RedactaVeu / EP / València
El País Valencià és una de les regions en les quals està present el mosquit tigre i fou a Gandia on es va detectar a la fi de juliol el primer cas autòcton registrat a l’Estat.
Sobre aquest tema, Oltra ha indicat que “el que va passar a Gandia és que es va detectar el primer cas de transmissió autòctona, la qual cosa significa que algú va viatjar a un país on existeix aquest virus i es va contagiar, de manera que quan va tornar a Espanya, a través d’un vector com és el mosquit tigre, una altra persona va agafar el virus”.
La investigadora ha explicat que “es creu que el mosquit tigre no es mou més d’uns 500 metres de radi durant tota la seua vida, per la qual cosa la seua arribada a Espanya s’atribueix al transport de mercaderies, com per exemple la planta del bambú, ja que pot criar en recipients molt xicotets que acumulen aigua, i als vehicles”.
També ha assenyalat que “una de les mesures de control més important” és informar la població perquè la manera més eficient és que “la gent entenga que si té aigua acumulada a casa en un recipient xicotet durant sis dies pot estar criant mosquit tigre ací”. Per açò, ha indicat que s’estan fent campanyes d’informació i conscienciació perquè quan ploga a l’estiu, els ciutadans no acumulen aigua en les seues cases i canvien hàbits com el regar de formar abundant a utilitzar menys quantitat d’aigua.
En aquest sentit, ha subratllat que l’objectiu de la plataforma de participació ciutadana Atrapaeltigre.com, coordinada pel CSIC i el CREAF, és que la gent, a través de la seua participació en aquest projecte, entenga tot el que pot fer en les seues cases perquè aquest mosquit no crie. A més, ha fet referència al control realitzat per les administracions en la via pública en intenció de controlar aquesta espècie.
D’aquesta manera, des de l’any passat, la plataforma ha cercat la participació de tots els ciutadans de l’Estat en el seguiment i l’estudi del mosquit tigre.
A més, ha fet al·lusió a l’aplicació de telèfon mòbil anomenada ‘Tigatrapp’, a través de la qual la gent envia fotos de possibles mosquits tigre i llocs de cria. “És molt important per a controlar aquesta espècie saber on està criant perquè no sempre és un insecte volador, sinó que posa ous que eclosionen quan es cobreixen d’aigua i, per a controlar-ho, és molt més eficient estar pendent dels ous que posa (una femella pot arribar a posar centenars d’ous) que controlar un insecte adult”, ha afegit.
També ha destacat un mapa web del país que mostra les dades arreplegades en els anys 2014 i 2015, amb uns 3.000 registres i ha assenyalat que darrere del projecte hi ha una sèrie d’experts entomòlogs que validen les fotos.
Així mateix, aqueixes dades s’utilitzen per a un programa nacional de seguiment de mosquits invasors a l’Estat, per la qual cosa, segons el parer de la investigadora, intenten combinar el coneixement científic i tradicional amb el que la ciutadania diu, ja que un grup de científics no pot arribar a tots els racons de l’Estat. Així, ha sostingut que, a llarg termini, la idea és “fer ciència amb la combinació d’aquestes dades que s’arrepleguen, per la qual cosa, és molt interessant aquesta participació ciutadana”.
Oltra ha assenyalat que gràcies a alertes ciutadanes es va descobrir, per primera vegada, el mosquit tigre a Andalusia l’any passat; i ha indicat que, fins ara, es coneix la presència d’aquesta espècie a Catalunya, a les illes Balears, al País Valencià, en la regió de Múrcia, a Andalusia i al País Basc.
Enguany, a més, estan combinant la informació ciutadana amb agències de control de l’Administració, de tal forma que, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona està participant en el projecte i utilitzant les dades facilitades pels ciutadans per anar a inspeccionar els llocs.
Així mateix, la investigadora ha citat la labor desenvolupada pel servei de control de mosquits del Baix Llobregat i els Mossos d’Esquadra amb els controls rutinaris que estan realitzant en alguns punts de carretera, sempre que la persona ho permeta, en els quals s’estan aspirant els cotxes, amb uns aspiradors entomològics, per veure si porten o no el mosquit tigre dins. Açò permet fer un càlcul de la proporció de cotxes que a l’estiu poden estar transportant aquest insecte i veure la magnitud de la dispersió del mateix, segons ha indicat Oltra.
Oltra ha destacat que per a controlar aquesta malaltia cal minimitzar les poblacions de mosquit tigre que són el motor de les mateixes.
