de l´Estat Valencià-, i no signifiqués , ni fos el que avui reivindica el pancatalanisme fusterià, els valencians, estaríem molt més segurs i protegits associats amb els nostres germans Catalans i Balears, que si forem un estat sobirà, tot sol i xicotet i amb mol poc de pes i d´influència en la Unió Europea.
AQUESTA OPCIÓ, NO SERÍA MOLT MÉS FÀCIL QUE L´HA ASSUMÍS EL POBLE VALENCIÀ, QUE LA QUE TITLLA AL PAÍS VALENCIÀ DE SER UNPAÍS CATALÀ I ALS VALENCIANS ´´CATALANS``?

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ LLIURE I SOBIRÀ! SI A UNA FUTURA CONFEDERACIÓ DE PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA!
  • 1
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat