Toni Mollà: ‘El País Valencià té una estructura informativa arcaica i provincial’

El periodista i doctor en Sociologia analitza l'estat del català i el paper dels mitjans de comunicació valencians en un assaig a la revista ‘Divèrsia’
26 agost 2015 01:00h

Toni Mollà, periodista i doctor en Sociologia i Antropologia social de la Universitat de València, publica un assaig a la revista Divèrsia en el qual analitza l'estat del català al País Valencià. Mollà assegura que "s'ha d'engegar un nou impuls a partir d'una concepció més instrumental que no simbòlica de la política lingüística". 

"És hora de repensar quin lloc ha d'ocupar el català en l'estructura social dels Països Catalans"

Segons explica Mollà, "si la llengua no té valor instrumental, no accedirà al món productiu, laboral i comercial" i, per tant, "no tindrà valor instrumental als ulls dels hipotètics usuaris". Considera que l'escola és un element cabdal però que "el futur dels idiomes" està en mans dels grans mitjans de comunicació de masses, les indústries culturals i els agents econòmics. "Al País Valencià, la separació dels alumnes en aules o centres escolars diferents per raó de llengua, incloses les universitats públiques, ha estat l'error més greu de la política lingüística", assegura el periodista. 

En aquest sentit, critica la desaparició de la RTVV i la desconnexió de TV3 i Catalunya Ràdio perquè els valencians han perdut un "agent bàsic de la cohesió de les societats modernes". Alhora, reconeix que els mitjans públics juguen un paper transcendental ja que configuren l'opinió pública i contribueixen a la normalització lingüística.

"La situació social de l'idioma no es pot imputar només a la situació política de cadascun dels territoris"

El periodista explica que cal tenir en compte diferents factors per entendre una comunitat lingüística. Per això, fa referència als elements geogràfics i territorials, sociodemogràfics, econòmics, polítics, socioculturals i tecnològics que permeten valorar l'estat de salut d'una llengua.
 
"La doble pressió americana i espanyola fa insostenible cap mena d'indústria audiovisual que competisca en el mercat global", explica Mollà. "Cal alguna mena de proteccionisme obert i flexible ja que les cultures amb futur són les cultures receptives a la innovació, però capaces de seleccionar les influències exteriors que, lluny de debilitar-les, les enforteixen", afegeix. 

"Una estructura informativa arcaica i provincial"

En aquest anàlisi sobre l'ús i influència dels mitjans de comunicació al País Valencià, el periodista assegura que "el mercat comunicatiu valencià està clivellat per espais de base local i provincial que en realimenten la fragmentació". Considera que els mitjans privats han "condicionat l'esdevenidor col·lectiu" i han esdevingut "actors actius en la delimitació de les ideologies que circulen al país i les consegüents alternatives socials i polítiques". 

"La reformulació del paper estratègic de la comunicació pública valenciana és, per consegüent, una necessitat peremptòria"

Mollà demana que es dissenye un "model valencià" de comunicació pública que garantisca la "integració social, econòmica i lingüística del país" i que, alhora, esdevinga també "un factor d'incentivació de la indústria autòctona del sector" com a element de promoció de la llengua.

Motícia publicada en Racó Català.
 
next